EXPOSICIÓ A VIC

Bombons d’art a El Carme


Aleix Art
Pintures de Beulas a primer terma.
Vic/Centelles. És tard per fer una carta als Reis. Però les galeries sempre tenen propostes temptadores a punt. De la mostra de petit formats d’El Carme Galeria d’Art, em quedaria amb una aiguada de Beulas, les figures introspectives d’Icoyama i la pintura de Vernis amb el requadre blanc. Però hi ha altres artistes participants i molt bones peces. Al Marçó vell de Centelles ara hi tenim obra de Pep Ricart. Doncs a la galeria del Carme també hi ha obra seva: dues escultures i uns dibuixos de línia prima, que semblen estudiar el disseny d’una espècia de sostén aplicat a una anatomia femenina d’aire futurista. 
A l’entrada de la galeria també hi ha una peça de l’Artigau. Guinovart o Riera i Aragó no fallen mai entre les propostes d’aquest espai artístic vigatà. Recordem al pintor d’Agramunt amb unes teles intervingudes per la banda del bastidor, això és al revés. El pintor hi enganxava materials i hi aplicava pintura blava. Riera i Aragó el trobem entre els quadres que formen el mosaic d’obres petites, a la paret de la sala gran, amb una de les seves elices. Aquí també hi ha una peça de Núria Vall i fins dissabte al matí, n’hi havia una del David Casals. L’artista centellenc disposa de peces de reserva a l’espai més interior de la galeria. Es tracta de tres nocturns, un d’ell dedicat al mercat medieval. 
A.A.
Dibuixos de Icoyama, a la dreta. 
La pintura de Riera i Aragó destaca a l’esquerra pel seu 
format apaisat i el fons blau intens.
A la sala gran també hi ha dues il·lustracions de la Pilarin Bayes. Crec que la més interessant és tracta d’un retrat del Pare Claret, com a confessor d’una reina hispànica. El retrat vigatà es converteix amb dibuix satíric per tota la sèrie de recordatoris que la reina amaga al seu darrera, sobre un escriptori i també en la pintura que penja de la paret, una espècia de rapte de dones nues –no sé exactament com es pot establir una relació amb el tema central.
A prop de la il·lustradora hi ha l’aiguada que comentàvem de Beulas. Es tracta de tres papers tacats amb tintes aigualides amb diferents intensitats. Fa paisatges, no se si reals o inventats. Però són xulos. Sobretot el paisatge més gran, amb camps i muntanyès, de tons marronosos que recorda la Plana amb el Montseny. 
A.A.
Apartat amb els dibuixos i escultura
 de Pep Ricart
Icoyama és potser l’artista més exòtic de l’exposició. Japonés. Dibuixa sobre paper fi, color blau pàl·lid. A sobre amb línia fina i continua fa unes figures nues d’aire primitiu i transfons psicològic. Es tracta d’un treball delicat i poètic que té com un parent llunyà en les pintures sobre fusta de la Núria Valls. 
A part de molta pintura, l’exposició de petit format, també apropa obres d’escultura. Hem parlat de dues peces de Ricart. Són de caire geometricoabstracte. En una línia similar hi trobem també una escultura feta amb marbre de Carrara, per Enric Sala. Segons com sembla un gosset potes enlaire. Però també és una espècia de generació de cubs, sobre cubs. Més a l’entrada també hi trobem una espècia de maqueta escenogràfica, amb cartró pintat, feta per Marià Dinarés. Com a repàs de peces dels bons artistes de la comarca és una gran exposició.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: