Alba Roqueta: el moviment com a pretext
 |
| Aleix Art / Alba Roqueta |
Castelló d’Empúries /Centelles. Fa uns dies el ritme de constància en els posts als dos blogs s’ha com alterat i alentit: internet no em funciona tant bé i no va bé aprofitar les ganes de publicar amb estar en llocs amb accessos. Els preparatius de la Col·lectiva també van pressionar contra el temps útil. El temps més ociós permetrà recuperar l’impuls. El compromís amb explicar i informar de l‘activitat artística no es perd. Encara que per aquest segon triangle empordanès (visita ajuntada amb la de la de Km7), haureu i podreu completar el post amb la visita directa al web de l’artista. Perquè l’exposició que vam anar a veure i que era un dels plats forts de l’excursió de mitjans de juliol també ha acabat. Però esperem que el seguiment d’aquest treball artístic, no s’acabi a aquí.
Efectivament la visita a Castelló d’Empúries la fèiem per visitar l’exposició de pintura d’Alba Roqueta. La cita era a un antiga església de l’antic convent de Clarisses de Castelló. Molt a prop de la basílica i d’altres encants de la vila comtal. Realment val la pena cercar temps per tornar i visitar més amb calma Castelló. En la nostra visita fugaç amb prou feines ens vam poder perdre a gust pels carrers laberíntics i visitar com deu mana, la presó, la farinera o veure amb temps de debó la basílica, joia gòtica de la Corona.
Tornem, però al nostre plat fort, a l’església de l’antic convent de Santa Clara. Desconec si és a partir de dibuixos previs, fotos o potser ninots articulats, que Alba Roqueta trasllada a teles mitjanes i grans figures humanes en moviment. El tema són persones que dansen. Coreògrafs dels que Roqueta n’explica la lògica i força del moviment a través d’un estudi acurat dels recursos pictòrics i de dibuix, que anem trobant i descobrint en les teles que formen la sèrie que ha anat construint. No se establir una cronologia de les troballes, però veiem recursos com els de fragmentar el moviment (seqüències), diluir els extrems de les extremitats i també crear, amb l’acrílic, transparències i veladures amb capes inferiors, per tal de superposar elements, tapats pel moviment capturat pictòricament. També hi ha l’atenció a explicar l’escena de ball a partir dels plegs i drapajats de la roba.
El cas és que m’és fàci connectar amb el treball de l’Alba Roqueta, simplement perquè també m’interessa a mi capturar el moviment per exercitar el dibuix i la descripció anatòmica en moviment. És un exercici estimulant que va formar part dels dibuixos dedicats als assajos de musica dedicat a Tarzan i de les planxes linogravades directament, dedicades a la Zenda. Des d’aleshores que, per exemple, m’he fixat que hi havia posicions que eren com les que sempre dibuixava. Dibuixar o pintar persones ballant amb els braços estirats o drets, resulta més representatiu, però també són com les més fàcil, alhora de capturar d’un moment de la coreografia del cos. Les superposicions a través de veladures d’Alba Roqueta, li permet anar una mica més enllà i valorar pictòricament el moviment del cos, en actituds “més tancades”, però que formen part, com les “obertes” del ball. Les meves sèries són de dibuixos fets in-situ i alguns gravats després. L’Alba pinta: la intensitat o opacitat de la pintura permet a l’Alba, a través de la matèria pictòrica, suggerir l’organicitat de l’anatomia masculina i femenina, en moviment. En aquest sentit, el treball de l’Alba, potser per ser pictòric, ofereix una versió més acabada… o més ben dit, més descriptiva i detallada del que en dibuix un servidor explicava de manera més esquemàtica. Digue’m que la proposta pictòrica de l’Alba entra més en el tema. Em sembla una proposta xula pictòricament i al mateix temps alliçonadora cara l’ampliació d’un tema similar en un altre camp. Roqueta va fer el seu treball o el situa en el marc d’unes escenografies gaudinanes, accent estilístic que li permet donar nom a la sèrie. Una bona aposta!
badaluc 