Treballs d’estiu: galeries sota la calor (i III)

Meifrén i sorpreses de dibuix a l’Artur Ramon
Artur Ramon
Un dels dibuixos impressionistes
d’Eliseu Meifrén.
Barcelona/ Centelles. La primera de les visites que vam fer el dissabte de la calorada per Barcelona, era a l’Artur Ramon. La galeria del carrer de la Palla sol ser la primera en visitar-se en les rutes bloggeres, perquè obren dora al matí. Normalment és agraït fer-hi visites perqué solen tenir la capacitat de renovar les exposicions amb material engrescador. Ara a la “capelleta d’art” hi penja obra de l’artista Eliseu Meifrén. Pintor barceloní de la generació modernista. Col·lega dels Rusiñol i Casas, el seu nom ha seguit un prestigi bastant estable en les sales d’art especialitat en pintura del canvi de segle i també en la de subhastes. El cas és que quan hom munta una exposició amb cara i ulls com la present, permet revisar millor la seva petjada. La mostra acull pintura, però sobretot dibuixos. Ambdós llenguatges ens traslladen a la marca estilística dels impressionistes. Meifrén va assimilar-ho sobretot amb les visites a París junt amb altres col·legues barcelonins, que ho aprengueren com a via per distanciar-se de l’art acadèmic. Meifrén fou alumne de l’Escola de Llotja. Tingué de professors a Ramon Martí Alsina i a Antoni Caba. Dos mestres importants. No tinc clar si la seva “oposició acadèmica” tenia res a dir contra aquests dos titans de l’art català o era una qüestió de crítica més contra l’estatus general.
El cas és que Meifrén va anar creant-se un llenguatge propi, d’arrel impressionista, en que abunden els paisatges mariners o rurals. La seva especialització és en el tractament qüestions llumíniques i atmosfèriques.  Meifrén tenia coses amb comú amb els pintors de l’escola lluminista formada a Sitges: aplicació de la llum marítima de la costa mediterrània. A l’Artur Ramon hi ha una marina important.
Però el pes més important de l’exposició són els dibuixos. La factura no és molt diferent de la d’altres artistes influenciats pels impressionistes. Era una manera per dibuixar! El cas és que Meifrén acostumava a fer-los a París  o, almenys in situ. L’artista alternava les estades a París amb les de Barcelona. Els seus dibuixos també s’exposaven ja aleshores en galeries franceses i d’altres llocs i van ser del primer material que es va “popularitzar” de l’artista. Ajudat per les seves pintures, a partir de la bona acceptació dels dibuixos es va guanyar una reputació internacional. Per tant la mostra de l’Artur Ramon revisa Meifrén, però ho fa amb el material fonamental per valorar la seva fortuna crítica.

Més dibuix

A la sala adjunta de la galeria també hi ha una esplèndida mostra de dibuix modern. És a dir des dels segles XV al XIX. A més del fantàstic esbós de Joan de Joanes per un retaule, la selecció de papers és interessant per trobar estudis preparatoris, usos de la sanguina, papers amb dibuixos reticulats per traslladar a formats grans, dibuixos per traslladar a gravat, etc. Entre altres perles, hi ha un dibuix de Piranesi que detalla una de les seves figures que com extres acompanyen i posen l’escala humana a les seves vedutes romanes.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: