El periple calidoscòpic d’Stefano Puddu
 |
|
Les Finestres tenen la dificultat de fotografiar l’obra penjada. I per això diem
que és del lloc d’exposicions que, normalment, només funciona passar i
veure-ho in-situ. Com en el cas de les obres de Puddu. Aquí el quadre
composat amb fragments de vinils de colors.
|
Centelles. Entrem a les últimes hores de l’exposició d’Stefano Puddu a les Finestres d’El Trabuc. Segurament que sou bastants els que heu observat la varietat de propostes que des de les finestres i a dintre del cafè, permeten revisar a grans trets, les línies generals de l’artista. No obstant el gruix d’informació que nodreix aquest article surt de la tertúlia que vam fer, juntament amb l’Stefano, al mateix Trabuc, fa dos diumenges, i que va permetre contextualitzar el que teníem penjat. El pas de diferents col·legues de l’artista per la taula, va permetre donar idea del seu vincle amb la vila, que ara ha passat en segon pla perquè des de fa uns anys, viu a La Garriga.
Perquè resulta que en la biografia de Stefano, el terreny artístic és quelcom present en el seu adn –la seva mare és professora d’història de l’art-, però professionalment, en el terreny del disseny, s’hi ha dedicat com a conseqüència d’altres afers; i l’obra penjada és el fruit d’altres neguits que ha compaginat amb altres interessos seus.
Nascut a Sardenya, Stefano s’inicià en els recursos plàstics aviat, però no va ser fins que va anar a una escola d’art de la Toscana, que realment va tocar materials. Primer ell volia fer ceràmica. A Sardenya hi havia un bon mestre. Apreciat, però gelós dels seus coneixements. A la Toscana hi havia una indústria. El coneixement va ser més fàcil i intens, però també va arribar desprès del seu despertar més compromés, ja en l’etapa prèvia, primer per influència dels seus germans i després al institut sard, sobretot arrel de la preocupació per temes ecològics i per la recerca de models socials alternatius. En la tertúlia, Puddu ens va explicar molt bé la seva participació en grups locals d’oposició a l’armament amb caps nuclears.
Precisament la seva arribada a Catalunya, i particularment a Centelles, estaria lligada amb aquest interès seu per aprendre dels que bogaven per nous models econòmics, crítics amb el caràcter deshumanitzador del capitalisme. Volia parlar i conèixer de primera mà les tesi del Martí Olivella. Puddu ens explica quatre coses de l’economia del decreixament, que d’entrada ens sorpren saber que com a teoria ja té varis anys. De la seva participació en tota mena d’activitats culturals i de comunicació van derivar-ne encàrrecs com els de cartellisme que el van portar a plantejar-se la dedicació amb món del disseny gràfic.
Però les obres penjades a les Finestres són com el pòsit d’aquests neguits. Art i prou. Cada finestra representa o una etapa o una línia que pot o no haver acabat. En general, veureu un home preocupat per cercar l’ordre dintre la disparitat de color i formes. I per intentar donar estructura a materials fràgils com el paper, el tul o la cal·ligrafia. Puddu no pinta. La seva obra es basa o en el collage de materials físics o en vies informàtiques. No obstant el seu desig és parlar-nos, tant del seus neguits i pors interiors –visible en la sèrie de collages de la Finestra gran central-, com de la seva oposició a la dissort dels refugiats –quadre blau de la Finestra de la dreta-. Per aquesta exposició, que encara podreu veure fins divendres, també hem ocupat part de la sala del mig del Trabuc, amb un treball sorprenent de Puddu. Jugant amb lletres i diferents tipografies, composa formes “figuratives”. Un altre exemple de la seva habilitat de donar estructura i significat partint de formes ben simples.
badaluc 