EXPOSICIÓ AL MEV

De puntetes per a l’Edat Mitjana


El Museu Episcopal de Vic acull la darrera etapa de l’exposició internacional “Viatjar a l’Edat Mitjana”, que ha reforçat els llaços entre museus dedicats al mateix període de París, Colonia i Florència. A primers del 2016, un simposi a Vic entre aquests fons i altres col·leccions que s’incorporaran, permetrà redefinir objectius comuns.
Aleix Art
La nova exposició del Museu Episcopal de Vic crec que 
sobretot és una oportunitat per rellançar la col·lecció a
nivell internacional. Ja que les peces que s’exposen, algunes
locals, altres prestades, no seria difícil trobar-ne de similars
a les altres institucions participants. Fet que demostra la
internacionalització de les arts en època medieval. Els camins
portaven a llocs. Com a exposició didàctica i sapencial, 
crec que era molt millor, l’anterior, dedicada a desvatllar 
els secrets tècnics de la pintura romànica sobre taula.

Vic/ Centelles. Fa uns mesos que sabíem d’aquesta exposició que havia portat obres dels museus de Vic i Barcelona a una exposició de fora, que en prou feines s’havia ressenyat aquí. Sabíem que un dels amfitrions era el Museu Cluny de París i això sonava a paraules majors. El tema, a més, prometia: El viatge a l’Edat Mitjana. Pensar que algú escodrinyava la naturalesa de les passes que havia connectat persones i cultura  en temps de les Bíblies de Ripoll o de les catedrals gòtiques, feia preveure un bon treball d’investigació. Perquè d’alguna manera les obres d’art, les mateixes que guarda el MEV o altres museus de categoria són producte del moviment de persones i idees, d’un lloc a l’altre. Sino, potser els ausetans, en prou feines hauríem evolucionat fora de las coves. No obstant, després de visitar dues vegades l’exposició que ens ha arribat a Vic, no veig que la proposta respongui a les expectatives ni a les preguntes meves sobre el viatge a l’edat mitjana. Parlem de l’exposició “Viatjar a l’Edat Mitjana”, que acull el Museu Episcopal de Vic.

No estic pas dient que les obres no siguin maques i que no hi hagi peces importants. Sinó que el suc i la informació que se’n extreu, la trobo minsa i superficial. La selecció sí que  té alguna relació amb al viatge o el representa: pintures o representacions sobre objectes de personatges anant de camí o, i sobretot, tot tipus d’objectes personals, de negoci,per a les muntures, per anar a la guerra, devocionals o per a celebrar el culta. Però la informació que se’n desprèn està lluny d’aportar coses noves. Hi ha cartel·les explicant algunes peces però normalment es donen unes pinzellades i prou. Contràriament, els textos de la mostra s’entretenen en aspectes relatius o que més aviat frenen, com el concepte de que el viatge era a l’abast d’uns quants o de que eren gent amb recursos precaris: la realitat és que els camins i els mars eren transitats i que on nosaltres hi veiem una limitació, els homes d’aquells segles hi veien una argúcia. També ens parlen d’altres aspectes com aspectes de l’imaginari o la literatura, que poden donar informació, però crec que realment s’aparten i ens distreuen  del tema concret, de parlar de l’experiència física, directa, personal o col·lectiva del viatge i de productes totalment fruit d’aquests.

Altres idees

Personalment m’hauria agradat més explorar una exposició on es parlés del què suposava realment viatjar: quant de temps precisaven. Explicar bé els camins i les rutes més provables per a llocs significatius o personatges importants (Ex. De Vic a Roma, al segle X, al XII, al XIV). Per exemple, exposen un reliquiari que hauria contingut un trosset de la Creu de Crist, que el Bisbe Oliba va portar de Roma i va regalar. Comenten l’anècdota. Però i si haguessin explicat quin viatge va fer Oliba. Quan el va fer. Per on va passar. Qui va anar veure, que podia haver vist o visitat.  Tot això hauria estat cent-mil vegades millor que exposar altres coses.
A l’exposició hi ha la maqueta d’una coca. Un vaixell com un closca d’anou, a vela com els que es feien servir a l’època per resseguir les costes europees. Però realment no es valora la seva importància: tot i el seu aspecte fràgil, no es parla de com es feien servir. De quins avantatges tenien. D’on es construïen (a les Drassanes de Barcelona, potser?). De si van servir per alguna empresa important. D’altra banda,  només es parla d’aquest vaixell. I no es diu res, per exemple de les “goletes subtils” amb les que els venecians anaven ràpidament i ben carregats des dels ports llunyans fins a la ciutat dels canals. O dels navilis amb que els vikings, vinguts de lluny al nord, penetraven els rius. 

L’exposició té altres limitacions, buits i coses estranyes –com l’excés d’obres de dates tardanes s. XV o XVI-. Però també té algunes perles: com la finíssima plaqueta d’ivori de 8×1,4 cm, feta a París, entre 1320-30, que representa al rei Sant Lluís recollint les restes dels seus soldats morts en una croada a Egipte; o les caixetes porta-missatges amb les armes dels senyors. També hi ha peces de primer ordre, com el relleu del Mestre de Cabestany, procedent del Museu Marés de Barcelona o una misericòrdia dels bancs del cor de la catedral de Barcelona. Dues peces destacades de la historia de l’art que testimonien al mateix temps, el desplaçament i  contactes formatius privilegiats dels seus autors.   Altres peces de mobiliari i objectes personals ens parlen d’un disseny sorprenent per a un temps on ens creiem que fa mil anys eren una colla d’ignorants i sembla que ens prenguem com una ocurrència les seves empreses. Se suposa que el catàleg reuneix informació més profunda. Però la nostra carta de presentació és l’exposició. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: