Finals de curs i revisions
 |
|
Aleix Art
Noies del Gimnàs de la Montse, ballant en l’espectacle
presentat el diumenge, 15 de juny, a la tarda, amb un
Casal Francesc Macià omplert fins al galliner.
|
Centelles. Aquest cap de setmana s’han concentrat varies finals de curs, en forma de festa, espectacles, sopars de colles, etc. Segurament la pluja ha fet que les activitats haguessin de cercar refugi a interiors, però més aviat em consta que s’ha anat celebrant tot. El proper cap de setmana si ajunta un pont que va de diumenge a dimarts, i inclou ja la paradigmàtica revetlla de Sant Joan. Després el canvi de xip és ja total: molta canalla retrobarà el seu pati continu en els voltants de la Plaça Major i la sagrera. Com ha canviat el nostre centre! Qui deia que la canalla només sabia jugar amb tauletes o encantar-se al mòbil. Se’ls sent xisclar i còrrer sense alé pel terra adoquinat. Potser hi ha ganes o les necessitats fan reviure els carrers.
Ara al Casal hi ha el Gimnàs de la Montse Vilamajor que ballen. Els de Nou Estil ja van ballar. Són espectacles que porten a un bon públic. Ja no és només veure el seu nét, sino que ara ja es pot gaudir de bones coreografies, un atretzo acord i joven energètic i saludable. Qui aquest any canvia d’ubicació el seu espectacle és la Zenda, qui després de varis anys de reservar-se l’última per presentar els seus treballs orientals al Casal, ara ho farà a l’espai ETC de Vic. A la Ciutat dels Sants hi té el seu estudi de dansa. Això serà diumenge, 6 de juliol, a les 7 de la tarda. Enguany també hi ha la col·laboració d’una artista plàstica que s’ocupa de l’escenografia.
A la Capella de Jesús ara s’hi mostren els treballs de patchwork. Excel·lents obres de manualitat, paciència i gust que acabarà la tanda de mostres de finals de curs. Després ja ve un artista i a finals de mes la mostra de Jordi Sarrate, entorn a Vinyoli.
Els de ceràmica estem també acabant el curs. El dijous que ve fem la fornada de rakú, que suposa la jornada final i diferent de cada any, a l’aire lliure i pica-pica. La Marta Postico ens ha animat a seguir-la al seu taller en un curs de quatre jornades dedicat a provar de treballar amb la porcellana.
Els de pintura també acaben i el David Casals ha proposat ja d’aprofitar els mesos ociosos de juny i juliol amb les sessions de pintura a l’aire lliure, a plain air.
 |
|
Aleix Art
Avui el mossén, a missa, ens ha parlat de la Trinitat
i això m’ha fet recordar que havia sentit a dir, que
perquè els irlandesos ho entenguessin els hi van
explicar amb una fulla de trèbol, de tres fulles. Fins al
punt que sembla que aquesta forma de trébol sintetitzat
s’ha de trobar en finestres d’esglésies d’allà, representant
la Trinitat.
|
Vida parroquial
Qui també tanca capítol i comença una plana nova és l’Assemblea Parroquial. Com sabreu aquest any s’ha fet una “consulta” als parroquians i gent del poble, per tal de saber que pensava la comunitat centellenca de la vida generada entorn a l’església. Avui s’ha presentat el díptic amb les conclusions sorgides del ple de finals d’abril, que suposen l’establiment de les premisses per desenvolupar, des d’ara en endavant. Podeu llegir el document clicant en el següent enllaç. Com veureu, la voluntat general és la d’implicar a més persones en la litúrgia, la formació, serveis als altres i altres afers, que permetin donar nova saba a la comunitat i mantenir sa el seu servei. La comunitat vol prendre major paper.
Com a col·laborador del grup Baobab em resulta curiós que el grup augmenti poc després de cada nova campanya de comunions. La lògica seria que la cosa anés creixent i implicant a més joves en la praxis dels valors cristians en el si de la parròquia i per la comunitat. Però clar: hi ha molta “competència” i no es bo carregar als petits amb noves “obligacions” extraescolars. Però d’alguna manera, sembla que el grup Baobab hauria de ser una cantera de nous lectors, catequistes i voluntaris.
L’únic punt que trobo a faltar en el resum de conclusions, és el de reivindicar el propi patrimoni artístic parroquial -des dels temples, fins als millors bens mobles-, com a marc per generar sentiments i raons d’estima. Tenim una església molt bonica i algunes pintures o imatges amb bona fortuna artística i això ens connecta amb la història mil·lenària del Cristianisme i el nostre país. El lloc hi fa molt.
badaluc 