JOSEP MUSACH

El pintor revisa setanta anys

Totes les fotos: Aleix Art
Josep Musach, parlant dels seus primers dibuixos



Centelles. L’altre dia a la tele es queixaven del prop apreci general per la Cultura, però acte seguit van posar la caràtula dels sports i es van posar en aquest tema. No podrien fer el mateix amb les muses i parlar de pintura, escultura, dibuix, gravat?
Els anys de formació passen  per dibuixar moltes models
o provar els pinzells amb temes propers, que acabarant
sent leit-motiv.
Centelles, dissabte, 7, a les  7 de la tarda: un bon  grup de gent s’aplega a l’entrada del Marçó vell. Esperen ansiosos per entrar a veure l’exposició de Josep Musach. El gran pintor, artista degà, mestre de mestre, promotor de grans iniciatives –com el puzle-, ha fet una tria de les obres dels seus 70 anys de carrera per presentar una retrospectiva. Una mostra limitada per les dimensions del Marçó, però que per això mateix resulta suficient per copçar les línies mestres i els grans temes que han  preocupat a l’artista centellenc: la figura, sobretot el retrat. El paisatge, sobretot el centellenc. Bodegons. Hi ha obra corresponent als anys de formació: dibuixos de model,  primeres pintures. En una làmina hi podem veure dibuixos d’infant intuïtiu, juntament amb d’altres dirigits per un bon mestratge.
En aquest dibuix, Musach es revela com un  bon
dibuixant urbà, amb tinta. 
A l’entrada hi ha un dibuix d’una model del que en destaca especialment el retrat del rostre i la mirada. Aquesta capacitat de captura  de l’expressió la retrobarem en d’altres retrats que l’artista ha dedicat al seu entorn familiar. Aquests dibuixos són amb  llapis o carbonet. La mostra testimonia també la versatilitat de Musach amb diferents tècniques: a la sala del mig hi trobem un grup de dibuixos amb tinta xina. El que és una vista urbana em sembla d’una qualitat excepcional. Pel  domini del traç i la capacitat sintetizadora per explicar l’ambient.
A prop d’aquest n’hi ha un parell que el mateix artista el qualifica d’abstracte. Però casi amb un aire despectiu: són dibuixos de fa cinquanta o seixanta anys. En Musach no ha tornat  mai més a una abstracció pura. Però en canvi sí que la seva pinzellada s’ha anat convertint més en taca. Els bodegons dels anys acadèmics són  pulcres, precisos, carnosos. 
Les vistes centellenques de Musach guarden cert
parantiu amb les de Labarta. Però Musach
acusa més els volums i aplana els colors.
En les vistes del passeig i sobretot en l’obra darrera, és la superposició  de taques el que ho explica tot. Per culminar l’exposició, Musach a preparat un conjunt de quatre quadres, dedicats a la línea de montanyes dels entorns de Centelles. Cada quadre representa un racó característic –Puigsagordi, Montseny, Tagamanent, Castell de Sant Martí. Els tons de cada un tenen una variant que es correspon amb una idea de les estacions de l’any. Tons apastal·lats, de cert aire serigràfic: és a dir, són paisatges fets amb forma de colors plans, sense volums ni sombrejats. I amb aquest aspecte taquejat, sense ser especialment expressionista, que Musach ha anat perfeccionant i que d’alguna manera s’ha convertit en el seu segell distintiu.

En els últims anys ens  hem  acostumat a veure en Musach passejant pel poble, casi com un veí anònim més. Però a la seva espatlla i si hom té l’oportunitat de revisar els arxius,  es retroba l’embranzida  d’un pintor que  va arribar a tenir cert prestigi entre els artistes catalans de la post-guerra. La seva pintura és hereva  de la que podien fer un Labarta o també Francesc Domingo o Josep Amat. En el fons de tot la gran influència que s’hi entreveu és Cezanne. Musach és com un neo-cezennià que ha portat la seva obra cap a terrenys més expressius, fins al punt que en els quatre quadres  de les estacions s’acosta perillosament a l’obra d’un Rothko, malgrat la disparitat dels punts de partida. 
Musach normalment defuig que se’l compari amb
l’abstracció, però si volguessim darrera aquestes
pintures dels entorns orogràfics de Centelles, ben bé
hi podem veure les franges de colors que feia  Rothko.
En tot cas, distingim en  l’obra  de Musach l’estil d’un home que s’ha arriscat i ha tingut el cuquet d’anar investigant, amb franquesa, el seu camí pictòric.  L’actual exposició del Centre d’art el Marçó vell és tota una lliçó d’art, per la constància i els anys dedicats a la recerca del “jo artístic”. Es podrà veure fins el 20 de juliol.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: