Sortint del cau
Centelles. Ja som primavera. Ara mateix el Madrid ha fet el primer gol, que espero sigui l’últim. El fred no acaba de marxar i tenim els ametllers i altres arbres en flor. Espero que no pateixin molt ara. La setmana que ve és la del Festival Contra el Càncer. Funcions dissabte i diumenge, a dos quarts de sis. Una desena d’artistes cada cop. Segon gol del Madrid.
L’exposició de fotografies de la Festa del Pi ja es va acabar, però ens ha quedat la possibilitat de conèixer els protagonistes. Especialment la Noèlia Marin, guanyadora de dos premis. És veïna de casa. Calia “fitxar” aquesta artista que promet. Una amiga comuna ens diu: les seves fotos són diferents. I és veritat, tenen un no se qué, especial. Poso la ràdio en silenci.
Vam quedar amb la Noèlia a un bar proper i em va explicar la seva vida, i el què més m’interessava, la seva relació amb la fotografia. I em va deixar veure obra!
La Noèlia prové de Vilassar de Mar. Quant va acabar els estudis de fotografia
 |
|
A.M.
La Noèlia Marin amb
la seva carpeta de foto que
aviat podrem veure tots
|
, volia trobar el se lloc dintre el fotoperiodisme. Però com molts es va posar a fer casaments. Molts casaments. Fins que se’n va afartar. Però fins al punt que va decidir vendre’s la seva ampliadora i, un dia per l’altre, anar-se’n lluny. Canviar de perspectiva vital. Va viure per Sort, Spot i Viella, treballant a les pistes d’esquí o fent de cambrera de buffet lliure. Canvi total, obertura de ment. Però la noia és valenta i sabia que hauria de retornar a la fotografia. Quan va reprendre la càmera, va començar a fotografiar, el que poden ser els seus temes més genuïns: fotografia de viatge. Se’n va anar de viatge a la India, a París, a Florència. I amb tot això va anar generant un arxiu fet d’imatges fetes amb el seu gust i la seva habilitat. Quan va decidir que estar darrera una barra de self-service, no era l’ho seu, se’n va tornar decidida a treballar de la fotografia. Fa nou mesos que viu a Centelles. Es declara una admiradora de la “màgia” del nostre poble: de les festes, de la relació de i amb la gent. L’Esther del Talleret li va suggerir de participar al concurs de fotografia del Pi i també a portar a la seva botigueta de la Plaça Major, una selecció de fotos per vendre. I podríem dir que ha estat així com les fotografies de la Noèlia han començat a sortir de l’arxiu i han començat el seu camí de divulgació de la seva obra i la seva poètica. La Noèlia no feia exposicions i pel què sembla és molt gelosa de mostrar el seu treball. Perquè és molt crítica en si mateixa, i potser tímida, i s’està més per anar practicant i disparant l’objectiu, que per mostrar-ho. Però ara resulta que s’ha obert la caixa de pàndora i això li reporta a la Noèlia molts bons feedbacks. Es presenta per primer cop a un concurs i guanya dos premis! Qué devia veure el jurat, que no la coneixia en absolut, perquè dues imatge d’entre centenars es revelessin guanyadores?
Ara la Noèlia treballa fent maquetacions i treballant imatges comercials. Això l’ha apropat també a la via de les imatges retocades o intervingudes amb la mà del photoshop. Ha fet una línia d’obres amb aquesta eina. Però el seu fort i el seu major treball està en la imatge natural, sense retallar-ne la captura. Com a molt altera la llum o el color per aportar el resultat cap al seu molí. La Noèlia va treure una carpeta que portava i vaig veure algunes imatges: Florència, París, la Índia. A l’artista li interessa caracteritzar els espais. La figura sempre hi és present i és l’actor que fa que l’espai interactui amb la seva escala o l’ambient pintoresc. Em van agradar especialment unes imatges d’un home que fa acrobàcies amb una farola parisina. Es veu molt bé la contorció del cos, els plegs de la roba, el moviment i també la idea d’espectacle d’impressions, ja que l’home s’enfila molts metres amunt. Algunes d’aquestes imatges es podran veure aviat al Talleret, un cop la Noèlia hagi acabat de preparar la seva presentació. Serà un dels primers lloc on s’oferiran fotografies d’autor, a Centelles.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
badaluc 