EXPOSICIÓ INDIVIDUAL

José Luís Pascual, més sofisticat


Aleix Art
Vista general de l’exposició. 
Camallera/ Centelles. Aquesta temporada llegireu més d’un post dedicat a José Luís Pascual. Ho vam fer a l’agost, al mig d’un Treball d’estiu dedicat a l’Empordà.  Ho farem avui, per l’exposició a l’espai de Km7, a Camallera. I ho farem d’aquí un mes, per la segona exposició a Vilajuiga, a les caves Espelt, on hi haurà les obres del tema de les fronteres. Avui toca la primera exposició que anunciàvem, que dura fins el diumenge últim de setembre. Cada any  l’artista prepara obra i la presenta anualment al seu propi show-room i espai vital de Km7. Pascual treballa molt. Aquest any ha treballat molt. I malgrat les crisis. L’exposició de Camallera aplega obra realitzada per l’artista al voltant d’unes circumstàncies excepcionals que el van tenir a l’hospital uns mesos. Una operació que a primera vista havia de ser simple, es va anar complicant. Es veu que els amics li portaven flors i rams per animar-lo. Tanta vida i color el van animar a plasmar allò que li feia companyia, sobre el paper. L’artista ens recalca que les peces d’aquest tema són el primer treball que ha fet en se vida, que parteix d’un model. Fins ara, tot era bàsicament inventiva.
Exemples de la sèrie de dibuixos de rams i flors.
Però no són simples dibuixos el que trobem. Si no que Pascual trasllada la idea dels retalls de ferro en el paper i construeix una espècia de dibuix floral amb marcs de finestres enganxats i el ram retallat i enganxat sobre fons. Retalls, forma i color es combinen amb un intens i pacient treball de trames, fet amb tinta o similar, que ajuden a contextualitzar el ram, ja sigui sobre una taula de fusta, un tepete, etc. Es tracta d’un treball deliciós, meticulós i que ens comunica sentiments vitalistes i sobretot el seu propi gust pel seu ofici.
Els dibuixos-collage florals formen una primera part de l’exposició. Flors i fulles tenen un grau important de detall, que Pascual treballa per exemple amb ceres, de tal manera que podem distingir espècies. El realisme en el conjunt de l’obra de Pascual ha conegut diferents graus de deconstrucció. En aquests rams del 2014, guanya el interès per descriure a través de traços energètics i valents.

Ocells i dones

Peces dedicades als ocells, caracteritzats pels
colors vius i formes que recorden trets avantguardistes
Més enllà d’aquestes peces l’exposició acull altres sèries similars. Pintures i papers pintats, vinculats amb la idea de dividir i organitzar l’espai pictòric amb funció de retalls o línies. Ho retrobem amb un grup de cares femenines i també en un conjunt en que els protagonistes són els ocells. Aquí la línia i el joc de contrastos entre formes i colors, entre fons i subjecte són les eines principals. Una de les peces és magnífica: es tracta d’una pintura  amb un estol d’ocells que vola  entorn de la Lluna. Fabulós!

Vam redescobrir l’obra de Pascual –per aquest blog-, l’any passat en motiu de les escultures retallades. Hem tornat al mateix lloc, un any després i hem vist un treball totalment nou, fruit d’un artista capaç de reinventar-se i cercar altres camins. Crec que en José Luis Pascual tendeix a sofisticar-se, a fer-se més complex. I no ho hem vist tot: a l’octubre veurem les obres fetes, aquest mateix curs, sota el tema de les fronteres. Una ocasió per revisar un tema que ell mateix ens deia que ja havia tractat. Però que segur hi haurà tret suc desconegut. Poc a poc anem redescobrint un artista amb moltes etapes, que ja és un gat vell, però sempre amb molta força i constant renovació. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: