Ricart, la serpent dels mil camins
 |
|
Aleix Art
Bronzes, fustes i ferros de la nova expo de Pep Ricart,
a El Carme de Vic
|
Vic/ Centelles. Divendres al vespre s’inaugurava a la galeria El Carme de Vic una exposició amb peces noves d’escultura fetes per Josep Ricart. També alguns treballs pictòrics. Però sobretot hi ha peces de fusta i metall. L’últim que havíem vist de Ricart –això va ser al Marçó de Centelles-, era una espècia de caixa amb una forma orgànica a sobre, alegoria d’un poema. Tot de fusta, d’aspecta com d’art povera. Ricart ha continuat amb aquesta història fent assamblatges i acoplant-hi treballs de talla, en noves peces de fusta aprofitada i clara. La tònica sempre és una base geomètrica, que pot ser un espai, una caixa, espècia de pedestal o inclús una estantaria amb tensió. Cada “base” aguanta un comentari més concret, en forma de cos més o menys independent, també de fusta natural o pintada que evoca idees més concretes: naus, ocells… en definitiva cossos més o menys definits. El relat llenyós comenta poemes o fa referència a altres fonts textuals que demostren la passió de l’artista per la lectura o per temes concrets, com els àngels. Però aquest és un dels camins que ha seguit la serpent creativa de l’artista osonenc.
A la concorreguda inauguració del divendres, seguida per amants i també per alumnes del gat vell d’escultura de l’Escola d’Art de Vic, van poder trobar altres mostres de la seva varietat d’interessos i habilitats. Conjuntament amb el material prima dels arbres hi ha obres de metall: ferro o bronze. Els bronzes els presenta combinats amb bases de fusta vermelloses i potser aquí ens parlen encara del Ricart més familiar, amb els seus tòtems carregats de forma, textures i accidents provocats. Novetats
És en les tres planxes de ferro oxidat, de tons grocs i verdosos, amb barnilles doblades on trobem l’altra punta d’avantguarda en el treball de l’artista. I són de fet les peces que donen nom a la mostra. Les tres obres evoquen un poema de Paul Valery. Esbossos sobre el tema d’un serpent, que Ricart desenrotlla de forma diferent a cada obra: cada filament té el seu cap i la seva cua, originada en dos forats de la part superior. I d’un a l’altre extrem desenrotllen un argument fibrós de diferent complexitat. Com si el filferro fos la línia d’un llapis que tendeix a enredar-se, però sense perdre mai la identitat del traç. L’especulació sobre el significat de cada peça la deixo per la vostra imaginació, un cop visiteu l’exposició. Que de debò us recomano, com a testimoni de la força i originalitat d’un artista, que tot i les dificultats personals, no defuig nous reptes i fa fora la mandra i el defalliment per acomplir nous objectius.
badaluc 