PRESENTACIÓ ESTUDI ART ROMÀNIC

Montserrat Pagès reexplica 
el Tapís de Bayeux

Aquest dissabte, 11  de juny, a Centelles tindrem la presentació del nou llibre amb l’estudi de Montserrat Pagès sobre el Tapís de Bayeux. A les 5 de la tarda,  a la Sala de Vidre del Casal Francesc Macià.

Portada del llibre, que té un format apaisat, amb imatges bones

i grans del tapís, per poder-lo veure bé. 

Centelles. La casualitat va fer que, amb el grup ÈcfrasisXXI, un dia dediquéssim una sessió al Tapís de Bayeux i, acte seguit, notifiquéssim que s’acabava de publicar un estudi nou, ni menys ni més que fet per una historiadora de l’art catalana: “El Tapís de Bayeux, eina política?” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Novembre 2015 – veure vídeo). I ni més ni menys que per la Montserrat Pagès i Paretas, des de ja fa molts anys, conservadora d’art romànic del MNAC, i concretament de la part pictòrica. No vam tardar en fer-nos amb el llibre, devorar-lo, poc a poquet.  I, de pas, convidar a l’autora a que el vingués a presentar.  
Aquesta presentació, serà el proper dissabte, l’11  de juny, aprofitant que a més, a Centelles hi fem la Fira de la Ratafia. Els qui vulguin reviure la història d’una obra fonamental de l’art romànic europeu (parlem d’un brodat del segle XI), ens trobareu a la Sala de Vidre, del Casal Francesc Macià (c/ Anselm Clavé, 9), a partir de les 5 de la tarda.
La proposta  ve, en part de que em va semblar fenomanal que fos una investigadora de casa nostra, que es “posés” amb una obra clau d’un altre racó d’Europa, quan a Catalunya és tan habitual que hagin estat llombreres de fora que s’han fixat en els nostres valors artístics (amb el romànic mateix, per exemple). El Tapís de Bayeux és una obra coneguda, valorada i apreciada. El que molt pocs havien vist i és el que la Montserrat Pagès ha volgut argumentar, és que el seu significat va en direcció contrària al que generalment s’ha acceptat i divulgat. Ara la seva idea ja està publicada i volem que es transmeti, i de pas, ens ensenyi a mirar obres d’art, amb ulls cada cop més curiosos, sensibles als matisos i menys aferrats a mirades unidireccionals.
Però, a més també hi ha el desig de convidar a la investigadora, com a autora amb qualitats, ja que a més d’investigar, la Montserrat Pagès té una habilitat especial per escriure. Anys abans que Martí Gironell novel·lés la història de les redescobertes de les pintures murals romàniques, la  Montserrat ja ho havia escrit, conjuminant ull científic i mà narrativa, de tal manera que el lector vibrava amb aquella història de rescats amb qualitats d’aventura més autèntica i  bona que les que Spielberg munta per Indiana Jones. Per tant, vam  pensar que seria molt bo poder compartir la nova descoberta, donant-li un enfoc públic, sota el paraigües que ens ofereix el grup ÈcfrasisXXI, dedicat  a comentar i descobrir obres d’art, descrivint-les i parlant-ne, de manera distesa, però informada i intel·ligent.
El tapís de Bayeux és un brodat, una tela de setanta metres de llarg, on el fil dibuixa escenes que expliquen la conquesta normanda d’Angleterra. Fins ara, la “memòria col·lectiva” i els investigadors havien interpretat l’obra com a monument que celebrava el triomf de l’armada de Guillem el Conqueridor, una mica com la columna de Trajà  de Roma.  No obstant la Montserrat Pagès, després d’observar les escenes i seguir la veu d’altres investigadors, ha observat i ha clarificat que el tapís inclou detalls i comentaris gràfics, que qüestionen la  invasió i posen en entredit l’actuació d’alguns personatges, com i en especial,  el bisbe Odó.  Eclesiàstic normand, un dels beneficiaris de la conquesta, que documentalment i per altres fonts, ja hi havia constància que era un home ambiciós, despòtic i que fins i tot, al final, va acabar empresonat i aborrit de tots. Pagès, en el llibre, reexplica la història que es narra en el tapís i resitua, de manera documentada, la seva confecció en l’orbita que li hauria de correspondre, si la seva tesis funciona. Llegit el llibre, sembla una proposta plausible. Esperem dissabte, tornar a escoltar els arguments principals i plantejar algunes preguntes, de curiós de tercera divisió.  El que més m’interessa, però, és que no podem mirar les obres d’art, com si fossin proclames unilaterals. Precisament hi ha espai pel matís, la crítica. I  això és el que fa una obra, excepcional. El tapís ja era important, però ara amplia la seva dimensió. Al final, la tela de  Bayeux te més a veure amb la tela del Guernica de Picasso, que amb la historia enrotllada en la columna de Trajà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: