PREPARANT EL NADAL


Mil figures del  “producte interior brut”


Fotos: Aleix Art
Nou museu del Caganer a Centelles
Centelles. Com ho feu per treure les xocolatines dels calendaris d’advent? Us salten amb un cop de dit? Heu de despenjar el calendari perquè la peça salti per la força de la gravetat? Com la poma. El que m’agrada és despistar-me i quan  me’n recordo del calendari poder obrir dues o tres finestres de cop. Fins al dia que toca. El meu calendari és ben català: prové de la xocolataria de Simon Coll, de Sant Sadurní. La mateixa que comercia la marca Amatller. Però el calendari té una deliciosa imatge nadalenca amb el Pare Noel. Es veu que això dels calendaris d’advent és un “invent”  dels germànics.
Sarrate arreglant quatre  coses en el seu nou museu
Aquí una tradició més nostrada és la dels Caganers. A Centelles tenim un “apassionat” del tema. Jordi Sarrate, a més d’il·lustre artista i impulsor d’activitats, editor i home de cultura és un dels promotors de l’associació catalana de Caganers. Avui a la tarda s’havien d’ajuntar varis membres de l’associació per recolzar la  inauguració del museu temàtic impulsat pel  nostre artista centellenc. A casa seva, a la casa pairal dels Sarrate, del carrer Jesús,  ha arreglat els baixos per instal·lar-hi, si no tota, la majoria de figures de caganers que ha col·leccionat. Un miler de  figures de totes les mides, temes i mans perfectament classificats en estantaries i vitrines que ha col·locat per les parets. Cada dia la seva vivenda s’acosta més a una versió centellenca del Cau Ferrat: Caganers i temes de pessebre als baixos, art col·leccionat a l’escala i al primer, i l’estudi a l’àtic. I entre mig i amb tot, una mostra constant de la dedicació de Sarrate  a l’art, amb mostres del seu treball intens i complet. Per una aproximació més acurada al contingut del nou museu, millor que si us interessa us deixeu guiar pel mateix col·leccionista que us explicarà la importància d’una u altra figura. La seva excepcionalitat. N’hi ha que són fetes a mà,  una per una. També hi ha la figura que any darrera any l’associació presenta. Les que fan referència als personatges de moda. I també a figures que fan broma de personatges prototípics. I també caganers amb la barretina de tota la vida, d’antics i de més nous. Dintre de la distribució, Sarrate ha posat zones més temàtiques, com la disposició del retaule dels caganers (que ja es va poder veure a l’aparador de l’antiga barberia de Jordi Garriga al carrer Nou).

34 artistes a La Mostra

Aspecte  del te amb la Carla Arenas, ahir
dissabte a El Trabuc. Arenas, a la dreta de  tot, al costat
de l’artista de Tona,  Imma Parés. Al mig, alguns treballs
de l’artista gravadora: les  planxes dels treballs 
de les Finestres i un lllibre d’artista.
El nou museu obrirà ara les Festes de Nadal,  paral·lelament a les exposicions de pessebres i també a l’oferta del Marçó vell. Com va sent costum, ara acull la mostra d’artistes locals. Sorprenentment i tenint en compte certa precipitació en la  convocatòria dels artistes –sobretot d’aquells que no van a l’Escola-, la mostra reuneix una quantitat important d’artistes i sobretot, propostes de bona qualitat. Joan Sobirà ha portat un autoretrat, en que ell es situa descansant potser d’una caminada, davant una ermita. Hi ha un pastel de la Montse Font. Hi ha vàries obres fetes amb pastels i cretes: Matavacas, Maria Rosa Mas. La Romi ha apostat per una línia més expressionista amb una pintura que descriu l’escorça d’un arbre. Es curiós el tractament de l’oli sobre fusta que fa Josep Girvent en el seu tema d’un poble. M’agrada que queda hi ha cops molt fi, que es veu el pel del pinzell i d’altres és més taca.
Excursió del grup Baobab cap a Aiguafreda de Dalt,
al  seu pas pel Gorg de la Sort. 
En Musach amplia el seus acrílics a base de taques plantejades prèviament amb ordenador. En Casals mostra una obra ambiciosa, fruit del seu treball actual en el que captura interiors “barroquitzats”. Al Marçó veureu un estudi d’assaig de músics, amb instruments i “gadgets de vici”. Tons vermellosos com a filtre de fons. M’alegre saber que el seu treball es distingeix d’altres línies similars com les que coneixem d’artistes com Julio Vaquero. I sospitem que en la propera expo a la Parés l’especialització millorarà.
Tornem també a veure obra nova de la Llopart. Una estupenda aiguada amb tintes. Sarrate: l’obra estrella de l’expo de Viñoli amb la figura blava.
Detecto que entre els artistes de l’òrbita de l’Escola de Pintura hi ha com una tendència a la personalització. Cada alumne-artista ofereix ara un treball més propi i a grans trets hi trobem els que reformulen un treball pictòric més detallista –Mas, Matavacas-, i els que es  balancegen més cap a propostes impressionistes –Girvent, Faixedas- i expressionistes –Pere Relats, Romi-. En Relats ha portat un tema de Sant Miquel del Fai, datat del juny passat. En Ramon Vilageliu també participa, com cada edició. Un acrílic sobre fusta.
També podem veure una obra de Donato. Una peça que potser rescatarem un altre dia per una casual connexió amb una de les obres noves de la Neus Gorriz, de Montesquiu. Pertany a la sèrie camins.
Dibuix a “cegues” fet durant l’espectacle de dansa,
d’avui diumenge, en motiu de la Marató de Tv3. 
El Gimnàs de Montse Vilamajor s’ocupava d’aquesta
vetllada en la que han participat molts nens i nenes,
així com adolescents i adults que assagen diferents
balls i exercicis al gimnàs. Molt bones coreografies
i atenció a la vestimenta. Tot l’espectacle era com una
descripció de les Festes de Nadal. Han recaptat 2350€.

El dibuix l’he fet apuntant un calibrat 0.4 i més o menys
dibuixant la figura, mantenint la posició del conjunt 
general, a través d’estructures geomètriques i
la idea d’una figura de ball observada. 
Un tema que em fascina des de les primeres
sessions de dansa vistes amb la Zenda. El color  de 
l’aquarel·la és posterior.  
També hi ha espai per l’escultura: Pep Vila, Diego Osorio i Jordi Díez Aquest darrer presenta una sèrie d’objectes de coberteria. Es tracta de coberts i altres peces d’acer inoxidable destinats al Celler de Can Roca. Desconec si és un encàrrec, si són els que es fan servir habitualment. Si els que s’exposen al Marçó són els prototips. Etc. Són com eines amb aplics soldats que afegeixen detalls de caire vegetal. Els estris també són de mides diferents. Desconec si són pràctics i si el tema de les soldadures planteja problemes d’higiene.  Massa interrogants que m’agradarà dirigir-los al seu autor que amb aquestes peces defensa el seu perfil estilístic.
Un servidor també hi participa. Vaig portar-hi un linòleum completat el mes d’agost que es basa en un dibuix previ, fet in-situ, al restaurant de tapes de Mataró “La Marineta”. Per això el títol és important i no va bé confondre’l amb la Marieta, que no sé qui és, ni tampoc si és el nom de la noia, d’esquena, amb la que introdueix-ho una segona planxa i color en aquest treball petit.
Res a veure amb els ambiciosos treballs que aborda una Carla Arenas, també gravadora de planxes amb gúbies, docent a la Llotja de Barcelona, que treballa amb un sentit més experimentat el tema de les eines, papers i us de diferents colors. En el te amb l’artista celebrat el passat dissabte a El Trabuc –en motiu de la mostra de l’artista a les Finestres-, ella i altres gravadores com la Marta Torres, la Neus Gorriz i la Imma Parés van fer evident que en els temes del gravat encara es pot anar molt més enllà. La Carla ens va ensenyar les planxes que treballa, tant de linòleum com de fusta, les eines i alguns treballs com uns  llibres de paper fibrós, estampat amb negre i amb uns motius que geometritzen i combinen la forma dels peixos i de les onades. La geometrització de les formes, per escapar de qualsevol referència és una constant en el treball d’aquesta artista, com podeu veure en les estampes de les Finestren que són una reformulació de l’anatomia humana.
L’exposició de la Carla s’acaba aquesta setmana. Quan el dissabte, 20 de desembre, hi hagi la fira de la Tòfona, a les Finestres d’El Trabuc podreu veure ja la intervenció artística de l’Alda Rabionet, que ens farà una lliçó d’aparadorisme dedicada a la Festa del Pi. 
No podem acabar aquesta crònica sense fer esment de que el grup Baobab, amb la companyia d’alguns pares i del nostre rector, vam pujar el pessebre del grup, a l’esglèsia de Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt. El pessebre, una escultura de fang, mostra de l’artesania catalana, restarà fins el febrer, en el comunidor de l’ermita, amb la llibreta en que es pot apuntar qualsevol comentari. Vam fer l’excursió a peu, pujant des de la Font dels Enamorats i seguint el curs del riu, passant pel  Gorg de la Sort, una casa d’un artista que n’hi diu la Frau i cap a amunt. Va fer un bon matí.
 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: