Centelles. Dibuixar fa por a molta gent que diu que no en sap ni sabria com posar-s’hi. Però és un exercici ben senzill i només la dedicació i la paciència poden augurar un resultat que satisfaci. Igual que fer gimnàstica o tocar un instrument. La qüestió és posar-s’hi. Una altra cosa és que des de ben jove hi hagi una predisposició especial. El que els del flamenc n’hi diuen un “duende”.
Segurament per aquí van les maneres de la Rosa Montañà Barnolas, que des de ben joveneta li agrada dibuixar. I ara en edat universitària encara s’hi dedica i ens deixa sèries esplèndides com les que durant el mes d’agost es podran veure a les Finestres d’El Trabuc.
Els seus temes també són ben especials. Com que des de petita també acompanya al seu pare a caçar i l’hi agraden molt els animals, ha triat les preses més maques per dibuixar-les, com és el cas de l’exposició que fa on veiem cabirols i un mufló. També hi ha dibuixada amb colors, fruita ben fresca: una taronja i una llimona. Però són les peces de caça les que són més originals i que la Rosa representa talment els hi fes un retrat, ben detallat i minuciosament. La Rosa tenia l’avi matern que pintava, una altra tècnica, però també era minuciós. Ella sol dibuixar amb llapis, cercant de representar la forma del cap, els pèls, els morros, els ulls, les textures i les zones cromàtiques. Sol fer més caps que cossos sencers, per això abona la idea de que fa retrats.
Aquesta és la primera exposició que la Rosa fa si bé alguns dibuixos ja els havia ensenyat en trobades de caçadors. Els podreu gaudir fins el mes de setembre, quan els del Trabuc s’agafaran unes setmanes de vacances.
badaluc 