PEPA PLANA [ ] PALLASSA
“M’agradaria viure en un país culta”
 |
|
Fotos: Ester Gonzàlez
Pepa Plana, amb nas de pallassa i sense, durant l’entrevista de diumenge al matí a Centelles
|
Centelles. Diumenge a la tarda, a les sis, mitja platea del Casal Francesc Macià de Centelles esperava que el teló tirés amunt perquè comencés l’espectacle de pallassos de la Pepa Plana. Hi havia bastanta canalla, papes, mames i avis esperant entretenir la canalla. Perquè l’espectacle deia “per tots els públics”. Però això no volia dir “només per canalla”. Els pallassos no són només pels menuts… La Pepa en un moment de l’entrevista diu que se’ls està relegant. Als adults no els hi agrada riure? O riure’s d’ells mateixos a través de les tonteries dels altres? Per quí va la idea de la Pepa Plana, pallassa. Una de les poques que corre per Catalunya amb aquest “ofici”. N’hi ha més, aquí i a fora. Però ella és Premi Nacional de Cultura 2014 (de la Generalitat). I a més ha estat impulsora de diversos festivals de pallassos i pallasses, com especialment el festival que es va fer a Andorra la Vella, durant deu anys.
 |
| Fotos: Ester Gonzàlez |
Pepa Plana va ser a Centelles aquest diumenge, per presentar el seu espectacle “Penèlope”, versió pròpia de l’heroïna de l’Odissea d’Homer, molt escaient per un 8 de març com va esdevenir-se aquest passat diumenge. Apofitant la presència d’aquesta pallassa al nostre poble, la vam entrevistar al matí. Sentireu les campanes de la missa de les 12 i la canalla que hi havia a les escoles per la jornada de portes obertes, com a teló de fons llunyà.
Així quan la Pepa es va posar el nas i va sortir dalt l’escenari, alguns el que vam fer va ser anar revisant la lliçó de sentit comú i ganes de viure la vida, que ens havia explicat al matí. En l’entrevista parla de moltes coses: del seu ofici, de l’obra que presenta, del seu pas pel Cirque de Solei, dels festivals de pallassos. De la cultura aquí i a fora. Hi va haver coses que es van quedar fora del tinter, perquè amb la gravadora tancada encara continuava la reflexió.
Inicialment la idea meva, era transcriure l’entrevista i publicar-la per escrit, juntament amb les fotografies que molt gentilment ens ha fet l’Ester Gonzàlez –que ens acompanyava a l’entrevista-. Però era tot tant interessant i ha quedat tot tant ben gravat, que per aquí us deixo una imatge que fa d’enllaç a un vídeo penjat a Youtube, que de fet solament, és un àudio.
 |
| ENTREVISTA D’ÀUDIO Clica aquí |
L’espectacle del diumenge, al Casal, que va durar ben bé una hora i mitja, va fer riure a tothom i es va posar tots els públics a la butxaca. Bromes verdes o crues sobre la sexualitat d’Ulisses o la visceralitat de la guerra van ser enteses per tothom. Però no la forma, sino el significat útlim. Esperem retrobar a la Pepa aviat. Els astres van voler que aquest diumenge, ens deixés també la pintora Maria Girona, que havia estat la dona de Ràfols-Casamada i també una de les impulsores de l’escola d’art Eina. Per a ella i per a les cosines que moren a les guerres de Síria va aquest article i l’àudio adjuntat.
badaluc 