Guinovart: el tema és la llibertat

Nova exposició a l’Espai Guinovart d’Agramunt amb obra que amb tema i forma vehicula les necessitats de la societat reprimida per la Dictadura.

Imatge capçalera: detall de la pintura-assemblatge “Amsterdam”, del 1977, exposada a l’Espai Guinovart – Foto: Aleix Art

Agramunt/ Centelles. Ahir divendres havia de passar per Agramunt, camí de Cervera. Eren quarts de dues tocats. L’Espai Guinovart tanca a les 2. Podia fer la visita. I posats a fer, dinar al davant, que fan menú i ho fan molt bé. M’hi vaig quedar fins a les 6 de la tarda, entre art, teca i sobretot les visites comercials.

Ara entre les arcades de l’antic mercat, seu de l’Espai Guinovart, tenen una nova mostra monogràfica, inaugurada el passat dia 10, dedicada a obres del Josep Guinovart, que per sobre de tot, el tema, defensa algun aspecte prohibit o maleït pel poder de la Dictadura. Per això són peces dels anys seixanta i setanta, dedicades a aspectes com la llengua, la sexualitat, l’accés a les tecnologies o a una societat moderna, temes polítics, la repressió, etc.

Guinovart utilitzava el linòleum per criticar el poder. Aquests treballs els feia pel col·lectiu anti-franquista Estampa Popular. Foto: Aleix Art

L’obra de Guinovart (Barcelona, 1927-2007), sempre va tenir un esperit lliure, i quan s’hi implica amb el tema, no s’està ni d’insinuacions, ni sordines. És directe i ho aborda amb peces que tècnicament hi estan a l’altura: pintura abstracte, materials reaprofitats (com caixes de fusta o plats) i composicions que escapen de classificacions. Ara penso sobretot amb la gran peça “Amsterdam”, a  mig camí entre l’escenografia, la instal·lació, la pintura i l’escultura. La recordava de l’exposició de Montserrat (2016) on hi havia unes maquetes, i es referia a un viatge a la capital holandesa. Ja és del 1977 però s’ha d’entendre que encara hi havia temes, com la sexualitat que eren tabú. En definitiva, totes són peces que escapen de la tradició, les acadèmies i les etiquetes.

L’acció reivindicativa de Guinovart també arribava a altres disciplines com el linòleum –per gravats, per a Estampa Popular- i a les cobertes de discs (dedicats per exemple a poemes de Salvat-Papasseit).

Tallers d’art

L’exposició “Anhels de llibertat”, comissariada pel Bernat Puigodellers –que s’ha ocupat de la programació de la sala durant  un període-, reuneix obra del mateix fons de l’Espai Guinovart i de cedida per altres col·leccions privades. La mostra es podrà veure fins el març. L’espai del Guino ja ens és familiar a Badaluc. Hi vam ser fa poc per veure i ressenyar l’exposició de Jordi Alcaraz, que per cert, acaba el dia 24 d’aquest mes.

El camp de batalla després de la visita escolar. Segur que se’n van emportar un bon record – Foto: Aleix Art

La nova visita a la sala d’Agramunt la vaig fer casi bé sol, només acompanyat de la senyora de la neteja, que posava a punt l’espai, després d’una visita escolar, ja que havien fet un taller plàstic. Els alumnes eren a fora dinant, i de tant en tant n’entraven per anar al lavabo. Al cantó del Petit Espai hi havia encara una taula llarga amb tot de material típic de l’obra de Guinovart, com el fang o el blat, amb els que els nanos havien passat un matí ben creatiu, recordant les maneres de fer art d’un artista ben lliure.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: