Vic alimenta l’agenda artística
Dedicat a tots els morts d’ahir… i als d’avui, per accidents i guerres.
 |
|
Aleix Art
Detall de l’exposició a El Carme
|
Vic/ Centelles. Encara no acabo d’entendre el cartell d’enguany del Mercat del Ram. Però és cert que és la punta del iceberg d’una cita que a més de resumir l’activitat econòmica de la comarca, mostra una imatge fresca i original del concepte d’art i disseny que ja és marca de la Ciutat dels Sants. Per això no és estrany trobar, aquests dies, espais amb propostes que cauen per aquestes dates: a la galeria d’El Carme tenen una mostra expressa de gravat; al Temple Romà hi ha obra de la Beth Fornas. Els vianants que passin per davant la botiga del Museu Episcopal veuran unes peces de ceràmica d’autor, realçades amb uns dissenys d’aparadorisme i exposició, preparats pels alumnes de l’Escola d’Art.
Llàstima que més en dintre del Museu Episcopal no hi hagi encara la mostra sobre la pintura dels frontals d’altar romànics. Era una mirada de perfil tècnic molt didàctica i interessant; i ben preparada. El coneixement sobre l’art dels segles XI-XIII ha avançat molt i hi ha moltes coses per aprendre, encara. Però no cal preocupar-se: si teniu temps, les taules que deia, estan reinstal·lades a les sales de sempre, del mateix museu. A allà, entre altres obres mestres, hi podreu veure també una part important del Davallament d’Erill-la Vall, el conjunt de talla de fusta del taller de Taüll. Aquesta peça, de tema prou de Setmana Santa, aviat serà notícia, pel préstec al MNAC de Barcelona, d’una peça del mateix taller, procedent de Vilafranca, que es mostrarà al costat de les altres peces del conjunt d’Erill-la-Vall, que tenen a Barcelona. La totalitat del conjunt es troba repartit entre museus. I si el que voleu és recuperar la informació detallada dels processos tècnics i la gènesis de les pintures, a la llibreria del museus es troba també l’estudi que fa poc s’ha presentat amb el recull de textos i fitxes que posen per escrit els descobriments que van guiar l’excel·lent exposició.
Gravat pictòric
La galeria d’El Carme es troba a l’altra punta de la circumferència que dibuixaven les muralles de Vic. Però val la pena anar-hi per veure la col·lecció de gravats que formen la nova mostra. Solen fer una col·lectiva dedicada a aquestes tècniques, cada temporada. Sempre solen penjar a les parets papers “tacats” per artistes consagrats: Miró, Guinovart, Plensa, Ponç, Clavé. No fallen. El conjunt és bonic. Són obres amb molt color i textures. Si bé, des de la meva humil opinió i sense negar l’impacta d’aquestes estampes, crec que es tracta d’una sèrie de peces que tenen un concepte més pictòric que de gravat. Podrien ser pintures, pel color i per la idea. De fet són això: traduccions sobre paper de la imatge arquetípica dels estils més característics dels artistes catalans més importants. No tinc res en contra, ni dels gravats d’un Antoni Clavé, ni de les propostes que van donar la inventiva d’un Guinovart, o les que encara pot fer un Riera i Aragó. Però com a “aficionat” al gravat, em sento més a prop dels problemes i les dificultats que plantegen altres propostes gràfiques, com poden ser la dels artistes que conformen l’exposició dels gravadors de la Farinera, instal·lada encara a Can Patalarga de Manlleu. D’alguna manera, aquests artistes, encara que juguin en una divisió diferent a la dels nom titulars de la galeria vigatana, representen una idea més natural, genuïna i de risc del que és la pressió de la planxa sobre el paper i les possibilitats i límits de colors i matèries a l’abast.
 |
|
A.A.
Detall de les peces de Beth Fornas al Temple Romà
|
Dit això, insisteixo que no deixen de ser lliçons interessants, estampes com les de Clavé o les litografies de Joan Ponç. També hi ha fotografies d’artistes vigatans com de Manel Esclusa o en Ferran Blancafort. Dues mirades bastant urbanes. El guru del dibuix urbà practica també la fotografia, i com a arquitecte, persegueix la captura de perspectives i idees d’espais i òptiques ambientals. A l’entrada de la galeria s’hi mostra una estampa de la Pilarin Bayés. Però és una reproducció digital. A prop hi ha algunes avionetes de Riera i Aragó. Distribuïdes per la sala també es mostren escultures de Marià Dinarès. Es tracta d’una espècia de maquetes d’espais, com escenografies pintades. No molt llunyanes a les formes d’un Ricart o Oteiza, però pintades.
Art en l’ambient
Més senyals artístiques pels Rams de Vic: l’any passat vam descobrir l’obra de l’Alda Rabionet, en forma d’intervencions embellidors d’espais. Vam trobar el seu “chill out” de pallets a la zona dels stands del Lactium a la plaça dels Màrtirs. Ens consta que les seves manetes les retrobarem en el mateix espai i també en altres racons on es fan activitats relacionades, directament amb el Mercat del Ram.
 |
|
A.A.
Cliqueu a sobra la imatge per llegir millor
la informació d’aquesta activitat del Mercat del
Ram que ajunta música i tapeo de la comarca.
|
Perquè, a més d’estands i expositors, es fan altres “events” en espais especials. Per exemple, al Temple Romà, dijous a la nit es fa un meridatge gastronòmic. Una segona edició d’una presentació culinària, en que restauradors, cellers i pastissers de la comarca presentaran receptes noves. En aquest espai antic, actualment i de forma casual, hi ha l’exposició de Beth Fornas. Obres, que més que fetes, són com peces de la naturalesa que l’artista ha reconvertit o resituat en un suport o medi artístic. La naturalesa és el tema mare. I la bellesa de formes simples o detalls treballats pel temps.
Seguint un esquema similar, però destinat a un públic més ampli, aquest proper divendres, a la nit, a l’Orfeó, es presentarà una altra vetllada que combinarà gastronomia i música comarcal. Abans de que Guillem Roma i la seva banda, presentin per primera vegada a la Plana, el seu nou treball; formatgers, cervesers i altres productors alimentaris agrupats en Osona Terra, oferiran un menú de tapes, que la gent podrà anar provant, a canvi d’intercanviar, primer tiquets i després monedes. Després del tastet i de l’actuació de Guillem Roma, actuaran un grup de dj de la Fundación Tony Manero. És en aquest espai on hi retrobarem una nova intervenció de l’Alda Rabionet, per “determinar” l’espai d’acord amb la vetllada de divendres. De moment és una sorpresa.En converses amb organitzadors de l’esdeveniment, ens asseguren que és una proposta on hi pot anar tothom i que els més exigents si trobaran satisfets. Com a mínim el cartell musical assegura una bona digestió.
badaluc 