Artur Ramon destaca
les analogies del seu fons
 |
|
Artur Ramon
La pintura de Josep Santilari i la de Luis de Morales (a sota), es
vinculen per la referència a la mort, a través de la calavera.
|
Centelles. L’exposició que ara acull ara la galeria Artur Ramon és d’aquelles que només és possible amb molta paciència, dedicació i bon ull. La sala barcelonina ha anat generant un fons notable, que va canviant i renovant-se. Però prou assortit com perquè en aquesta tardor puguin fer una exposició que és com un “delicatessen”, amb catàleg i tot.
La família galerista ha seleccionat obres de l’art modern i també contemporànies que tenen el valor afegit d’establir una analogia amb una altra obra del fons. Així és com trobem un “Sant Jeroni” de Luis de Morales al costat d’unes calaveres dels germans Santilari. O es posen juntes una figura de porcellana de la Manufectura del Buen Retiro, al costat d’una fotografia de Joan Fontcuberta, que comparteixen la referència a la ceguesa.
I potser una de les virtuts d’aquesta mostra és que s’han deixat de manies i conviuen obres antigues amb actuals. Passat i present, i també hi ha una mirada interdisciplinar. S’hi pot trobar de tot. Hem parlat ja dels germans Santilari. Trobem una de les seves grisalles També hi ha peces de Francisco Collantes, Rómulo Cincinato, Isidro Nonell, de Tàpies, Barceló.
Trobem una peça de Josep Tapiró, una aquarel·la d’un caminant, un camperol italià, que fa companyia a un vagabund d’Edgard Chahine. De Tapiró en sentirem a parlar, perquè es prepara una bona exposició al MNAC, per l’any vinent.
 |
| Artur Ramon
“Sant Jeroni” de Morales, ben expressiu
|
També hi ha espai pel mobiliari. Un conjunt d’un sofà i vuit cadires «a l’anglesa» -i amb motius orientals, possiblement valencianes, del segle XVIII. Està lacat en vermell, igual que un plafó d’aspecte cubista, fet per Ramon Sarsanedes i Francesc Camps, cap el 1927.
Hem esmentat a Nonell. El pintor català, participa a la mostra amb una de les seves gitanes, captada distreta, amb la cara recolzada a la mà. Aquest motiu, fa parella amb una pintura similar de Giuseppe Nogari, del XVIII. El curador de la proposta, destaca en aquestes dues pintures, el moment de llibertat de l’artista, que pot entretenir-se a captar una dona, sense la pressió de sentir-se observat. Uns temes, que per això, es situen entre mig del retrat i la temptació per captar la bellesa.
L’art barroc està bastant ben representat en aquesta mostra: a part del Sant Jeroni, trobem un “Sant Pau, ermità” de Francisco Collantes, del segle XVII. Rómulo Cincinato és un florentí del segle XVI, mort a Madrid. Està present amb un dibuix dedicat al “Naixement de la Verge”. Una de les peces més interessants es compon de dos plafons de fusta tallada, policromada i daurada. De fet semblen dues parts d’un retaule marià, obra de Felipe de Ribas, de cap a 1638. També hi ha un bon representant del barroc holandès: d’Utrech tenen un “Festeig de Venus i Adonis” de Jan van Bijlert, del segle XVII.
L’exposició Analogies es pot veure a la planta baixa de l’Artur Ramon. Però a més, si es demana, es pot continuar la visita a una planta superior. Un espai que ja existia abans, com a show-room, però que ara s’obra més al públic en general. L’exposició temporal comparteix espai amb altres peces “en stock”, com els eterns gravats de Piranesi. La galeria es troba al carrer de la Palla, 23, Barcelona.
badaluc 