“Quan una cosa no es coneix no es pot estimar”

Entrevista  a Artur Ramon Navarro, galerista

Centelles. Aleshores: què passa amb el mercat d’art local?  Per “començar” a  respondre aquests interrogants, hem començat a parlar amb alguns dels agents més posats en el tema.  L’aportació més important, per avui, ens ve de Barcelona, per part de l’Artur Ramon Navarro, hereu del negoci galerístic, qui juntament amb la seva germana Mònica, tiren endavant el trasllat de la galeria, des del carrer de la Palla, fins al carrer Bailén, on els canvis més importants, seran que no faran exposicions  publiques, com  fins ara (diuen que com a molt en faran “dues a l’any quan tinguin coses a dir”); i la seva atenció anirà dirigida a una escala molt més global. Per exemple, per veure els seus  Piranesis, “de forma natural” –igual com “La Divina Comèdia”, en paper, es pot trobar a les  Llibreries-, s’haurà de concertar visita.  No obstant, les “observacions” del galerista, també escriptor i divulgador de la seva tasca i foment del col·leccionista, ens aporta idees prou sucoses.

BADALUC.- Tan malament està el comerç d’art a nivell local com per ser mes efectiu reorientar la galeria, mes al mercat internacional?

ARTUR RAMON NAVARRO.- Aquesta no és la qüestió. Qualsevol negoci cal que es reorienti al llarg del temps i el nostre model no s’adequava al nostre creixement internacional.

Acomplem ara l’estructura a l’activitat per encarar amb més garanties els reptes presents i els deafiaments de futur.

BDL.- El col.leccionista ‘natural’ d’aquí, que li pot estar passant? Desconeix o esta desinteressat per l’Art? No sap perquè serveix o pot voler-lo adquirir? No te peles? Què diríeu que ens està passant?

ARM.- Ens passa que l’art ha deixat d’interessar. Per què? Primerament perquè s’ha deixat d’ensenyar a les escoles i a les cases i quan una cosa no es coneix no es pot estimar, valorar. Després perquè el nostre món és instantani i experencial i l’art va per un altre camí, més reflexiu i més sòlid. I finalment perquè hi ha molta confusió entre el que és local i el que no, el que val i el que no. No hi ha col.leccionistes, tan sols inversors que van com un ramat al so de la última frivolitat. Molt decebedor.

BDL.-  El vostre pas global pot d’alguna manera o intentareu que de rebot serveix-hi per incentivar de nou l’art i el mercat local?

ARM.- Nosaltres apostem i apostarem per l’art en transversal, sense etiquetes, sense èpoques. En el nostre model apostarem per l’excel.lència, el rigor, el servei, i la discussió com sempre hem anat fent. Forma part de la nostra manera de ser i canviem d’espai, no canviem el nostre esperit.

BDL.-  On haurem d’anar ara per veure Piranesis o Fortunys o els artistes que tan ens estimem a nivell d’exposicions i amb la naturalitat que vosaltres ho ensenyàveu?

ARM.- Podreu venir a veure’ns i us els ensenyarem personalment. El que no té sentit és anar fent exposicions que no estan subvencionades fent veure que si ho estan i treballar per la cultura sense rebre res a canvi. Quan vam obrir la galeria a finals dels vuitanta hi havia un equilibri entre activitat comercial i difusió cultural, un ecosistema que funcionava en tant que un alimentava l’altre, ara només quedava la part cultural i sense ajuts no podíem fer el nostre projecte visible. Sense ajuts i sense reconeixement social, ni institucional. Sort que alguns amants de l’art. ens seguiu i valoreu el que fem. Ara ens podrem seguir retrobant a Bailén 19.

BDL.- Una pregunta mes: en el passat vostre, com era el col.leccionista característic i dominant? Realment eren ‘conneisseurs’? 

ARM.- No eren conneisseurs en el sentit estricte del terme però si persones apassionades per l’art que aprenien ràpid i compraven. Molts eren de classe mitja. Un dels efectes de la crisi és que aquesta part de la població no té un diner sobrant que els permetia comprar art. Avui ja no el tenen i els que el tenen, el dediquen a altres coses: prefereixen comprar un cotxe o fer un viatge exòtic a adquirir un quadre. No tenen cultura visual, ni li donen valor a les coses vinculades amb la història o el passat. Hi ha un descrèdit enorme del passat i una sobrevaloració absoluta de l’actualitat i del futur.