Swab, la fira d’art contemporani de Barcelona, ha ocupat de nou el pavelló d’Itàlia, al costat de la Font Màgica de Montjuïc. Us faig un resum de les coses que més em van cridar l’atenció
Foto capçalera: vista compartida entre les escultures de Jonas Wijtenburg i passadissos de la fira. En general hi havia més gent – Foto: Aleix Art
Barcelona/Centelles. Visito Swab i tinc una estranya sensació: em fa l’afecte que sóc el més gran d’entre els artistes, curadors, galeristes, organitzadors, etc. Em sembla tothom molt més jove. Però es clar, fins a la quarantena hi caben moltes vides d’artista. Swab es va celebrar des de dijous fins diumenge.
Passejar per Swab és divertit. Hi ha propostes variades. Hi ha gent. Gent mirant i gent xerrant. Hi ha de tot. En general veig molt dibuix. O dibuix pintat. A més pintura, escultura. I propostes que volen cridar l’atenció sortint del suport, agafant les parets de l’stand o exposant-se com si acabessin de sortir del forn. Hi ha alguna cosa de fotografia, però no em sembla el més important. Igual que em sembla menor el nombre de galeristes locals. N’hi ha algunes de Barcelona i voltants i de més enllà de la Península. Hi havia tot un gruix procedent de llatinoamèrica i de l’est (Swab les ha potenciat expressament). Així com de ciutats com Lisboa, Berlín, París, Glasgow. Em concentro amb les propostes que em criden més l’atenció.
El primer stand que m’atura és el de “Margen” amb dues noies de Santiago de Xile que venen per elles soles, sense galeria al darrera: Isidora Villarino i María Ossandón. Villarino fa temes d’arquitectures que van per ser demolides. Les visita, les dibuixa amb llapis i hi posa colors grisos amb una pintura feta de pigments i aglutinants de resultat més aviat líquid. Obra seva ha estat adquirida per la fundació Sorigué de Lleida.
Ossandón pinta i dibuixa inspirant-se en ceràmiques amb motius il·lustrats. Plats trencats de vaixelles de les iaies que un trosset enganxat també forma part de la composició. Són dibuixos ben fets.
Els stands no són molt grans i cadascú s’ha d’espavilar per encabir l’obra. En un altre racó trobem als de Senda amb obra d’artistes exposats ara: Yago Hortal –ja l’hi dedicarem un article- i escultura de Miguel Ángel Madrigal (que la seva expo acaba dijous).
Aquest artista mexicà ha fet una col·lecció d’escultures de gossos en situacions absurdes o cercant equilibris impossibles, com aguantar un llapis contra la paret o aguantar-se sobre una llauna de refresc. A Swab hi ha una peça. També hi havia obra de Bea Sarrias, de la dedicada a La Ricarda (exposada al Lab36, galeria germana de Senda) i obra de l’artista presentada a Arco, Carla Cascales.
Després de varis articles, ara també crida l’atenció l’escultura. En un altre indret hi trobem obra que sembla barrejar còdols amb estructures rectes. Són obra de Jonas Wijtenburg, que el representant de la galeria parisina Lily Robert, ens diu que de fet, estan fetes amb espuma (de poliuretà?) ,assecada, retallada de mica en mica, donant la forma i pintada. Fan patxoca.
Fa poc també hem parlat d’art tèxtil. Doncs a Swab també hi havia un stand de Glasgow, de la galeria Patricia Fleming, amb obra tipus tapís de Christian Newby. Potser fets més amb materials sintètics, però teixits d’alguna manera, al cap i la fi.
Les coses vistes recentment influeixen en la tria per la fira: vam descobrir fa poc el nou premi Centelles, del Jordi Vila. Doncs a Swab vaig veure una gran pintura que feia pensar amb els seus plantejaments. Una pintura negre de Manuel M. Romero, dintre l’espai de la galeria murciana Artnueve. Romero també fa formes planes, però en la seva pintura hi havia una gran zona negre que donava joc per petits accidents.
Vaig fer dues o tres passades pels passadissos. Swab preveu zona de descans, bar i inclús un parc infantil. Artistes joves i amb canalla!
badaluc 