Carles Vergés revisa la sèrie dels exilis a Tona

Tona/ Centelles. Al poble del costat han arreglat l’antiga escola bressol Cucafera i l’han convertit en un espai destinat a les entitats del poble i a ser un lloc de trobada cultural i pels joves. Es diu Espai Muriel Casals i està situat al carrer Jaume Balmes, camí del Foment. I hi faran o hi han fet tallers,  concerts i també acull exposicions.

La primera mostra la protagonitza en Carles Vergés, mestre i artista referencial, que ha seleccionat algunes peces de la sèrie dels exilis i ha completat l’exposició amb peces més noves. Hi ha dibuix i pintura. Una selecció dels textos de Víctor Sunyol, amb qui es completava el projecte presentat a Vic el 2016, es pot veure en un racó de la sala.

Una cosa que no havíem vist a l’exposició de Vic, fa quatre anys, són un recull d’esbossos i anotacions de text que ens acosten a les fases creadores del projecte. I les peces noves diria que són un parell de pintures, protagonitzades per plecs i les famoses línies de trama tant característiques de l’estil de Vergés. En una conversa, de fa uns dies amb l’artista, em va explicar que els plecs que es corresponen a llençols,  són un símbol de la vida, ja que “naixem embolcallats,  dormim i morim embolicats en llençols”. I aquests són els temes que actualment l’artista vol aprofundir, sobretot pensant amb gravats.

Diumenge 27, a les 5 i a les 7, a la Nau Espacial, David Viñolas tenia “el cajón” i alguns instruments de percussió a l’abast i Jordi Ginesta dues guitarres i la veu. Van fer un repertori de cançons versionades –Llach, Ovidi, Raimon- i pròpies i amb bona mesura de protesta i subratlladora dels drames de la història recent. Van acompanyar-los a l’escenari Laura Cruells, Gemma Humet i Montse Uran. També van presentar un tema original de Ginesta, dedicat a la Festa del Pi, que han penjat a les xarxes a la vetlla d’una festa, que per culpa de la pandèmia, no es farà. Us deixo l’enllaç.

El nucli de l’exposició de Tona ens retorna a imatges del final de la guerra, amb les fileres d’exiliats que fugien de la por i anaven cap a un destí incert. Una situació similar a la dels refugiats d’avui en dia.

Vergés captura les escenes amb llapis o punta fina i també llapis o punta fina i pintura. I també hi ha alguns leitmotiv com l’ull del vell ple d’arrugues que ho veu tot i plora de pena. Són obres impressionants fetes amb una línia descriptiva segura i en un estil que fusiona figuració i abstracció, dibuix i pintura.

L’exposició de Carles Vergés es podrà veure els dies laborables, fins a finals de gener. Segons els responsables de la sala –que com que l’exposició comparteix espai amb altres afers-, aquesta setmana faran un horari irregular, però a partir del 7 hi seran a partir de les 4.

Segons Xavi Mingo, responsable de la sala, tenen previst fer altres exposicions. Comenta que hi ha encarrilada una mostra de David Casals  i també l’hi agradria una altra de l’artista tonenca Imma Parés. Hauran de fer la seva guia d’artistes.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: