RECOLLINT FRUITS

A.A. Amb un company dels llapis vam estar dibuixant els  balls

Primer, però, parlem del dissabte en que hi va haver una mostra de danses a càrrec dels grups  de nens i adolescents apuntats al Nou Estil i al Gimnàs de la Montse Vilamajor. Era el Dia Internacional de la Dansa i a Centelles ho vam celebrar omplint l’escenari del Casal de nens i nenes i la platea i el galliner d’un públic familiar, però també fidel, que es va mantenir assegut  totes les dues hores de l’espectacle. Hi va haver molt ball de hip-hop. També  hi havia un grup d’adults que ballaven country. No hi va haver ningú que disparés la pistola, per espavilar-los una mica.  La quitxalla, en canvi, sí que ho va fer més engrescat i energètic. S’ha de dir que el conjunt de balls tenien un aire molt més treballat, amb molt més sentit coreogràfic i escenogràfic. Només llàstima els talls o les terminacions sobtades d’algunes músiques, que amb les tècniques actuals potser podrien trobar una millor manera d’evadir-se.

Aleix Mataró Escultor amb peces seves a la seva parada

Diumenge  al matí, a les 7, era hora de muntar les parades de la Fira d’Art. El mercat en sí estava a punt, més cap a les 9. Però la gent gent, no va aparèixer fins les 11. Després la fira es fa curta, perquè fins a les 2, hi  ha moviment i ja toca plegar.  Jo, hauria  seguit fins a les 7 de la tarda. Però no hi havia l’oportunitat ni la idoneïtat. Centelles, diumenge a la tarda, és de migdiada llarga. Si fos jo, traslladaria la fira a la sagrera, la faria matí i tarda. Aquesta tercera edició erem menys, hi havia artistes i sobretot antiquaris. En total, unes 40 parades,  que està molt bé. Ja no eren trastos, però l’aspecte de la fira  continua sent el d’una descarregada com la que fan a la  Plaça dels Màrtirs de Vic. La fira de Centelles cal que avanci en  l’especialització i en la qualitat. Cal  fer encara molta feina per implicar molts més artistes del poble i de fora. I  col·leccionistes i antiquaris. De moment encara és una fira del “montón”.

Ramon Xuriach Calma a una  parada d’objectes diversos

Ara bé: respecta altres anys, el calaix es va omplir una mica.  I ja venia  gent amb ganes de trobar-hi certes propostes. Enguany també  es van oferir tallers per la mainada. Un d’aquests, oferia la possibilitat d’endur-se una estampa a casa,  fet molt idoni per estimular el col·leccionisme.  El millor de la fira: la coca i la xocolata desfeta de l’esmorzar que  s’ofereix als paradistes. Bromes a part,  la fira és un bon estímul,  ja que permet als artistes contactar amb possibles clients, amb altres artistes. Crec que no m’esperaré a l’any que ve a posar la taula, un altre cop.

A.M. Dos moments de l’Assemblea: grup parlant de temes concrets i un portaveu presentan les conclusions d’un grup  de treball.

Amb aquesta assemblea, es feia el llacet a sis mesos de treballs intensius, d’enquestes individuals i col·lectives, per prendre el pols a la realitat de la parròquia centellenca, envers als feligresos i també al seu entorn.  Un centenar de persones va acudir a la reunió assembleària per conèixer on passem i participar d’un treball de grup que ahir era com el dels grans pensadors, que a partir d’unes premisses, es dediquen a somiar el futur de la comunitat. El pla de  la tarda va ser que es formessin grups  per discutir les prioritats que caldria engegar en els àmbits de  litúrgia, formació, servei als altres,comunicació, patrimoni, Centro, etc. D’aquesta estona de reflexió en van sortir propostes i valoracions. Les més repetides: afavorir la interrelació entre els grups parroquials, per tal que tota la comunitat conegui els principals projectes i necessitats. També es van proposar accions concretes: ampliar els lectors,  incentivar la participació voluntària en tasques de manteniment, ampliar l’oferta de voluntaris d’ajuda als altres, etc. Es percep la necessitat d’atraure a més participants de les tasques encomanades a l’església centellenca i també que hi hagi predisposats de sang jove. Qüestions que  ara s’han d’acabar de digerir i concretar en un pla.