RUTA EMPORDANESA

Mateu i Kitamura, 
dues mirades a l’art i la natura 


Aleix Art
Dues peces d’Assumpció Mateu de l’exposició de Km7
Centelles. Vam anar a l’Empordà buscant obres d’art i propostes expositives i vam torna carregats de perspectives i també de més incerteses: el mercat de l’art a Catalunya o espavila o definitivament assistirem a un final lacònic. Ens  van parlar del tancament –o no se bé si trasllat o reducció estructura- de més galeries a Barcelona. Ja sabíem  la de l’Artur Ramon, però no Ignasio Lassaleta.
El cas és que mentre a alguns espais de la capital es satisfan amb 25 visites, un dissabte a la tarda, a l’Empordà es sorprenen de rebre vuitanta persones o més en inauguracions i visites més o menys continuades a posteriori. A allà és estiu, i igual que a molts indrets, l’art hi és viu per mans dels artistes i els neguits de persones amb ganes d’apostar per motius per desplaçar-se i sentir la creativitat més fresca i genuïna.
Fidel a la temporada , l’espai expositiu de José Luís Pascual, instal·lat a Km 7,  continua oferint una agenda expositiva atractiva. Per segon any, ve servida en forma de duets. La sala expositiva està dividia en dos àmbits i cada inauguració  mostra art de dos artistes propers. Fins diumenge vinent –això, ja és demà-, podreu veure obra important per entendre el sender d’Assumpcio Mateu i la de Hiroshi Kitamura. Ambdós són artistes instal·lats a l’Empordà, apartats dels seus llocs d’origen on poc o molt encara hi tenen algún peu.  Però la realitat és que la vida i el mercat els empeny cap altres indrets.  La coincidència a Km7 també posa de relleu alguns vincles mutus, però és sobretot per l’origen del treball en elements de la natura i l’ús de les mans com a eina fonamental. Però a partir d’aquí parlem d’elements del bosc convertits en escultures i papers convertits en quadres pictòrics. 
Donar estructura
Kitamura és l’escultor, d’origen japonès, però instal·lat des de fa un temps a Camallera mateix. Així que els seus materials no són els dels boscos de l’Extrem Orient, sinó restes de troncs i brancatges ben empordanesos, que l’home recull i transforma amb estructures autònomes i medis d’impacte estètic. La fusta polida i també unida discretament, separen els  materials del seu origen natural per donar-els-hi un final amb una forma i un significat concret, que fa pensar sobretot amb connexions neuronals o constel·lacions imaginàries. Obres de diferents escales i característiques posen de manifest que Kitamura treballa segons els materials que troba, sense preocupar-se de la mida, sino del seu futur artistificat. L’obra de Kitamura té el seu paral·lelisme amb la de Laurent Martín “Lo”, que l’any passat ja va visitar Km7 amb les seves  escultures de bambú i actualment té exposició a Can Mario, a Palafrugell. Però no cal confondre’ls.
Assumpció Mateu és artista catalana. Formada a Belles Arts. Després d’uns inicis formals amb el camp de la pintura va decidir recursos plàstics propis que li permetessin treballar amb les mans i tocar els materials. Ens explica que el seu taller és un cau de retalls i trossos que acumula i recull  per col·locar en les seves obres. Sobretot treballa amb paper. Papers artesanals de diferents gramatges i textures, que estripa i “estressa” per poder dotar les seves obres de ritmes i textures. En la seva obra importa tant la visió global com els detalls amagats i per tant que l’espectador hagi de passejar la vista. Basant-se en tons naturals i també amb el record terres i fustes, Mateu ho incorpora a les seves obres. Actualment també treballa amb plantilles de formes de fulles o altres al voltant de les quals escampa pintura bufant, per deixar la silueta de formes natuarls.  Respecte  obres vistes d’anyades anteriors, en les presentades a Km7 veiem tonalitats noves com bordeus o pistatxos que aporten límits nous a la paleta coneguda de l’artista. L’exposició de Saus-Camallera apropa aquestes obres de papers de diferents formats i tamanys. L’artista també inclou pintures amb doble cara, que són paletes de colors que ha acabat intervenint en les dues cares i es mostren dretes i emmarcades com si fossin escultures.

L’obra presentada per Mateu, tot el conjunt, suposa l’últim que ha desenvolupat en el seu taller i arriba quan l’artista va per iniciar-se en un prometedor contacte comercial amb la  Xina, on li esperen exposicions i clients interessats en el seu treball.  Em sembla molt bé que els artistes triomfin internacionalment, però està clar que no hauria de ser per substituir el desert local. Aquestes dues exposicions acaben demà la seva estada a Km7 i la setmana vinent hi inaugura un duet amb obra de Perico Pastor i Víctor Pérez-Porro. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: