EXTRA

Sant Jordi de les 1000 flors


Centelles. Demà dimarts, és Sant Jordi i diumenge, la Montserrat. Demà és el dia del Llibre i de la rosa.  Però a Centelles serà el dia de les roses i de les 1500 flors.  Entitats, alumnes de les escoles i artistes de tot el poble han estat preparant les seves flors per participar al projecte, “Per cada mina, una flor”. Aquesta campanya servirà per donar suport al poble saharaui, per donar visibilitat a la seva situació: viuen com a refugiats al mig del desert,  expulsats del seu país i amb la por de que una mina exploti al seu pas. Algú els tem i els priva de ser, a base d’una actitud hostil i poc fraternal.  Què no hi ha lloc per a tots?
Segons en Pere Viñolas, que és l’ànima de la campanya a Centelles, entre pals repartits per a les escoles i les flors que les mans de voluntaris han fet en vàries associacions del poble, aquesta nostra vila podrà aportar ben bé unes 1500 flors “al mur de la vergonya”. Us imagineu un tros de flors centellenques? El dia de Sant Jordi podreu veure les flors centellenques, instal·lades a la Plaça Major i allà n’hi podran afegir els que en portin o facin aquell dia. Quan acabi la jornada, serà cosa dels inquiets i mosquejats saharauis portar-les al seu lloc. A la Plaç Major, aquest dia 23, que és laboral, però es respira molta festa, també hi haurà parades de llibres i de roses “legals”. Una de les parades florals serà amb vessant solidaria: l’associació contra el Càncer s’ocuparà d’una de les parades. Hi ha altres activitats relacionades amb els llibres a la Biblioteca i altres espais. Per això podeu consultar el web de l’ajuntament. Per cert, l’equip d’alumnes que estan sota la tutela artística del David Casals, crec que han fet un dibuix molt xulo pel cartell i el díptic informatiu. És molt xulo. Llàstima que qui ha penjat el cartell, a vegades l’ha posat al revés.

Lliçó d’història

Sant Jordi és també el dia del llibre. Posaré la llista dels llibres citats en aquest blog, per si us ve de gust mirar-ne algun.  I aquí en volia parlar també d’un que m’ha agradat molt. Es tracta de “Les dones del 1714”, degut a Patrícia Gabancho i amb il·lustracions de Francesc Artigau. D’entrada ja puc dir que el títol hauria estat millor al revés: “El 1714 i les dones”, ja que es parla molt més d’història, que  del paper de les dones. Però està tant ben escrit i es tan interessant, que els dubtes que al principi tenia, s’han esvaït. El llibre fa un repàs de la Guerra de Successió a través dels detalls i dels seus protagonistes. I més o menys agrupa diferents  temes en  relació a grans dones que van exercir un  paper important: la reina  Elisabet Cristina,la monja benedictina Manuela Desvalls, l’aristocràtica Maria Josepa Pignatelli, la viuda del  general Moragues, Magdalena Giralt, etc. Sí que se’n explica alguna cosa de la seva biografia o del seu paper, però a vegades potser es tant poc el que se’n sap i és tanta la literatura que el procés en el seu conjunt genera, que  el resultat és més un llibre de crònica històrica que de petites biografies. Però és un relat magnífic, ple de recursos  literaris per escodrinyar i valorar els fets. Perquè hi ha crònica i subjecte. I també contrast: Gabancho completa les seves  recerques, amb la consulta a experts en temes d’estudi  de l’època.  Per tot això és un llibre per formar-se una opinió fonamentada i aprendre coses: com que la parella reial, formada per Carles III i Elisabet Cristina, durant la seva estada a  Barcelona, es van instal·lar al monestir de Sant Pere de les Puel·les. O que el Passeig del  Born, el 1714 era la Plaça Major, en un barri, la Ribera, dotat d’un gran dinamisme social, comercial i cultural una idea, potser no la més important, que ressona: la “decadència” de Catalunya, esmentada pels promotors de la Renaixença, seria més aviat una invenció. Gabancho recolza als que  desmenteixen a la Decadència i proclama que entre els vençuts del 1714 i els principals episodis de reafirmació de Catalunya, no hi ha fets espontanis, sinó una continuïtat, deguda a la memòria i a la voluntat de tirar endavant el projecte de país. “Les dones del 1714” està editat per Columna.     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: