“Qui té més dret a reinventar-se és un mateix”

Entrevista a Jordi Ginesta, músic dels Bonobos

El grup centellenc anuncia que a finals de l’any vinent gravarà un nou cd

Centelles. Va ser el dia de la Marató de la Sang de Centelles, de l’abril passat, quan els Bonobos van fer sentir per primer cop, al seu poble, el seu nou treball discogràfic “Crida!”. Ara ja hem tingut temps de sentir-lo, ja sigui gravat en un llapis, del cd o en algun concert dels que el grup ha fet durant la campanya d’estiu, per festes i bolos de tot tipus, per tot el país. Avui comencem setembre i podem fer com una parada al camí i demanar  als joves músics, alguns dubtes i preguntes que ens ha motivat el seu flamant treball. No és la nostra primera entrevista al grup, però si que és la primera que publiquem al nou blog Badaluc –on la llegiu-. I ens la respon una de les ànimes mater del grup, Jordi Ginesta, qui d’alguna manera encapçala el grup, sempre amb estreta col·laboració amb els seus companys.

-. Badaluc: Tinc la impressió que temes del primer cd, primer es van coure en concerts i després es van enllaunar, i que ara amb el cd “Crida!”, l’operació ha estat enllaunar primer i després presentar: això no és un risc? i si el cd no agrada?

-. Jordi  Ginesta: Sí, tens tota la raó, en aquest cas tots els temes no havien estat presentats en directe. És evident que és un risc, però no hem de deixar de banda que la nostra raó de ser és la música i fer música perquè agradi més enllà del voler fer música perquè t’agrada fer música és trair per complet aquest art tant bonic que tenim la sort de compartir.

Està clar que ens preocupa que agradi més o menys perquè ens devem al directe, i fer concerts a Catalunya depèn d’això, que hi hagi gent que et segueixi, però no volem ser hipòcrites, volem tocar allò que ens agrada de la manera més bonica que podem.

 -. BL: La música del nou treball sona com més psicodèlica. En algun punt, crec que es perd el vostre adn i entreu en contacte amb altres dimensions. En canvi, amb alguns temes sona l’esperit de Bonobos, comú als grans temes d’Animalanima. Sons nous semblen interessants, però com hi heu arribat? Heu trobat un filó sonor nou que estirareu més? 

-. JG: Tot està per reinventar i qui té més dret a reinventar-se és un mateix. Nosaltres passem per un moment vital en el que buscàvem més compromís i contundència en el so. Això és el que ens va portar a explorar aquesta dimensió. La trajectòria d’un artista és una carrera de fons, això és el que et porta a buscar en cada etapa allò que et fa creure a tu mateix en el teu propi projecte. Per ara, ens ha semblat de fer-ho així, directe i amb lletres molt més clares que a “Animalànima”. A tot això hi ha ajudat la producció del David Rossell (Brams / DEPT).

 -. BL:  Com heu viscut l’aparició en l’escena musical, d’un grup que es diu “Animal”? És com si volgués imitar el so d’altres grups  (Catarres, Blaumut), però a més de nom s’assembla al vostre (o al vostre primer cd) i sembla que ho ha tingut tot més ben disposat per tenir èxit, ràpidament.

-. JG: Els Animal són bona gent i molt amics nostres. Potser el que fan s’assembla ja a alguna altra cosa, però potser tots tenim parts que s’assemblen a música ja inventada. Ells fan el que els hi agrada i ens sembla totalment lícit. Tenim un respecte molt gran pel Gerard i els seus músics que, per cert, són molt bons.

-. BL: No hi ha empatx o saturació de música comercial que sona molt igual i es troba a tot arreu? Com creus que s’ha de marcar la diferència?

-. JG: Sí, certament pot semblar, pel públic, que hi ha molta música comercial que beu de les mateixes influències i que vol sonar ballable i festiva, perquè realment som un país on l’escena que està funcionant millor és la de la Festa Major. Marcar la diferència és difícil i això es demostra en que, qui ho fa, acaba sent un grup amb renom i del que se’n sent a parlar.

La música com a art, el procés creatiu en sí, és molt complex i penso que fer música basada en la comparació amb altres grups és un error que podem cometre sovint. No hem de jerarquitzar-nos en una escala de bandes, hem de centrar-nos en el nostre producte i fer el que volem perquè el resultat sigui pur i de qualitat. Si això és així, potser la simple diferència pot ser el mateix intèrpret i allò que la seva persona desprèn.

-. BL: Vau anar al concert de Bruce Springsteen?  Qué heu escoltat o esteu al cas, que us motivi?

-. JG: No vam anar a veure en Bruce Springsteen. És un artista fascinant, certament, però que no hem seguit cap de nosaltres detingudament. Li tenim molt de respecte.

Últimament hem descobert artistes brillants arreu de Catalunya i estem atents de molts dels internacionals que ens agraden, però un cop més, us convido a mirar l’escena “Centellenca” perquè hi ha propostes increïbles i és d’un gran mèrit tenir tant bones propostes al poble: The Sey Sisters, XY, Els Catarres, Funkystep, Gemma Humet i molts d’altres músics que últimament han escollit la nostra població, etc. El dia que algú vulgui muntar un festival només amb músics de Centelles, tindrà un bon cartell!

-. BL: Com us va la presentació de “Crida!”?

-. JG: Els feedbacks han estat totalment positius. Tothom diu que veu un grup més madur i que el 2n disc agrada més que el primer. El primer pas, però, és el saber que nosaltres mateixos també estem més orgullosos de la feina feta. Agradar al públic ha de ser una conseqüència de la feina ben feta.

-. BL: Si tornéssiu a tocar a Centelles per  la Festa,  sonaria  diferent? Que teniu per davant?

-. JG: Estaria al punt i seria un orgull i una satisfacció poder formar part de la Festa Major del nostre poble. Gravarem nou disc a finals de l’any vinent. L’estiu que ve seguirem rodant amb el disc “CRIDA” i amb moltes ganes.