Amb el permís de la sardana
Il·lustrem el text amb fotos de la Noèlia Marin, dedicades a la Festa del Segar i el Batre, celebrada ahir diumenge al camp prop del institut. Sembla ser que serà l’últim any
Centelles. Ahir, diumenge, a les 7 de la tarda començaven les primeres notes d’una alegra sardana. Va sentir-se tota. Però de cop, es va obrir la porta de la capella de Jesús i en va sortir en Jordi Sarrate i l’alcalde Arisa, en direcció a la cobla. Van negociar que s’aturessin durant 30 minuts.
No és que tinguessin un atac al·lèrgic envers la dansa nacional, però dintre la capella, estaven també començant la interpretació del “Llibre d’Amic” de Vinyoli. Gemma Reguant havia acabat un vers i en Ramon Vila es va aixecar de cop –feia que dormia- i, emprenyat va dir que no podia continuar més: la mística del poeta no casava amb l’alegria de la dansa. L’equip de rapsodes, dirigit per Jordi Sarrate havia procurat començar amb el màxim silenci, a les fosques. Concentració, ambient adequat. Però no tenien en compte l’agenda cultural del Passeig veí. Potser estaria bé casar millor les activitats del poble, ja que no és la primera vegada que es solapen activitats. L’agent cultural del poble ho hauria de coordinar. Hi ha públic per a tot, però n’hi ha que també voldria poder anar a tot arreu. La setmana vinent coincideix una altra interpretació d’obra vinyoliana amb el festival de percussió. Tot és prou interessant, però haurem de triar.
Durant el temps de gràcia, el díptic poètic de Vinyoli va sonar clar. Però de debó que animaria als impulsors de la revisió vocal i pública del Llibre d’Amic i dels Cants d’Abelone a tornar-ho a interpretar a un altre lloc molt més apte: ja sigui l’Ajuda o a la Sauva Negre. No pot ser que la Reguant reciti amb la pressió i les presses de que les sardanes tornaran a començar en qualsevol moment. No poden ser un problema, perquè tenen tot el dret a sonar, però Vinyoli també s’ho val. I per altra banda estaria bé poder gaudir de nou d’un tipus de poesia que és difícil de digerir. Que s’ha de llegir, rellegir,pensar, tornar a llegir… La recitació d’ahir va anar molt bé per sentir una manera d’encarar els diferents versos i girs literaris. Per tenir un exemple de l’expressió i emotivitat que s’hi pot extreure. Però estaria bé sentir-ho una segona vegada, amb més calma, amb els silencis adequats i, potser amb el text a la mà, resseguint el vers. De moment la primera recció de Vinyoli recitat va sonar seriosa, potser una mica freda, però clara. La capella va respectar la claredat de les paraules. Diumenge vinent a la Capella serà el torn de La Paraula, el muntatge poètico-dramàtic dirigit per Montserrat Grau. A veure quina visió té ella i el seu equip de la poesia de Vinyoli?
Aquest diumenge també es feia l’última festa del batre. No hi ha relleu ni curoum de gent seguint-ho. Falta la connexió amb la societat. No podien revisar què ha fallat i fer una revisió del servei de la festa?
Diumenge acaba l’expo de Vinyolia El dilluns, Sarrate començarà a desmuntar i al mateix temps entraran ja les primeres obres que integraran la Col·lectiva Aleix Art’14. L’exposició s’inaugura el dissabte, 26 de juliol, Santa Anna, a les 7 de la tarda.
badaluc 