INDIVIDUAL A GRANADA DEL PREMI CENTELLES 2015

Eugenio Ocaña pinta del natural


Encara falten alguns mesos per a que el Marçó aculli l’exposició que es regala al primer premi del concurs de Pintura. Però des del blog amb gust fem un marcatge per saber per on passa Eugenio Ocaña, que ha creat bones expectatives amb la pintura de la model, guanyadora del Premi  Centelles. Ara el trobem, en una individual, a casa seva, a Granada que ens desvetlla coses noves.
Gentilesa d’Eugenio Ocaña
Un dels olis del pintor granadí, fetes a “plain air”
Granada/ Centelles. Ahir vaig rebre un arxiu comprimit amb 300 mb d’informació procedent de Granada, enviat pel nostre “artista centellenc d’adopció” Eugenio Ocaña: 30 fotografies de bona resolució, el cartell, un text. El pintor guanyador del Premi Centelles d’enguany ens havia parlat de que preparava una exposició individual al Palacio de los Condes de Gabia. Una proposta que suposava un gir radical. Efectivament pintures i text explicatiu, confirmen que Ocaña ha sortit del seu taller i ha portat teles i papers al mig del paisatge granadí i ha traduït el què veia pictòricament, sense utilizar la fotografia d’intermediari. Sis olis i 27 aquarel·les conformen l’exposició “A plain air y una siesta”, a més de blogs de dibuix, un dels quals s’ha reproduït en forma de catàleg.
E.G.
Selecció de paisatges capturats amb aquarel·la. 
Composicions complexes però sense incistir massa sobre les
parts ja pintades. Així deixa respirar els colors, igual com  
veiem a les pintures a l’oli.
El simple mètode ja suposa un canvi de paradigma que hauria d’estimular i servir d’exemple als aprenents de pintors que a vegades viuen massa amorrats a la fotografia com a model. Ocaña ha resseguit llliurement, els passos de mestres anteriors de la pintura. Ell cita als impressionistes de Barbizon, Cezanne i també Hockney (amb aquest trobarà un punt d’afinitat amb l’Artigau).

Nous  mitjans

A més dels olis i els papers amb aquarel·la, també hi ha una secció videogràfica amb pintures fetes amb l’ipad. Les pintures materials estan dedicades a entorns rurals i paisatges més o menys silvestres a on l’artista s’ha desplaçat i ha treballat in-situ.  Les pintures digitals corresponen a espais interiors. La factura és diferent. La idea de l’espai i els colors són de la mateixa ànima.
E.O.
Vista parcial de la sala amb l’exposició. A primer terma
l’expositor amb els blogs de dibuix.
Hi ha algunes aquarel·les que les trobem repetides després en pintures, però no puc dir si són esbossos o que l’artista simplement i tal i com ens diu, ho ha repetit in situ en mitjans diferents. El “dubte” ve de que en les aquarel·les es veu molt bé el treball directa i intuïtiu amb pinzellades amplies, ven carregades de pigment i aigua i amb prou feines insistides. Es veuen bé com a treballs ràpids i resolutius. Fet que dóna un gamma plana que amb els tons oposa nivells i formes del paisatge i introdueix qüestions lumíniques. El mateix exercici fresc i físic d’Ocaña crec que guia les pintures a l’oli de format més gran. I en tots els casos crida l’atenció que són colors càlids, però forts. No són ben bé gammes mironianes, sino verds esmaraldes, liles, sofres, blaus de llum de lluna. Colors que tenen caràcter i és cert que amb això mantenen parantesc  amb la pintura de Centelles.
E.O.
Una de les pintures digitals d’Ocaña. Els colors són càlids.
L’exposició d’Eugenio Ocaña es pot veure al Palacio de los Condes de Gabia de Granada, fins el 15 de novembre, ciutat on resideix. No és la seva primera exposició individual. L’actual suposa presentar obra amb un gir important, ja que fins ara Ocaña s’havia dedicat a fer retrats de gran format, sobretot de noies. Amb una pintura d’aquesta etapa, del 2014, va guanyar el Premi Centelles d’enguany. El paisatge i la pintura a l’aire lliure són un pas nou per al jove artista.

Així d’entrada, la mirada paisatgistica d’Ocaña és geogràfica, però no naturalista: el seu tema són colors que creen formes i “caricaturitzen” el paisatge. No puc assegurar si la pintura és plana o  hi ha els grumolls que van cridar l’atenció a la pintura de la Model. D’entrada tot sembla un treball concret i sense decoració. Un treball fresc, honest i que  ja tenim ganes de veure de més d’aprop a la falda del Puigsagordi. Però què cuinarà l’Ocaña per a nosaltres?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: