Cap a croquis de diferents tipus

Detall d’un dibuix del bloc en actiu, amb un croquis d’Albarracín, acabat de manera especulativa, tal i com dóna idea pot ser un “capritx”

Des de fa uns anys,  amb el curs de Dibuix Urbà dels de Sant Lluc, vaig pensar que m’agradava  més dibuixar, si el que feia tenia un origen inspirat en la realitat, perquè això dotava l’obra d’un origen sincer, allunyat de la fantasia. De la mirada al paper i dibuixar fins a completar l’exercici perquè quedés bonic. Intentava limitar la imaginació per extreure formes de la realitat, que per si és suficientment “pintoresca”. En el taller, els dibuixos tenen un altre fi: alguns són idees per a un gravat. Reproduir els dibuixos a internet és fàcil i ràpid. De seguida la gent ho veu.  Però treu tota materialitat a l’obra. No té cap gràcia digitalitzar aquarel·les per fer circular còpies, ja que com el dibuix, són obres úniques. Així que vaig passar de fer fàbriques més o menys inventades, a fer estampes basades en dibuixos fets in situ, intentant mantenir l’esperit de l’espai, el tema i si hi entrava, l’anècdota (com els nens xutant una pilota al tema de la capella de Sant Antoni).

Però  el seguiment d’aquesta pauta creativa tenia un límit: per fer segons quins dibuixos, es necessita molt de temps.  I compartint el temps amb el de la fotografia  (que evito expressament) i amb altres amics, ho feia inviable. Fa poc vaig tornar a admetre acabar els dibuixos  de memòria o fer tota la composició a partir del record (així el dibuix del despatx d’una amiga). A partir d’aleshores han retornat els croquis. És a dir,  apuntar el tema,  però sense voler acabar el dibuix, ni que sigui bonic. La visita a un taller d’un bon artista, m’ha fet topar amb l’altra terme mig inqüestionable: alguns dibuixos ja no són visions motivadores de la realitat,  sino que s’inicien en croquis, que en estones posteriors, es poden completar per anar definint millor una bona idea. Els croquis passen a mans de la inventiva, una mica com hem vist que feia i ens ha explicat Francesc Artigau, a partir d’una visita, de fa uns dies, al seu  taller.  Així, que ara, en el bloc que porto, tant s’hi trobem “dibuixos de vistes”, com “dibuixos acabats de memòria”, com croquis, com “capritxos”. La sinceritat del principi es muda gràcies acollir noves possibilitats de representació. Revisar i aprendre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: