Centelles. Ens situem a Benicarló, al País Valencià. D’allà ens arriben notícies d’una exposició inaugurada el divendres passat, que fa l’artista Nu Díaz al Mucbe. Els preparatius també han estat condicionats pel Covid-19. Les protagonistes són les pedres i els rocs. El Mucbe –carrer de la Pau, 2- està situat en una antiga església de pedra, dedicada a Sant Francesc. L’artista, Nu, de Núria, va quedar afectada espiritualment per la dimensió pètria del temple. I a partir d’allà va orientar el seu treball a trobar pedres, per fer-les parlar a través de la contemplació i l’estètica.
Nu és de La Pola de Gordón, a Lleó, del 1964. Va estudiar belles arts a València i ha desenvolupat gran part de la seva carrera professional i artística a Barcelona. Des del 1998 ha dirigit el màster de Disseny de la Interacció a l’Escola Elisava. Des de fa uns anys passa temporades a Benicarló i recentment ha agafat una nau per la zona, que fa servir de taller (a més del taller principal a Barcelona). Quan va esclatar la pandèmia, Nu es trobava a Benicarló i per sort o per desgràcia, es va haver de quedar allà per preparar l’exposició, que tenia emparaulada amb el Mucbe.
La seva metodologia ha estat passejar per camins, platges, rieres, llacs, visitar pedreres i coves. Fixar-se amb les pedres i a recollir-ne. Nu considera a les pedres com éssers espirituals del món natural, similars a les plantes, als animals i als humans. Les pedres tenen una història mil·lenària amb canvis i accidents obra de la mà del temps, que han donat a cada pedra o roca una forma única. La seva vida i el seu llenguatge ens és un enigma i per això cal l’ajuda de tots els sentits.
Mirada poètica
Nu ha anat per tots aquests racons pels voltants de Benicarló, ha recol·lectat les pedres i després les ha passat pel terreny creatiu: pintar-les, tallar-les, fer-les miques per fer-les servir de pigment natural, i formar els conjunts que es reparteixen per les capelles i la nau central del Mucbe.
L’exposició es un itinerari pel procés creatiu. Hi ha dibuixos que estudien les pedres, grups de pedra mostrant la millor cara, pintada o aparellada amb un altre material. Hi ha homenatges als jardins zen, utilitzant pedres en nombres senars. Hi ha obra intervinguda per la llum i les ombres. I l’obra que com un retaule condensa tota l’exposició, tot el procés creatiu on també hi són convidades la filosofia, la música, la poesia, la contemplació, la dansa, i si es podés el tacte, l’oïda, el gust. Nu Díaz convida a una experiència sensorial amb elements ben naturals i ben simples, però testimonis de temps immemorials. L’exposició “Lo que dicen las piedras” es podrà veure fins el 27 de setembre.
badaluc 