Després del Premi Centelles

Mentres Cristina Megía prepara l’exposició al Marçó, Inés de Haro afronta el curs amb molta obra nova i més projectes

Centelles. Aviat es convocarà una nova edició del Premi Centelles de pintura. I el procés tornarà a començar: les bases, presentar, seleccionar i per la festa major d’estiu es fallarà el premi.  Serà l’edició LXXIX. Això vol dir que el 2022 farà vuitanta anys! Vuit dècades i multitud d’artistes premiats. Alguns dels quals coneixem i d’altres s’ha perdut la pista. Perquè es fa un seguiment de la carrera artística un cop han estat premiats? En els catàlegs recopilatoris  que s’han publicat, en motiu d’altres efemèrides, hi ha petits currículums artístics, és cert. Però jo diria que poc ha importat saber si continuen en actiu o han abandonat i si continuen amb els pinzells, com ha evolucionat la seva obra. Cada any tenim l’exposició de l’artista guanyador de l’any anterior.  Però i els de molt abans? Aquí crec que el Centre d’art el Marçó vell hauria de fer l’esforç també de visualitzar per a tothom l’obra d’antics premiats i que aquest hauria de ser el seu camp de memòria preferent.

Un altre aspecte interessant és saber com els afecte el premi centellenc. I no em refereixo únicament, econòmicament. La tardor del 2020 vam tenir la primera mostra individual, en la seva carrera, de l’artista murciana Inés de Haro. Com li va ara? És fàcil: creuem quatre missatges i aviat tenim la resposta.

Ens explica que després del premi Centelles, “no ha parat de fer obra nova”. “Un reconeixement així –afirma- et dóna molts ànims per seguir produint obra i creant”. Llàstima que s’ha presentat a alguns poquets certàmens i que de moment no ha estat seleccionada.  En el seu cas comparteix la pintura amb una altra feina i espera que aviat tiri endavant algun dels projectes expositius que està tramant.

Com ens diu, no para de pintar. En un anterior intercanvi de missatges, ens dèia que havia completat una obra per encàrrec. L’hi hem demant imatges del que fa ara, i ens envia algunes de les  seves pintures fetes amb llapis sobre fons blanc -paper sobre fusta- dedicades a cossos. A l’exposició a Centelles potser vèiem més “personatges peculiars”. Ara sembla com si es fixés més en els cossos, exhibits sense pudor a la platja o al carrer. No vull pas dir que Inés sigui una conservadora, sinó que es fixa amb aquests hàbits com despreocupats i com faltats de gust i de bellesa sense pretensions de la nostra societat. Una imatge, suposo, que valdrà més que mil paraules: contempleu la peça que estava treballant ara, inacabada, amb unes dones madures fent top-less a la platja. Podeu veure aquesta obra i d’altres seves a Instagram.

Premis peninsulars

Inés de Haro va fer l’exposició l’any passat. Enguany li toca a la Cristina Megía, que és de Valdepeñas, però viu a Granada. Ella sí es volia dedicar exclusivament a la pintura.  Com ho porta? Diu que sort n’ha tingut del Premi Centelles i d’una beca de la VEGAP, perquè “és complicadíssim sempre i més amb l’època de crisis com la que vivim i el que ve”. L’any passat també es va presentar a uns Premios a la Creación Artística de la Diputación de Granada i va ser una de les vint-i-cinc premiades.

I com porta l’exposició que ens prepara? Ens avança  que “hi haurà coses noves que està acabant ara i altres peces acabades de fa temps”. Ella sempre diu que treballa a poc a poc i ens recalca que la pintura “no té data de caducitat”. De fet l’exposició, en qualsevol cas és una oportunitat per conèixer la seva obra. Ja sigui nova o un repàs, com l’exposició que també trama en paral·lel, que espera tingui lloc en un parell o tres d’anys, dedicada a l’obra dels últims cinc o sis anys.

“On dono voltes és al títol” , ens diu. Potser la nostra exposició es tituli “la pintura segueix”, per defensar la praxis artística i perquè és com es deia un petit quadre, fet fa un temps, que és el que podeu veure d’ella. Crec que  forma part de la sèrie dedicada a obres de museus, que també es poden veure a la seva web.

De moment les dues premis Centelles més joves i recents segueixen en actiu i el Premi Centelles les ha animat a tirar amb ganes endavant. Veurem quines sorpreses ens depara aquest any i els que vindran.