Atelier acull una exposició d’obra seriada de l’artista de Calella
Barcelona/ Centelles. Fa poc vam parlar de Jordi Alcaraz arrel de la seva petita exposició a l’Espai Guinovart. Una nova exposició, ara a Barcelona, motiva una nova crònica perquè si el que havíem vist a Agramunt ja era impressionant i misteriós, ara l’artista ens porta a un nou nivell. I més difícil: tot el seu concepte l’intenta reproduir com si estès fent un gravat. Les obres que presenta a la galeria Atelier formen part d’un tiratge –de 10, 14 o 20 peces- que Alcaraz serialitza. I amb la mateixa filosofia del gravat, tant intenta arribar a més públic amb quantitat, com també d’una manera econòmicament més assequible.
Alcaraz (Calella, 1963) és aquell artista a mig camí entre la pintura, el collage i l’escultura, que enlloc de pintar normal, sí pinta, però també trenca vidres, fa com projectils de boles de pintura contra els vidres, ratlla o fa línies aquí i allà, estripa, juga amb papers, superposa i ho fixa tot de manera que accidents causats i derivats passen a formar part de la seva plàstica. Sempre tons negres, grisos, blancs i el valor cromàtic dels vidres translúcids que també participen –com una veladura o una capa matèrica més- i projecten ombres.
Això ho hem vist amb quadres que volen ser una nova posta plàstica única. I ara l’exposició ens apropa obres amb les mateixes característiques que, a través d’una construcció ben estudiada, l’artista pot arribar a repetir una sèrie de vegades. I és possible establir una similitud, però al mateix temps –i amb aspectes menors- Alcaraz es pren la llibertat de fer petites variacions. Per exemple, intuïm que l’estructura vítria convertida amb camp de treball, pot intentar repetir-se igual i les grans taques també. Potser no hi ha tants vidres trancats, però abonyegats com per projectils i amb boles de pintura incrustades sí. En canvi, algunes línies o aspectes més atzarosos –com el cotó fluix- deriven cap a solucions diferents.
Galeria de Gràcia
Albert Gran, el galerista d’Atelier ens fa fixar en aquesta variació entre exemplars, tot i formar part d’un tiratge. I també ens explica que Alcaraz, que coneix bé el gravat, normalment ha fet obra seriada per l’editorial Polígrafa. I no obstant, era inèdita una exposició seva d’aquest tipus a la Ciutat Comtal.
Parlem d’obra que es multiplica i parlem d’obra de formats grans, considerables i també de peces més aptes per un tòrcul “normal”. Les obres grans tenen una dinàmica constructiva, potser més fetes a partir de peces copiables. I en les més petites hi veiem la marca de tinta calcogràfica. En les obres grans utilitza de base aquest cartró gris que s’ha com popularitzat entre els artistes –recordem les natures mortes de Serra de Rivera-. I en les petites hi ha un altre tipus de collage, amb paper, cotó fluix. Però a tot arreu trobem taques, línies que es concentren o marxen i el vidre sencer o trancat i intervingut. L’Albert Gran ens assegura que és un artista reconegut a l’estranger i no m’estranya. I segur que aquí també s’està fent un nom com a artista ben original. L’exposició d’Alcaraz “Més enllà de la matèria” es pot veure a la galeria Atelier –situada a la Pl. Rovira i Trias, 9-, fins el 30 de novembre.
badaluc 