Quan les pedres parlen

Detall d’una de les obres de la nau principal. Foto: Mucbe

Centelles. Ens situem a Benicarló, al País Valencià. D’allà ens arriben notícies d’una exposició inaugurada el divendres  passat, que fa l’artista Nu Díaz al Mucbe. Els preparatius també han estat condicionats pel Covid-19. Les protagonistes són les pedres i els rocs. El Mucbe –carrer de la Pau, 2- està situat en una antiga església de pedra, dedicada a Sant Francesc. L’artista, Nu, de Núria, va quedar afectada espiritualment per la dimensió pètria del temple. I a partir d’allà va orientar el seu treball a trobar pedres, per fer-les parlar a través de la contemplació i l’estètica.

Nu és de La Pola de Gordón, a Lleó, del 1964. Va estudiar belles arts a València i ha desenvolupat gran part de la seva carrera professional i artística a Barcelona. Des del 1998 ha dirigit el màster de Disseny de la Interacció a l’Escola Elisava. Des de fa uns anys passa temporades a Benicarló i recentment ha agafat una nau per la zona, que fa servir de taller (a més del taller principal a Barcelona). Quan va esclatar la pandèmia, Nu es trobava a Benicarló i per sort o per desgràcia,  es va haver de quedar allà per preparar l’exposició, que tenia emparaulada amb el Mucbe.

Nu combina material natural i pintura per ressaltar la bellesa de les pedres.  Foto: Mucbe

La seva metodologia ha estat passejar per camins, platges, rieres, llacs, visitar pedreres i coves. Fixar-se amb les pedres i a recollir-ne. Nu considera a les pedres com éssers espirituals del món natural, similars a les plantes, als animals  i als  humans. Les pedres tenen una història mil·lenària amb canvis i accidents obra de la mà del temps, que han donat a cada pedra o roca una forma única. La seva vida i el seu llenguatge ens és un enigma i per això cal l’ajuda de tots els sentits.

Mirada poètica

Nu en una visita a una pedrera de la zona de Benicarló. El bloc blanc i gran no és a l’exposició però més petits, sí. Foto: Mucbe

Nu ha anat per tots aquests racons pels voltants de Benicarló, ha recol·lectat les pedres i després les ha passat pel terreny creatiu: pintar-les, tallar-les, fer-les miques per fer-les servir de pigment natural, i formar els conjunts que es reparteixen per les capelles i la nau central del Mucbe.

L’exposició es un itinerari pel procés creatiu.  Hi ha dibuixos que estudien les pedres, grups de pedra mostrant la millor cara, pintada o aparellada amb un altre material. Hi ha homenatges als jardins zen, utilitzant pedres en nombres senars. Hi ha obra intervinguda per la llum i les ombres. I l’obra que com un retaule condensa tota l’exposició, tot el procés creatiu on també hi són convidades la filosofia, la música, la poesia, la contemplació, la dansa, i si es podés el tacte, l’oïda, el gust. Nu Díaz convida a una experiència sensorial amb elements ben naturals i ben simples, però testimonis de temps immemorials. L’exposició “Lo que dicen las piedras” es podrà veure fins el 27 de setembre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: