A la torre del xiprer
Montesquiu/Centelles. Dissabte hi va haver batalla a Montesquiu. És a dir una recreació versionda, de la batalla de Montesquiu de fa 300 anys, a càrrec dels Miquelets i altres grups amics, com a recreadors. Segons els experts la batalla real, hauria començat en un tram de l’antic camí ral que unia Vic amb Ripoll, en un punt proper al cantó sud de Montesquiu, amb el riu Ter, ben bé al costat. Els soldats sota les ordres del Marqués de Poal podien haver estat acampats en un camp proper al poble, a la banda de Sora. L’exèrcit borbònic venia de Vic i pujava cap amunt i s’haurien trobat de cop amb els Miquelets, que haurien pogut provocar una primera esbandida de soldats de les Dues Corones, cap a l’altra banda del riu, per sobre i per sota els ponts. Alguns s’haurien ofegat i tot. Segons els documents de l’època, la batalla hauria durat dos dies i al final l’exèrcit borbònic s’hauria reorganit
zat i hauria provocat la fugida dels Miquelets, per no caure en una derrota segura.
La recreació dels Miquelets del dissabte passat, la del 2014, va prendre com a escenari l’antic castell d’origen medieval –que en el 1714, hauria servit com a màxim de presó-. Es va batallar un setge. Si bé, per seguir el resultat de la batalla real, al final els Miquelets també es van rendir. Per organitzar l’atac, un grup d’hússars i també de Granaders van fer de borbònics. La resta d’homes, inclús els participants de cavalleria, anaven al costat dels defensors de la causa austriacista. Aquest cronista va seguir els esdeveniments com a dibuixant. La idea era agafar nota de coses que permetessin, després a casa o en un altre moment, fer un sol dibuix explicatiu. Aquest treball més definitiu l’he arribat a començar, però com que el resultat no em sembla concloent, us presento els esbossos previs, és a dir, els treballs fets in-situ, en el camp de batalla.
La jornada miquelera va tenir dues fases: al matí, a la plaça Emili Juncadella de Montesquiu i a la tarda al castell. A la plaça s’hi va fer instrucció. Però vaig anar per altres coses que també reclamaven l’atenció, com les 9 gran olles negres, penjades d’anelles i ganxos, sobre les respectives fogueres, on els vilatans preparaven l’escudella de l’hora de dinar. També hi havia parades de mercat, amb samarretes i productes independentistes o relacionades ja amb els Miquelets: una parada que tenia begudes com cava, refresc i licors, que ens va dir que seguia als recreadors.Continua a:
badaluc 