Vic acull el projecte de Carles Vergés i Víctor Sunyol dedicat als exilis
La proposta poètica i gràfica era un encàrrec gal que no es va gratificar correctament i s’ha presentat a la Capital de la Cultura Catalana 2016
 |
|
Aleix Art
Una de les impressionants obres de Carles Vergés
|
Vic/ Centelles. No és la primera vegada que veiem al Carles Vergés que s’enganxa els dits, havent complert amb algun encàrrec artístic, que quan és hora d’entregar o concloure, el client s’esfuma com les bombolles del cava. Vergés és un dels artistes, per nosaltres un dels referens i un veterà, dels que ha intentat apuntalar la seva vida, en l’art com a professió i ha cercat formar un estil genuí i particular, sense defallir, que ha fet escola.
Els darrers cinc anys el teníem bastant situat i ocupat en una campanya d’immersió en el mercat francès, estimulat per contactes engrescadors de galeristes situats al sud de França, amb fils amb París i altres focus artístics. No obstant en la inauguració de l’exposició a la l’antiga sala d’exposicions de la seu vigatana de Caixa de Manlleu, l’artista es va mostrar molt decebut pel comportament dels seus marxants. Al final no havien satisfet degudament el cost d’un magna encàrrec en el que hi havia estat treballant durant més d’un any. Un treball apassionant que l’ha portat a formar una nova sèrie d’obres, amb dibuixos, gravats i pintures, dedicades globalment al tema de l’exili. Vergés s’havia unit, per aquesta ocasió, amb la ploma poètica de Víctor Sunyol amb qui preparaven el projecte. Espatllada la presentació de la proposta a França, Vic s’ha ofert com a espai d’acollïda. La proposta arriba en un bon moment per la capital d’Osona que enguany és capital cultural i d’aquesta manera fa valer el seu rol de ciutat històricament compromesa amb la protecció i difusió de la cultura de qualitat.
En anteriors aproximacions a l’obra de Vergés, ja havíem observat el seu nou enfoc creatiu, en que unia pintura i dibuix de llapis, sense que un i altre es fusionessin totalment. Verges mantenia en composicions supèrbies la visió dels dos llenguatges. Les línies dels llapis mantenen tota la seva intensitat amb el sistema de trames que és característic a l’artista i l’oli forma fons i ambients poderosos de sert aire escenogràfic.
En la nova proposta observem, per una banda, dibuixos d’aires més narratius, dedicats als exiliats que massivament enfilen camins de futurs incerts. I per altra banda composicions més conceptuals, impressionistes i arriscades en les que Vergés prova un nou enfoc entre dibuix i pintura, figuració i abstracció, amb predomini de tons dramàtics.
L’artista en la inauguració, ens va comentar que el tipus de projecte, li permetia dedicar-se a preparar una obra “menys comercial”, com si realment en la seva obra es pogués distingir una obra pensada d’una altra més “lleugera”. El cas és que, respecta les obres que sí havíem vist en exposicions a França, observem un clar viatge cap a la filigrana en el dibuix i l’experimentació segura i arriscada amb noves formes i recursos plàstics. Carles Verges en aquesta exposició caiguda per sorpresa a Vic, ens demostra que no perd mai frescura ni energia, i que potser hi ha mals pagadors, però ell no perd i caldria que no es deixés perdre mai, l’entusiasme ni el vigor dels artistes que van fer de París la capital de l’art durant molts anys. L’exposició s’estarà a la sala de la Rambla de l’Hospital, 11 de Vic, fins el 29 de maig.
badaluc 