MESTRES EN PETIT FORMAT

Com en el pots petits

Artur Ramon
Visió veneciana de Laureà Barrau, 
oli sobre tela adherida a taula, que fa 16,5x28cm.

Barcelona/ Centelles. Dijous passat estava tant a prop i tant ben estacionat, que no vaig poder evitar fer una escapadeta fins a l’Artur Ramon. Va ser com a la peli “Millor impossibe”, quan el prota  entra a la botiga a comprar una americana. Però jo vaig entrar i enlloc d’assenyalar el què volia, em vaig quedar bocavadat davant l’estol de pintures i escultures de petit format. Però també va ser una visita ràpida i mai prou ben disfrutada.

Tota la sala  de la “capella” conté una sèrie de pintures de petit format. Tots són olis, sí, però hi ha  més: vàris suports són o fustes o cartró. També hi ha diverses obres que tenen un aire d’esbós. De plantejament ràpid. Alguns  temes ja ho afavoreixen: paisatges, natures mortes. És difícil precisar si totes les obres són estudis previs per altres obres més definitives. No cal que sigui així. Els responsables de la galeria ens indiquen que potser un dels conjunts de Martí Alsina siguin estudis preparatoris. Però en d’altres casos en tenim prou en admirar la pericia d’un o altre artista davant el repte. Hem esmentat Martí Alsina. Hi ha un altre Martí Alsina que és com una Odelisca que bé podria ser un quadret de Fortuny –pel tema-. I en canvi, al seu costat, hi ha un paisatge de Fortuny que també podria ser un Martí Alsiana. Però la mà és la de cadascú. També hi ha pintura de Manolo Hugué. M’agradaria ser com un caçador i poder dirigir certes peces cap a certs llocs. Un Manolo cap al Museu Thermalia. Però també hi ha una natura morta de Pau Roig!  Coneixíem  aquest artista pels seus gravats i no gaire per la seva pintura. I m’interessa, per exemple, la manera com tracta les flors. Ja que reconeixem l’espècia i el tipus de pètal, just gràcies a taques de pintura, d’una manera que em resulta familiar: fa uns mesos parlàvem d’un  recurs similar en uns treballs de J. L. Pascual.

La  selecció nadalenca de l’Artur Ramon és més extensa i inclou altres fitxatges sorpresa o que ens redescobreix. Bàsicament pintura dels grans artistes del canvi de segle passat (XIX-XX). Una proposta que segons ens indiquen es basa en el fons cuidadosament cuidat de la mateixa galeria. Això és com un celler de bons vins. La selecció, per cert, és com un comentari a peu de pàgina al fitxatge d’artistes exposats a les noves sales d’art modern del MNAC, aportant obres i noms que poden suscitar el interès de col·leccionistes de tots els àmbits.  La proposta expositiva actual de l’Artur Ramon s’allargarà fins els febrer. Com els pessebres que teòricament no s’han de desmuntar fins a la Candalera. Això permetrà revisitar-ho i entretenir-s’hi com es mereix.   

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: