Estones per gaudir
Centelles. Aquest cap de setmana ha estat intens, culturalment. Presentació de llibre sobre Miquel Martí i Pol, exposició de mandales a la Capella, concert de duets al Centro. I sobretot el festival contra el càncer, que ha ocupat els dos vespres del cap de setmana. Diumenge, a la tarda, també hi va haver una pregària de joves a la capella de Sant Antoni, iniciativa del grup Baobab. Només puc parlar del que he vist.
 |
|
Aleix Art
Joan Planas, ahir al festival contra el càncer,
mentre posaven a punt “Les rentadores”.
|
El festival contra el càncer complia aquest cap de setmana, vint edicions. He anat a algunes i no sé perquè m’havia quedat el prejudici infundat que era un espectacle un xic pesat i amb uns presentadors xerrameques i avorrits. Ves per on , m’he trobat amb un xou on el conjunt dels participants demostrava haver-se preparat el número i que posaven el millor de si mateixos dalt l’escenari. Amb poques paraules: hi va haver nivell i gust. No se si m’equivoco si afirmo que respecta altres festivals, en aquest hi ha hagut més dansa i ball que cançons. Si hagués d’embarcar alguns espècimens musicals dels vistos, a la barca de Noé, potser donaria invitacions primer a la Laura Marsal, al cor de l’escola Ildefons Cerdà, al tango de la Zenda, la màgia de l’Oriol i les parelles de ball de lindyhop de l’escola de Neus Gaja. Van fallar alguns grups o d’altres es van presentar tard. Però em penso, que aquest any no hi va haver tanta emigració un cop el papa o la tieta, havia vist el seu nen/ parent. I aquests també cercaven seient quan havien acabat. També tinc bones paraules pels speakers, Imma Puigdomenech i Joan Planas. Ratllen la professionalitat i es d’agrair que el segon ampliés el repertori d’acudits a la funció de diumenge. De fet les millors
 |
|
A.A.
Del decorat video-projectat m’en vaig cuidar,
preparant deu aquarel·les sobre el tema
del menjar saludable: bàsicament fruita i
verdures i també altres aliments molt bons, com
la mel, l’oli, el bacallà.
La dietista Lidia Codina va col·laborar amb
els texts d’informació nutricional de cada
aliment. Properament a la secció Badaluc,
s’oferirà una presentació d’aquest treball.
|
situacions, les dóna el directa. Just abans de la mitja part, estem en el diumenge, havia d’actuar l’Esbart juvenil de Tona. Però no tenien la cançó correcta preparada en el pc. Així que en Planas se les va haver d’enginyar per fer esperar al públic i treure suc del fet que el ball es deia “Les rentadores”, així com del seu fastuós viatge a Madrid. Les noies i nois de Tona també ho van fer molt bé. Amb un tipus de ball que combina una part més teatral –quan estenen la roba-. I de fet aquest element dramàtic el vam trobar en altres balls, com el del lindyhop, que sorpren per la llibertat de moviments que hi pot entrar. Un contrast important amb els balls de la Zenda o la Laura Marsal, que no se si és correcta afirmar que es mouen dintre uns passos més concrets i específics. Més matemàtics. Suposo es valora per un altre cantó la contorsió i el moviment del cos. La Laura Marsal va introduir elements d’autointerpretació en el que era el ball de dansa contemporània, “Quart minvant”, Qui es presentava en públic, va ser l’Oriol, un jove mag centellenc, que ens va deixar boca-badats amb els seus trucs de cartes i el número de l’encadenat. Va començar nerviós, però de seguida es va fer l’amo de l’escenari i ens va transformar a tots en mussols.
Sembla que només hi anés diumenge. Dissabte també hi vaig ser. I del què hi va passar, en puc dir que juntament amb les cançons del diumenge, no es pot pas dir que a Centelles siguem rasis a la música en castellà: pasos dobles, boleros, flamenc, balades, ranxeres, etc. Amb la coral de nens, les cançons de Pla de viatge i el “Boig per tu”, amb la versió d’en Sergi, vam tenir una petita dosis de música en català. Els dos dies hi va haver un nombre important de públic i es van repartir vint-i-set paneres, entre les dues funcions.
Can Tites
 |
|
A.A.
Detall del plat verd d’inspiració francesa de la nova
vida gastronòmica de Can Tites.
|
Dissabte al vespre la missió era anar a descobrir un nou local, dedicat a fer sopars per a petits grups. Es tracta de Can Tites, una casa del carrer del Sac, a la Barceloneta, que ha estat arreglada per rebre grups de persones, que un dia volen gaudir d’un àpat de cuina francesa. En lloc de fer-te el sopar a casa te’l fan i estàs en un lloc que és com el menjador de casa. Ho porten dos germans que ja fa un temps que viuen aquí. Han arreglat el local i han donat forma legal a un tipus de negoci que ja es coneix a Barcelona –si bé de forma més informal-. El dissabte ho anàvem a descobrir amb uns amics. Poden fer menú de 15, 18 o 25 Euros. A nosaltres ens van servir: aperitiu, patés casolans, amanida amb ou escaldat i ànec a la taronja o dorada –filetejada-. De postres una boníssima tarta Tatén. Amb molta poma. Vins francesos, formatges francesos, baguette francesa, música francesa. Vam acabar parlant d’anar a Montpellier. Els de can Tites ens van explicar que també poden obrir cada dia, migdia i vespre. Inclús fer esmorzars o coses per emportar. La idea és que hom truca com a molt amb dos dies de temps. Els dijous tenen previst fer paella –menú a 8,50€-, i ho faran si tenen, com a mínim dues boques.
 |
|
A.A.
Jovent a la sortida dels minuts de pregària,
a Sant Antoni.
|
Pregària jove
Diumenge a la tarda, solapat amb el festival del Càncer, hi havia una pregària organitzada pel grup de joves del grup Baobab, destinada a joves i a públic d’altres edats que hi volgués assistir. La crida va ser corresposta per amics de Sant Joan de les Abadesses, de La Garriga i Aiguafreda i per veïns joves i jovials de Centelles. Pel cap baix érem unes cinquanta persones.
Hi va haver el grau esperable d’espontaneïtat i improvisació, però crec que es van generar bons feedbacks. Es van fer cants, pregàries, es va llegir i comentar l’Evangeli –la curació d’un cec, metàfora d’ajudar a tothom-. Guitarres, veu i un acordió molt trempat van fer més fluïda l’estona. Les noies d’Aiguafreda en volen organitzar una altra.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
badaluc 