Flexibles com el bambú
 |
|
Noelia Marín
Detall de les escultures de Lo a Km7
|
Saus-Camallera/ Centelles. Ja hem fet la primera excursió triangular a l’Empordà. Si propostes bones, alegries noves, posts cap aquí. Dissabte el primer objectiu indispensable era visitar l’exposicio que Laurent Martin, “Lo” té a l’espai Km 7. El centre d’art que gestiona J.L. Pascual. Hi va haver més “xixa” la resta del dia, per les terres costaneres del nord, però anirem pam a pam. La nostra “logística” també fa que parlem de can Pascual quan falten quatre dies per tancar aquesta exposició. I per tant cal optimitzar el temps. Per cert: després toca l’altra exposició per la qual també esperem pujar a Camallera: Francesc Artigau i Xavier Serra de Rivera. Cada tità ocuparà mig espai del que abans era una sola sala. No estaran barrejats, com si fos una batalla entre Alien i Predator. J.L. Pascual ha dividit l’espai i també això ara li permet dedicar a Lo, mitja sala amb un repàs de les obres, amb les que l’artista ha exposat durant deu anys, a la sala i una altra part, amb l’obra amb la que Lo, renova el seu compromís amb el lloc, amb obra nova.
Fins ara sabíem que Moisés Villela era un geni amb les escultures fetes amb bambú. Però no és l’únic. N’hi ha que o han arribat al mateix material o l’han continuat, però l’hi han donat un impuls nou. Lo és un bon cas. En Lo tot és molt més simplificat materialment (no pinta les peces): només sol utilitzar el bambú, un fil negre de pescar, que es veu és típic del Japó i és molt fort; i unes boles negres que havien set de metall i ara són de fang. Amb aquests tres elements bàsics, Lo, “transforma” la canya de fusta de bambú amb filaments i estructures que formen formes. No sé si ho he dit: estem parlant d’un escultor. Però és com si Lo dibuixés formes abstractes i geomètriques amb la canya “linealitzada”. El fil i un complex i estudiat joc de tensions i pesos (les boles) li permet mantenir l’estructura estable i ferma. Tant sols sensible a l’aire que pot tendir a fer-la moure com un mòbil pesat. No se si cal cercar referents reals: a vegades semblen àtoms amb els seus camps magnètics o planetes… el fet és que són formes que són ben simples, però per ser, precisen d’una “condició” física i material, ben estudiada i experimentada. Més enllà de l’’estructura general, el bon observador pot deleitar-se amb els “accents” materials del propi bambú i com l’artista aprofita la seva estructura, per fer-hi delicats forats i passar-hi o lligar-hi el fil de pescar. L’obra inspira paciència i respecta a la feina feta amb ganes.
 |
|
MNAC
FOTO NOTÍCIA: La col·lecció de romànic i gòtic
d’Antonio Gallardo cap al MNAC
Ahir el Museu Nacional d’Art de Catalunya
va anunciar que la Generalitat faria entrega en aquest
nostre museu, la col·lecció d’art donada per
Antonio Gallardo Ballart.
Es tracta de 17 peces d’entre els segles XII a XV,
que inclouen obres d’artistes gòtics destacats
com els Serra, Lluís Borrassà, Bernat Martorell,
Martín Bernat o Nicolás Francés. I també peces romàniques
d’àmbit català i castellà. Segons fons del museu serà més cap
a la tardor quan s’ingressarà efectivament aquest fons particular,
i es podrà exposar i detallar millor el seu contingut.
El col·leccionista Antonio Gallardo ha donat aquest fons
i el govern català ha acceptat part d’aquesta col·lecció
com a forma de pagament per a futurs impostos.
El pagament d’impostos amb obres d’art és una fórmula
legalment prevista i que ja ha estat l’origen d’algunes
incorporacions museístiques.
La fotografia recull el moment
de la signatura dels compromisos i acords
per la donació entre membres del govern, patronat
del museu i el col·leccionista,
feta a la sala Sert del MNAC.
|
Les peces noves semblen més grans i de tema còsmic. Però no sabem si això és prou important. El cas és que les obres noves són les que l’artista ha estat ultimant. I l’obra de la retrospectiva són peces que actualment pertanyen al fons de Pascual. Entre aquestes hi ha peces que normalment es pengen al sostre –per cert, recurs comú en Lo-, però també hi ha petites peces com de sobre-taula en les que descobrim el geni de l’artista per fer aguantar la peça, sense complicar-ho molt. Sigui en una banda o altre, les peces es fan mirar per gaudir de les seves sorpreses.
badaluc 