73È PREMI CENTELLES

La figuració empeny

Pintura d’Eugenio Ocaña,
guanyador del 
73è Premi Centelles



La festa ens ha deixat bons records. Uns dies llargs de vida al carrer, de retrobaments amb amics i coneguts, amb l’excusa del programa. El grup d’Havaneres, El Bergantí, La banda rockera de les noies, crec  que han aportat positivament. El ball de la festa major, sonava bé, però crec que toca renovar ja els hits (revisar clàssics del selge XX i XXI). El pregó: David Bach ho va fer àgil i entretingut. Potser  m’hauria agradat saber més de la seva visió de l’economia global o de la realitat de la Xina, que no pas el seu perfil biogràfic, però ho va fer ben argumentat i amè. Hi ha hagut molts altres actes. Avui ens centrem amb el Premi Centelles:

CRÒNICA GRÀFICA: detall del concert
d’havaneres a càrrec del grup “El Bergantí”, un
dels primers actes de la Festa Major. Van fer un bon 
homenatge a la tradició vinguda dels 
viatges atlàntics i de la vida dels pescadors.
Centelles. Ja tenim els resultats definitius del 73è Concurs de Pintura Premi Centelles. El Premi, premi: Eugenio Ocaña Afán de Rivera, pintor granadí, autor de l’oli “Joven sobre fondo verde” (s’emporta els 3000 Euros i l’expo l’any vinent).  Ramon Trias Torres, pintor barceloní, amb “Santa, portal, usurpadora” i “Tetera, plat i llimona” del valencià Alejandro Casanova Barberán són les mencions honorifiques. Es van presentar 115 obres i l’exposició repartida entre el Marçó i la Capella de Jesús,  n’exposa 25. 
Una visió general de la selecció remarca ja el signe clarament figuratiu i realista del jurat. Desconeixem com eren els refusats, però els premis figuratius van sent com cada cop més constants. La “joven” també és un retrat. Les mencions també. Sigui com sigui, la  selecció i el Premi Centelles em semblen raonables. Tot i que, el cuquet emprenyador del meu interior demana assegurar si és que en els  cercles de decisió del poble es dóna l’abstracció per finiquitada. El fet és que l’esperit innovador ja té una ruta visible ben palpable a  través de les obres seleccionades: hi ha diferents propostes de suports, diferents estils i diferents temàtiques  dintre d’un clima general preocupat per la figura i un cert accent traumàtic. Perquè els artistes seleccionats, en general, semblen  estar patint: records, somnis, vivències? De fet les notícies dels diaris no son gens tranquil·litzadores.  
Eugenio Ocaña és nascut a Granada el 1978. Llicenciat en Belles Arts a la Universitat de Granada. Podríem dir que ha saltat en l’escena pictòrica des del 2000 amb exposicions i també sent reconegut amb bastants premis. L’any 2013 obté tres premis, entre aquests, dos primers, a Melilla i Oliva de la Frontera. El 2013 també feia una indicadora exposició individual a la Fundación Caja Rural de Granada, titulada “Ellas” que encaixa bastant amb el tipus de pintura que ha portat a Centelles (que per  cert surt en el seu catàleg on-line, amb el títol de “Modelo”). Està centrant el seu tema en retrats de noies i dones, amb  una expressió de caire psicològic  desconcertant, com volen separar-se d’una mirada convencional. El nou Premi Centelles és d’aquest tipus. El seu estil mostra com un tipus de pinzellada “llapada” i també uns grumolls que em fan pensar amb Gerard Richter. Però de lluny.
Altres pinzells

CRÒNICA GRÀFICA: detall del pregó i 
d’un flashmod espontani actuat per la Violeta. 
Diumenge al migdia, es van aixecar per sorpresa, 
diversos cantors asseguts en les taules 
del passeig i van començar a cantar
i a unir-se tots als acors d’un contra-baix 
que havia iniciat
el ritme un moment abans. Tot es filmava 
i suposo que algun
dia en podrem donar l’enllaç.
La tonenca Imma Parès ja sabíem que havia estat seleccionada. Presenta una obra en línia amb l’intent  anterior, en que defuig el seu realisme naturalístic habitual per provar sort amb un tipus de tema més experimental. Es posa al límit entre la realitat interior i l’objectual. Entre les obres seleccionades també hi trobem un dibuix, que dret a llei, s’hauria d’haver exclòs (o el dibuix és també pintura?). Però la construcció lineal de Xavier Pujol és una passada, i val la pena haver-la “descobert”. Ell és de Vic, igual com un altre seleccionat, també familiar, Joan Peiron, que fa un retrat amb aquarel·la,  fantàstic, de l’home de Porlock, que perfectament podrien fixar-lo els dimonis de Manlleu. L’exposició del Premi Centellenc es pot veure fins el 12 d’octubre. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: