Un mercat d’art digne

Mercat d’Art i del Col·leccionisme de Centelles de l’any passat, celebrat a la pl. Mn. Xandri.

Centelles. Tots sabem que s’acosta la Fira del Col·leccionisme i  Mercat d’art de Centelles i no crec dir cap bajanada si escric que no desperta massa entusiasme.  No som mai massa artistes.  Antiquaris i venedors de pseudoantigualles ens guanyen.  No pot ser. Aquí al nostre poble els artistes amateurs o professionals son  bastants.  Si ens hi poséssim  de debò seria espectacular. Com que a principis  de curs al blog vaig publicar una entrevista del  galerista Artur Ramon, que donava una visió molt pessimista de l’estima local de l’art, tinc interès en contradir-ho, -no pot ser que al país això sigui aixís-. M’agradaria plantejar la següent enquesta  per veure com es pot conjuminar estima real amb una oportunitat d’accés directa, com crec és la fira d’art local.

 

 

Notes de Badaluc:

 

 

El material que volem  vendre és molt sensible perquè té poder estètic i comunicatiu. És  quelcom molt de gust subjectiu, però també  hi ha  “productes” que  tenen un valor indiscutible, que a  vegades no  té ni  preu, perquè va molt més enllà del seus materials o inclús l’autoria. I a vegades –com en altres camps-, el preu s’ha sublimitzat. Posar preu a les obres d’art no és fàcil i com que té un punt  de subjectivitat,  sembla que la relació entre obra i expectatives del client han de trobar com  un  principi d’acord  raonable.  Tant  es pot engrescar la gent  per descobrir una peça assequible d’un sol “carterasso”, com convença que el cost  final es pot desgranar a terminis, igual com es fa amb el cotxe  o el pis.  Però la gent ha de tenir la confiança que l’esforç val la pena. El grau de confiança és gran. L’exposició de l’artista vol també  de risc, negatives i dubtes i també confiar. Error, prova, error, proova i avançar. S’exposa, és té  una posició relativa que no pot infravalorar-se cara al comprador. Que no va al mercat d’art perquè hi hagin d’haver ganges, sino perquè confia trobar-hi material  sensible,  per dignificar o acompanyar-lo silenciosament a casa seva o al lloc de treball. L’art no  es ven igual que la fruita, ni tampoc que els saldos de sabates.  Però si troba un picasso a preu de sabates, millor.

En general, crec que:

-. No es pot confondre la fira d’art amb la del trasto, ni  per continguts ni per manera  aspecte general.

.-  Les obres s’han  de contemplar bé i no es pot posar en perill la seva condició física.  Mostrar-les a fora té riscs que cal acceptar o  millorar.

-. Els  artistes haurien de poder portar obra que s’estimin: últims treballs o dipòsit digne.

-. Els preus o la manera de justificar-los haurien d’anar avalats o pel nom artista o per la confiança comuna.  No hi poden haver coses rares. La sinceritat ha de ser totes les parts.

-.  Els visitants han de trobar coses interessants com artistes de Centelles, representatius o que són com de km 0. Però també val la  pena hi hagin artistes de fora aixís com d’entitats dedicades  a l’art com escoles, sales exposicions,  museus, etc.

One thought on “Un mercat d’art digne

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: