S’ACOSTEN ELECCIONS

Temporada d’obres

Centelles/Palau-Solità i Plegamants. Fa uns dies, en una visita feinera a Santa Coloma de Gramanet i Badalona va ser molt fàcil trobar una sèrie d’incidències relacionades amb petites obres de millora urbana. A una zona dormitori de l’antiga Bètulo han pintat els passos  de peatons amb un fons de color verd. Quitrà nou, ben negre. A Gramanet ja fa temps que reformen una zona que envolta un mercat municipal, per millorar la “peatonalitat”. El mercat ara és nou. Closca vella, interior ultramodern.
Pot semblar una cosa casual. Ja sabem que quan s’acosten eleccions  hi ha felera per fer dissabte. A Centelles mateix estan tocant l’accés per la banda d’Hostalets. Encara no sé com acabarà. Tindrem un nou accés per anar a l’Ajuda? Perquè han tallat els plataners que hi quedaven en un tros de vella carretera morta, si no hi ha fet res allà?
També hem  vist com al Palau dels Comtes hi feien una sèrie de cures pal·liatives: ara  sembla un tros d’una intervenció d’en Christo. Mig tapat amb teles. Una mica protegit. Ha desaparegut la flora salvatge que sobresortia de la teulada. Però exactament quin són els plans de futur?
El ruedo electoral també es va posant apunt. Es van presentant candidats. Fa unes setmanes, Miquel  Arisa proposava la seva reelecció en un acte a La Violeta. Demà dimecres, s’estrena públicament com a candidat a l’alcaldia, Alfons Giol, que encapçala com a independent la llista d’ERC. Norbert Gòmez ha fet un pas endarrera i ha deixat a les mans d’aquest nou fitxatge la confecció d’una nova llista electoral.  Una sèrie de mails i comentaris semblen permetre intuir que aquesta llista republicana algutinarà també altres forces d’esquerra que anteriorment s’havien aixoplugat sota les sigles d’Iniciativa. No em consta que hi hagi candidatura més a l’esquerra, ni verda. A l’altra extrem de les forces polítiques municipals, tot sembla que Maribel Matas encapçalarà de nou les llistes per CiU. En aquest blog vam fer l’any passat, un tour entrevistador per diversos representants del govern i l’oposició municipal. Crec que valdria la pena tornar a fer un breu sondeig d’opinions, per veure què pensen, com a mínim de les qüestions que normalment ens preocupen en aquest blog. 

Una  bona història

A.M.
Salutació final de la cantata “Història del nostre
Temps”, amb música de Paulí Peña i lletra d’Anna Soley,
interpretada pels veïns de Palau-Solità i Plegamants, a
partir del conte del mateix títol preparat paral·lelament.
A Palau-Solità i Plegamants, al Vallès, un conte sobre el patrimoni local,  ha anat com anell al dit  a l’Ajuntament local per apropar-se als comissis electorals amb un projecte audio-visual que ha permès aglutinar el poble. No obstant no feríem honor a ningú si ho expliquéssim en clau electoral, ja que l’espectacle que vam presenciar diumenge és fruit també del voluntariat i la dedicació de molts agents locals –escoles, músics, alumnes, gent gran, etc-, que va ajudar a teixir la història i a construir-ne la narració. Per nosaltres –per aquest blog-, tot es redueix a que la nostra amiga Iolanda Blesas,  juntament amb Emma Bravo –col·legues del curs de dibuix urbà-,  i molts d’altres persones del seu poble, es van conjuminar per fer un conte animat, a través del qual es posaven de valor els elements patrimonials del municipi i la seva història: el tren Calderí, la Pedra Llarga, el castell, l’Alsina de Can Padró, la Casa del Comú, la fàbrica de Ca l’Estruch, la Casa Folch i Torres, etc. El conte, “Història del nostre temps”, dibuixat i animat, es podrà consultar via app , per mòbil i té un desenvolupament didàctic, en el que el curiós ha d’anar investigant. També hi ha la versió en paper i un cd amb els continguts generats a paartir de la idea inicial, que ha anat creixent. A partir de la història protagonitzada per en Genís i la Maria, es van fer uns textos, unes cançons. Estirant el fil del projecte i engrescant-se en fer-lo més esplèndid, van posar-se a fer una música per a les cançons i han generat una “cantata”. Paulí Peña (que em diuen havia estat profe d’informàtica al Pere Barnils) en va fer la música i Anna  Soley les lletres. Aquesta part “performativa” del conte, on hi intervenen els alumnes de l’escola de música, professos, estudis de dansa locals i intèrprets, es va presentar diumenge passat, 15 de març, a la tarda. Dues sessions plenes. Vam anar a la primera.
La cantata comptava amb més de dos-cents integrants sobre l’escenari, a més de la participació dels gegants  locals,els grallers i l’aparició teatralitzada de personatges vinculats amb el patrimoni literari de la vila: Massagran, en Lluquet i en Rovelló, etc. Josep Maria Folch i Torres, l’erudit germà escriptor, havia passat temprades al municipi vallesà. L’espectacle, la qualitat de la música i el nivell d’instrumentalització i interpretació eren molt bons i lograts. Però el que més es de lloar és la capacitat d’uns i altres d’aglutinar persones i transmetre la il·lusió per un projecte comú. L’espectacle servia per iniciar també la celebració dels vint-i-cinc anys  de l’Escola de Música de Palau-Solità i Plegamants. L’equip d’il·lustradores i narradores del conte, ja havia fet anteriorment un projecte similar dedicat a Sant Jordi.

A Centelles tenim altres maneres d’expressar el sentit de comunitat i poble, però està bé veure iniciatives d’altres llocs. En els cercles més parroquials, divendres passat, a partir de les dotze del migdia, i fins les 12 del dissabte, es va fer a la capella del Socors, la pregària de 24 hores, seguint la “sol·licitud” del Papa Francesc, La iniciativa, pensada per visualitzar la misericòrdia cristiana en mig de la indiferència que mana els nostres dies, va ser seguida per altres temples cristians de tot el mòn. A Centelles, de forma voluntària, ens vam anar tornat, hora darrera hora. En moments puntuals hi havia grups que portaven pregàries i cants preparats. D’altres estones, es llegia en  silenci. O espontàniament, es cantava en veu alta. La iniciativa va sortir bé, ja que hi va haver persones totes les hores. El lloc  triat, la capella dels Socors, s’apunta com a possible espai de pregàries “dirigides”, de forma més habitual, a mitjà termini.      







Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: