L’arrel artística de la cervesa Terra: Eulàlia Llopart exposa esbossos i propostes
Centelles. Per a les iniciatives d’emprenedoria sembla ser que cal disposar també d’un equip humà de partida. Res de nou. Però està clar que darrera la fórmula i ingredients de les cerveses artesanes Terra hi ha varis caps pensants aliats i que han anat generant un producte distingit pel seu concepte. La Terra és la cervesa artesana distintiva de Centelles. És la cervesa d’aquí, jove i feta com s’intenta que les coses surtin ben fetes.
Eulàlia Llopart ha estat la dissenyadora de forma i color de les etiquetes i de tot l’aparell contenidor que porta o pugui suportar imatge. Per això la idoneïtat de l’exposició d’ara a les Finestres d’El Trabuc. Els papers i planxes xilogràfiques, mostren el procés de formació de la marca: logo general i dissenys per cada producte cerveser nou.
L’exposició mostra els orígens artístics de la, però com Llopart no deixa de recordar-nos i remarcar-nos sempre, cal tenir en compte que després d’ella encara hi ha hagut altres col·laboradors que han refinat, precisat o ampliat el seu concepte inicial (dissenyadors professionals, fotògrafs del producte, etc). Com en qualsevol empresa el resultat és producte del diàleg i la col·laboració.
Perquè si una altra cosa té Centelles és una xarxa d’artistes o creadors de coses més o menys especialitzats i més o menys apreciats i reconeguts pel seu treball. És així com proximitat i afinitat poden sumar a la Terra noms com Pep Puvill amb les fotografies o Marta Postico en els vasos de ceràmica personalitzats per als cervesers de la vila.
La mateixa Eulàlia Llopart afageix que en el disseny definitiu de la marca hi ha participat David Martín, Quim Bretcha pel web, Ricard Cirilo per un vídeo promocional i inclús els alumnes del cicle formatiu de grau superior de Gràfica Publicitària de l’Escola Municipal d’Art i Disseny de La Garriga (EMAD). Aquests estudiants, a través d’un concurs, van ajudar a idear el packaging. Com diu l’Eulàlia “totes aquestes persones estem darrera de la imatge de la cervesa Terra”.
Les tres finestres del Trabuc mostren exemples de tot això, però sobretot el material bàsic, els plantejaments inicials: papers, planxes i materials atacats per la mà de l’artista dissenyadora.
Llopart és una artista que abans de dedicar-se a temes cervesers ja havia definit el seu estil de treball. Recordeu l’exposició “Cartografies interiors” del 2013 al Marçó Vell o la mostra col·lectiva a base de llibres d’artista, “Calderiana” del 2012,. Llopart és perspicaç i té gust creuant recursos de dibuix, gravat amb relleu, paper, colors i els fils.
Com veureu en les Finestres, l’artista parteix de motius de personatges o personificacions, metàfora de la terra i el treball agrícola dels humans. Cada finestra presenta un tipus de cervesa de les que han anat introduint, diferenciades visualment per detalls en les etiquetes (colors i formes suggereixen el seu caràcter). A part d’altres coses que podríem comentar, les elusions als cereals i als mites, fan pensar amb el desig de que des del camp a la taula, la cervesa resulti bona, dorada i d’aquí.
No se si veureu en els dissenys artístics de Llopart, un record llunyà de l’art clàssic —no en va, esteu en territori de l’antiga Tarraconense. No obstant cal sumar-hi la mixtura creativa, marca de l’artista, que amb el seu estil, reinterpreta en general, les estètiques cerveseres del nord d’Europa. Perquè en definitiva del que es tracta és fer i difondre, una bona cervesa, aquí, com les d’allà però d’aquí. L’art també fa la cervesa.