FESTA MAJOR 2015

Moments de retrobaments


Centelles. Els  gràfics del temps meteorològic pels propers dies apunten línies ascendents de temperatura i pocs núvols amb gotes. De fet el clima de moment, es manté i sols bufa un vent que porta aires alpins, però sense passar-se. S’acosta la Festa Major i és important començar a saber si els actes que es preparen es podran fer a fora: hi haurà els gegants, l’arrossada popular, els concerts i balls. I molta vidilla al carrer.
Aleix Art
Pepita Casals, llegint el text referit als inicis primers 
dels aplecs al turó de Puigsagordi, diumenge a la tarda,
durant la inauguració de l’exposició d’estiu a Can Manso.
Al darrera membres de la  Coral La Violeta i altres dels
col·laboradors de la lectura i recitat de textos de la  vetllada. 
El diumenge al migdia és el que sabrem finalment el fallo del jurat del Premi Centelles. De moment ja sabem els vint-i-pico  artistes que han estat seleccionat , d’entre el centenar  llarg de quadres presentats. No tenim ni idea de qui ha guanyat o els accèssits, si bé  un ocellet ha deixat anar que es tracta d’una pintura figurativa, “molt diferent a la resta del patrimoni”. Sigui què sigui, a veure si ajudem a  pujar el nivell del Fons. Quants dels artistes que integren el fons avui, han continuat o construït una  carrera pictòrica interessant? o han sigut com músics d’un hit de vida, una flor d’estiu?. Si la teoria passa per davant de les obres, malament. També sabem que d’entre els artistes més propers, han seleccionat a la tonenca Imma Parés, artista de tarannà realista, que fa uns mesos va protagonitzar una exposició individual al mateix Marçó. Dels artistes familiars, també sabem que han descartat al Pere Relats i al Jaume Moroldo. Però això no vol dir que  no siguin bones obres. Perquè a n’en  Moroldo mateix, a vegades el seleccionen i a vegades no. Depèn ben bé del jurat, que cada any és diferent i s’embranca en criteris de selecció desconnectats. La Imma Parés mateixa també pot parlar d’etapes de sequia selectiva.  El que em sembla verdaderament important és que qui s’hi presenti, aporti una obra connatural al seu estil i no vulgui forçar-se a fer una cosa “moderna”, purament per impressionar als altres. Les avantguardes es van acabar fa molts anys i el qué és el “com” ja està bastant explorat. Només  falta mirar bé el quí i el qué: que cadascú explori el seu camí artístic natural.  
Ara ja sabem qui és  el pregoner: David Bach, centellenc  “emprenador” que exporta productes catalans –com vins-, a la Xina i països de l’Orient llunyà.  Normalment viu a Pequin amb la seva parella. Emprendre projectes en  temps de crisis com els que arrosseguem és instructiu i indicatiu. Si l’ànima és jove i apreta des de  geografies complexes, la proposta és com a mínim pintoresca. Però també hi ha emprenadors en el  nostre poble: avui mateix, a cal Parador hi estaven pintant el logotip d’una  empresa de pernils  de Centelles, amb una altra botiga al centre. En una altra coordenada, un  altre  ex-pregoner del poble, David Viñolas, destacat per la seva voluntat de ferro, continua també la seva batalla de conquesta d’ espai vital d’intèrpret de música i recolzant empreses  concertístiques. Recentment ens ha parlat del seu treball de col·laboració, amb altres col·legues, amb Feliu Ventura, homenatjant Ovidi Montllor. L’espectacle preparat ha tingut diversos bolos a Granollers o  Sant Feliu de Codines, però el poble mare encara no s’hi ha aproximat. Un vídeo penjat al Youtube permet testimoniaraquesta  col·laboració del centellenc ambel valencià.    
Aleix Art
Que petit es pot arribar a ser i quines embrancades pot
fer el  curs de la vida. Però el turó sempre és un lloc de trobada.
La Festa Major d’enguany té ja el programa tancat: la Tómbola de Mans Unides, comença el dijous i serà a l’antiga Auto-escola Puigsagordi. Dijous també hi ha havaneres. El dilluns, l’orquestra i ball de festa major toca La Salvatana. Els “cavallitos” ja s’estan posant als camps  de la carretera  General. Els Estudis Oberts comencen  el dissabte, de 6 a 9.  Ruta possible de 6: la novetat és en Pere Ballesta, pintor. Hem parlat del Premi Centelles, però no hem dit que es podrà veure a El Marçó i a la Capella. “La vie en rouge” , teatre musical. Un vodevil espectacular, amb joves actors i coreogràfs, que servirant un cant a l’amor i a l’art pur, sense pretensions historicistes –sí Rusiñol, aixequés  el cap!-  , és l’obra preparada per El Triquet per els dies de festa i fins el 13 de setembre(reserveu entrades).

Exposició d’homenatge

A la Plaça  Vella, a Can Manso ahir diumenge s’hi va inaugurar l’exposició dedicada als 50 anys d’aplecs al turó de Puigsagordi. Tal i com l’alcalde va dir, és de fet el primer acte, de la festa major. I com els altres, també és producte de la participació popular: el tema de l’exposició s’ha cuinat durant cinquanta maigs: ha calgut qui va pujar la capelleta, d’altres la Mare de Déu. D’altres han  fet els camins o els han anat caminant amb la canalla des de petits. Els gegants, els rams, els mossens. I  hi ha hagut gent que ha anat fent fotos, d’altres poemes. Els aplecs han esdevingut una cita viscuda i estimada pels centellencs, que cada Primer de maig tenen una trobada engrescadora amb l’entorn natura i un cim magnífic per trobar amics, veïns i novies, a part de divisar de manera formidable el poble i el seu  creixement.
Noèlia Marín / Aleix Art
L’aplec compte amb la seva pròpia liturgia i estacions,
com l’arribada a Riucerdà on es recull el tiquet que promet
un bon esmorzar. Foto de la Noélia Marín feta aquest 2015,
pel reportatge que forma part de l’exposició.
 Tot aquesta història, té els seus records –fotos, recordatoris, banderins, cartells, medallons, etc- i és el que Francesc Mataró ha anat reunint, ordenat i documentant per exposar en sentit cronològic. Primer hi va haver la voluntat de dedicar el turó a la Mare de Déu de Montserrat. Això va ser el 1965. Es va pujar, es va plantar i es va fer la cerimònia i tota la festa; i a partir d’aleshores es va decidir fer els aplecs, cada 1 de maig, seguint el mateix esquema.
Durant uns anys, es podia acampar al cim, però aquesta costum inicialment cívica i amical, es va anar adulterant –alcohol, drogues i brutícia-, i es va anar apartant i prohibint.  Però el primer any, l’aplec naixia amb la mateixa sensibilitat d’obertura del  Concili Vaticà, a l’ombra de la dictadura, però a la primavera de les ànsies de recuperació cultural i de llibertats.  Imatges i records, fan memòria d’aquells pioners del poble, de com pujaven l’estructura de la capelleta, del camí, abans del camí d’ara, dels actes oficials, religiosos i de vida social que es vivia aleshores. En els altres plafons, l’exposició va repassant els aplecs fins l’actualitat, amb imatges de gent i famílies que hi han participat.
L’exposició també compta amb la col·laboració destacada de Maria Rosa Aregall, Maria Rosa Viñets, Noelia Marín i Miquel Garcès, fotògrafs amb bon fer, que a la tercera sala de Can Manso, presenten  reportatges exclusius i personals del darrer aplec. A l’aparador de l’antiga sabateria, Josep  Roca ha recreat la capella de fusta del turó, que durant aquests diez guardarà a la  Moreneta i uns rams, com els que es fan pels aplecs, que ha collit i preparat la Rosa Fontseca.  
Els aplecs han atrapat a vàries generacions de centellencs i moltes persones  ja  ens han deixat. Però a la inauguració d’ahir encara hi havia alguns dels  responsables, com els Roca, la Pepita Casals, els Vila-Vall.llovera. Aquests i Pere “Moliner”, Mercè Vilar, Norbert Gómez, Montserrat Llavina, Josep Sobrevies i Albert Prat  van prologar la inauguració i van fer de rapsodes i representants de la  memòria popular. Qué interessant el poema glosant l’empenta pel sisè aplec! O que sentides les paraules teixides per Miquel Martí  Pol, no fa tants anys!

La Violeta va completar l’acte amb cançons “campestres”. Pere Mas, a la direcció, va fer cantar al  públic “Dalt del Cim” i “el Virolai”.  En moments com aquests, a la plaça Vella, escoltant i cantant patrimoni significat, i compartint un indret agradable -i en això l’aplec és una cita paradigmàtica-,  es percep de debò  el sentit de comunitat centellenca que fa estrenya els llaços entre veïns.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: