La Mostra guanya en cohesió
Centelles. Ja hem escrit alguna vegada que el fet de repetir-se any darrera any una ocasió com la de la Mostra d’Artistes Locals, permet observar una evolució pròpia dels artistes, que s’esforcen per presentar la millor obra. Havíem observat que no era tant evident l’origen de molts d’ells en l’Escola d’Adults i que florien estils cada cop més personalitzats. La Mostra d’aquest 2017 confirma aquesta idea.
Trenta-cinc artistes participen de l’exposició d’art local al Marçó vell. No crec que siguem gaires més que edicions anteriors però aquest cop les parets del Centre d’art han quedat especialment plenes. I fa l’efecte que tot queda especialment ben cohesionat, perquè les obres tenen, si fa no fa, el mateix nivell entre sí.
Destaquem algunes peces: Enguany es fa un homenatge al recentment desaparegut Ramon Vilageliu, amb tres pintures. Trobo interessant el d’un carrer nevat amb l’església, amb un grup de figures.
La Montse Font presenta un retrat fet al seu marit, fa vint-i-tres anys. Descobrim una altra obra seva en que destaca l’accentuació dels volums.
En Josep Musach ha fet l’exercici de passar a un format més gran i amb pintura, una aquarel·la dedicada al carrer Montserrat de Centelles, que enfoca cap a l’església parroquial que queda centrada en el punt de fuga i en la tela. Es tracta d’una pintura potser amb la pinzellada més aplanada i no tant de taques com el pintor ens té acostumats.
Ernest Faixedas presenta una altra grisalla, però de tons molt contrastats que van des d’un punt de llum blanc, fins a negres. El sofà sembla de textures metal·litzades. Representa una escena familiar amb els seus dos nanos jugant.
Qui també presenta obres amb grisos és en David Casals que ha prestat una de les teles paisatgístiques atacades amb carbonet. En aquesta la gama de grisos és bastant variada.
Qui també fa carbonet i els exposa és Toni Codina i M. Assumpció Marés. El primer ha prestat una sensual esquena de la model que tenen a l’Escola.
Hi ha també un grup d’obres que pertanyen a la família Relats-Puig. Hi ha en Pere, la seva dona Àngela amb una obra de punt de creu i dos fills. En Pere ha portat un tríptic amb gerros de flors bastant ben detallades.
A la mateixa sala també hi ha una pintura de Josep Girvent, que representa un port pesquer. Amb bastanta hàbilitat disposa varis plans, des del més proper, amb el port, fins el més llunyà, amb unes espectaculars muntanyes, que dóna un entorn atmosfèric. La barca que s’acosta omple de moviment la composició.
Si passem a la sala gran, destaca la pintura a l’oli de Joan Subirà, dedicada a un nen ajagut en un arbre, pintat amb gran realisme. També hi ha un collage de Jordi Sarrate que ha pintat unes fotos antigues de Centelles, amb celebracions dels gegants, on hi destaquen símbols de la dictadura franquista penjats en domasos.
Una altra peça gran l’ha fet en Lluís Xurriach, que agafa l’ampolla de sifons com a motiu per representar-ne de diferents marques i explicar-nos la història.
També qui s’atreveix amb els formats grans és Angeles Pinteño, que té l’especificitat de fer les obres pintant-les amb la boca.
La Mostra dona cabuda a pintura, dibuix i també escultura, com la de Toni Donato que presenta tres estructures punxagudes de fusta, on és difícil dir on comença la intervenció de l’home o la mà de la natura.
badaluc 