De puntetes per a l’Edat Mitjana
|
El Museu Episcopal de Vic acull la darrera etapa de l’exposició internacional “Viatjar a l’Edat Mitjana”, que ha reforçat els llaços entre museus dedicats al mateix període de París, Colonia i Florència. A primers del 2016, un simposi a Vic entre aquests fons i altres col·leccions que s’incorporaran, permetrà redefinir objectius comuns.
|
 |
|
Aleix Art
La nova exposició del Museu Episcopal de Vic crec que
sobretot és una oportunitat per rellançar la col·lecció a
nivell internacional. Ja que les peces que s’exposen, algunes
locals, altres prestades, no seria difícil trobar-ne de similars
a les altres institucions participants. Fet que demostra la
internacionalització de les arts en època medieval. Els camins
portaven a llocs. Com a exposició didàctica i sapencial,
crec que era molt millor, l’anterior, dedicada a desvatllar
els secrets tècnics de la pintura romànica sobre taula.
|
Vic/ Centelles. Fa uns mesos que sabíem d’aquesta exposició que havia portat obres dels museus de Vic i Barcelona a una exposició de fora, que en prou feines s’havia ressenyat aquí. Sabíem que un dels amfitrions era el Museu Cluny de París i això sonava a paraules majors. El tema, a més, prometia: El viatge a l’Edat Mitjana. Pensar que algú escodrinyava la naturalesa de les passes que havia connectat persones i cultura en temps de les Bíblies de Ripoll o de les catedrals gòtiques, feia preveure un bon treball d’investigació. Perquè d’alguna manera les obres d’art, les mateixes que guarda el MEV o altres museus de categoria són producte del moviment de persones i idees, d’un lloc a l’altre. Sino, potser els ausetans, en prou feines hauríem evolucionat fora de las coves. No obstant, després de visitar dues vegades l’exposició que ens ha arribat a Vic, no veig que la proposta respongui a les expectatives ni a les preguntes meves sobre el viatge a l’edat mitjana. Parlem de l’exposició “Viatjar a l’Edat Mitjana”, que acull el Museu Episcopal de Vic.
Altres idees
L’exposició té altres limitacions, buits i coses estranyes –com l’excés d’obres de dates tardanes s. XV o XVI-. Però també té algunes perles: com la finíssima plaqueta d’ivori de 8×1,4 cm, feta a París, entre 1320-30, que representa al rei Sant Lluís recollint les restes dels seus soldats morts en una croada a Egipte; o les caixetes porta-missatges amb les armes dels senyors. També hi ha peces de primer ordre, com el relleu del Mestre de Cabestany, procedent del Museu Marés de Barcelona o una misericòrdia dels bancs del cor de la catedral de Barcelona. Dues peces destacades de la historia de l’art que testimonien al mateix temps, el desplaçament i contactes formatius privilegiats dels seus autors. Altres peces de mobiliari i objectes personals ens parlen d’un disseny sorprenent per a un temps on ens creiem que fa mil anys eren una colla d’ignorants i sembla que ens prenguem com una ocurrència les seves empreses. Se suposa que el catàleg reuneix informació més profunda. Però la nostra carta de presentació és l’exposició.
badaluc 