Gravats per un tub
Centelles. Fent una mica de trampa, podem assegurar que aquesta setmana és la del gravat. Trampa, perquè hi ha coses que pertanyen a temps més llargs. Però aquesta setmana s’ajunten “inauguracions”, “presentacions” i “posades a l’avast del públic” de diferents iniciatives.
Per una banda tenim el grup català de dones gravadores “Empremtes de dones”, integrat per Neus Colet, Alícia Gallego, Pilar Masip i la Rosa Permanyer que ja fa un temps llarg que es porten entre mans un intercanvi d’estampes amb un altre grup d’artistes del Quebec: Francine Beauvais, Déborah Chapman, Diane Joyal i Janine Leroux Guillame. Han exposat junts a Montreal, al Canadà; i ara toca el torn a Catalunya. La mostra de gravat, el torn local, es va estrenar primer a la Sala Dalguer de Caldes i des d’ahir es pot veure a la sala d’exposicions del Cercle Artístic Sant Lluc, a Barcelona. Fins a primers d’abril. Esperem poder comentar les propostes posteriorment a visitar l’exposició.
Gravats en capella
La mencionada Rosa Permanyer es coneguda entre els lectors d’aquest blog i potser algú se’n recorda que aquest mes de març havia d’estar a Centelles per una altra exposició individual. Però, artista d’agenda molt intensa, no va anar bé conjuminar el calendari hi vam canviar de fitxatge. Però no em canviat ni d’ofici, ni de nom. Rosa Vives serà l’artista gravadora que dissabte, dia 14, penjarà els seus papers a la Capella de Jesús de Centelles.
Confio en el talent d’aquesta altra Rosa, perquè conec la seva obra. Però el què presentarà a Centelles continua sent parcialment una sorpresa. Inclús per ella mateixa, perquè està tot estampat en rotllos de paper xina molt llargs. Per això necessitem una capella, i enfilar-nos fins a dalt la cornisa on hi ha els focos, per penjar la punta dels papers, desplegar-ho i veure bé què donen de sí. La Rosa ens va explicar que havia treballat sobre el tema fitomòrfic de l’iris. Una flor similar al lliri, vinculada als rituals funeraris grecs. Hi ha una mica de missatge “mòrbid”, en tot plegat. Com si la Rosa preparés la barca per travessar el riu dels inferns. Però de fet, la forma està subjecta el procés: parteix del treball sobre la fusta i utilitza diferents sistemes d’impressió i transferència del motiu. Aquest i el tipus de paper,crec que de fet és el veritable tema i exercici del treball. Tot el demés són pretexts. Però els detalls els coneixerem bé a partir d’aquest dissabte. Ja al matí esperem que, durant l’entretingut muntatge, la Rosa ens expliqui coses als col·laboradors i voluntaris que l’assistirem. Després ens prometem un bon dinar. I si fa bo, una caminadeta pels entorns de Centelles, abans de la merescuda inauguració, que casi tindrà la categoria d’un autèntic “vernissage”.
 |
|
Foto: Carmen Molinos
Conjunt de diverses persones responsables dels volums sapencials
sobre el romànic, entre patrons, estudiosos i mecenes que ho han fet possible,
tal i com s’ha presentat avui al MNAC.
Enciclopèdia del Romànic Ibèric: toca Catalunya
Aquesta tarda, al Museu Nacional d’Art de Catalunya,
s’han presentat els tres volums dedicats a Barcelona,
de l’Enciclopèdia del Romànic. Es tracta de tres toms
amb els que s’inicia la part dedicada al romànic català,
per part del projecte que lidera la Fundación Santa Maria la Real, que
des de fa vint anys confecciona la “Enciclopedia del
Románico en la Península Ibérica”.
Fins ara portaven editats volums dedicats
a zones peninsulars com Castella i Lleó, Astúries,
Cantabria, Navarra, etc. En els volums que
s’estan fent per Catalunya, i dels que ara s’han presentat
els de Barcelona, hi col·laboren nombroses institucions
i sobretot investigadors que s’esmeren en posar
al dia les últimes dades sobre
el patrimoni artístic romànic. Entre els responsables
que hi ha al davant d’aquest treball
de sabers enciclopèdics hi ha investigadors
com Manuel Castiñerias i Jordi Camps.
Els detalls del contingut d’aquests volums
i la resposta a algunes preguntes que han
suscitat les notes de premsa, espero dedicar-hi
un article més ampli, quan disposi de material
i fonts molt més contrastades.
El que és curiós és que la col·lecció no
solament surt en paper, sino que té la seva realitat
digital. Comenceu per veure què és la fundació
impulsora i després remeneu
l’enciclopèdia del romànic en si:
|
La intenció de la Rosa Vives és mostrar aquesta obra i després fer-la itinerà i introduir obra nova o “transformada”, en noves exposicions, que li agradaria poguessin ser en llocs com ermites o capelles “apartades”. La Capella de Jesús de Centelles està relativament apartada. En tot cas, estic content de que l’estrena d’aquesta proposta, no passi més desapercebuda.
A més d’aquestes dues exposicions, encara hi ha una altra exposició col·lectiva de gravat que es va inaugurar dissabte passat al vespre a Can Patalarga, al carrer de la Font de Manlleu. Es tracta del grup d’artistes i alumnes que assisteixen a les classes de gravat de la Fina Tuneu a la Farinera de Vic. Habitualment fan exposicions. Aquest cop presenten gravats de tema lliure i també una sèrie feta en comú per il·lustrar un conte. Hi trobem col·legues de fa temps, com en Josep Lázaro, Leri, l’Eva Pujol, la Imma Parés, la Ció Sayós i d’altres noms nous. Com que hi ha temps, valdrà la pena dedicar a aquesta exposició i a cada una de les tres comentades, el seu propi article d’anàlisi i comentari.
badaluc 