Missa del Gall a Betlem

El poble palestí ens queda a milers de quilòmetres. Però la Bàrbara Virgil ho coneix, hi ha estat i ens aproxima algunes curiositats
Pel que ens explica la Bàrbara Virgil, les celebracions per Nadal i la Missa del Gall deuen durar tot el temps del dia. Aquesta fotografia, feta per la mateixa Bàrbara, el Nadal del 2010, mostra un moment del migdia del dia 24 “quan entra el Patriarca i és rebut per tothom, grups scouts de tot el país i autoritats. Les noies porten els vestits amb els brodats tradicionals palestins”. Foto: Bàrbara Virgil

Centelles.  Ja hem començat a veure pessebres. I en molts hi ha una representació imaginativa de l’estable amb el Nen Jesús, els seus pares, etc. Escenes situades a un Betlem aproximat o en paisatges més nostrats. Però com és el poble de Betlem de debò? Com s’hi viu ara? Com s’hi viu la Missa del Gall i el Nadal?

Recordo que a la carrera ens havien parlat de l’església paleocristiana de la Nativitat. Una de gran, amb cinc naus i columnes, feta construir per l’emperador Constantí, al segle IV. Que fou reformada després per Justinià I, el segle VI, després d’un incendi. Segons una font tant accessible com la Viquipèdia  és una de les esglésies més antigues operant de forma contínua en el món. Però què hi ha a dintre?

Fa un temps teníem entre els veïns de Centelles a la Bàrbara Virgil, que almenys abans treballava en temes de viatges culturals, imparteix classes d’hebreu i és estudiosa del cristianisme antic. La Bàrbara és un pou de ciència: tant ens podem estendre parlant de Terra Santa, com d’Etiòpia o d’Armènia. Ella viatja de tant en tant al Pròxim Orient i hi ha viscut. Així que m’he dirigit a ella perquè ens expliqués alguna curiositat.

Abans de donar pas a la seva informació, podem indicar que Betlem està situada a uns 8 quilometres al sud de Jerusalem. Betlem –en hebreu té el nom bíblic d’Efrata- forma part dels territoris de l’Autoritat Nacional Palestina. Està a prop, per tant, de la frontera amb Israel.

Cordialitat

Una de les coses que la Bàrbara ens explica és que, per exemple, quan Mossèn Cinto Verdaguer ho va visitar el 1886, Betlem era una població on els cristians eren majoria. Cristians àrabs i també comunitats pertanyents a altres branques cristianes com els catòlics, els ortodoxos grecs o els armenis. I a més hi havia musulmans.  Però a partir del 1948 i als anys seixanta, molt cristians van començar a emigrar, sobretot cap als Estats Units. Ara hi ha més musulmans. I la situació sembla que no ha revertit i els daltabaixos constants en la relació amb Israel, fan que sigui difícil trobar feina i moltes persones continuen emigrant. Tot i l’esforç de comunitats com la dels franciscans, per fer que la gent es quedi, estructurant alternatives laborals i socials. 

Tot i això,  Betlem -ens diu- que és un lloc que quan no hi ha crisis amb els veïns, és tranquil. Introduint dades d’altres fonts, ens adonem que al llarg de la història, tot i episodis durs i les croades, les comunitats de diferents credos i sentits culturals han viscut amb cordialitat.

La Bàrbara ens explica que entre el 2012 i almenys fins el 2020 havia prosperat, per exemple,  l’oferta hotelera. De tal manera que és possible,  enlloc de fer estada a Jerusalem, dormir al mateix poble on va néixer Jesús. Si bé, la Bàrbara avisa que quan s’acosta Nadal, es complica. Aleshores es poden cercar alternatives en pobles petits del costat (sempre és difícil trobar allotjament a Betlem, no?).

Betlem actualment compte amb una població d’uns 30.000 habitants. S’hi parla l’àrab i l’hebreu. I els hotels són un símptoma de la salut econòmica d’un lloc que quan regne la tranquil·litat s’omple a basar de peregrins i turistes. Pel què ens diu la Bàrbara tant ens podem trobar amb el turista típic que baixa del creuer i fa una visita llampec -i la foto. Com el  peregrí devot que arriba al lloc i es com si es trobés al paradís. La Bàrbara assenyala que abans, els viatgers eren sobretot europeus. Però ara diu amb emoció que hi ha un tant per cent important de peregrins que ve d’altres racons de món, com l’Àfrica, l’Índia, Perú, Colòmbia. Això abans no es donava. I per moltes persones, aquest pot ser el viatge de la seva vida.

Grutes i asfalt

Cada dia de l’any, es veu que els franciscans fan una processó a peu des de Jerusalem fins a Betlem. Uns 8 km. Per Nadal la caminada religiosa adquireix una altra dimensió i es seguida per més gent i autoritats – Foto: Bàrbara Virgil

Però quan els viatgers arriben a Betlem, no es troben un poble de guix, suro i molsa, sinó que està tot asfaltat i un edifici com el de la Nativitat, és immens i de pedra.  Pel què ens explica la Bàrbara hi ha l’església principal paleocristiana, que actualment s’estava restaurant –des del 2012 és una de les herències humanes del patrimoni protegit per l’UNESCO- . A la capçalera disposa d’una espècia de cripta a on s’hi baixa per unes escales laterals, que porten a una espècia de gruta, que situaria la menjadora del Nen Jesús,  segons la tradició. Hi ha coses que se saben del cert, d’altres venen resoltes per tradicions molt antigues. Aquesta gruta, amb les seves llànties d’oli, espai de pregàries per peregrins i personal religiós, és sense dubte l’espai més especial de la Nativitat.

Però la Bàrbara ens aclara que, el que és la Missa del Gall, es sol oficiar a una nau contigua, Santa Catalina, que pertany a la part catòlica de l’església. Els franciscans administren aquesta part i hi ha altres branques cristianes, com els armenis i els ortodoxos grecs, que comparteixen la Nativitat, però també tenen els seus espais propis annexes. Quan es celebra la Missa del Gall, la Bàrbara ens assegura que essencialment és la mateixa que a tot arreu. A allà els oficiants conviden als altres representants religiosos, i  també polítics de tots els cantons, ambaixadors, etc. Aquesta Missa és la que es transmet per televisió. La Bàrbara ens diu que per internet. Donen passes per entrar-hi, si tens sort.

A Betlem d’alguna manera és Nadal tot l’any. Però quan arriba el 25 de desembre es viu tot de manera més especial. Ella ha viscut la Missa del Gall a allà, però hi ha molta gent. I ens diu, que a vegades, l’hi agrada encara més anar-ho a celebrar a un indret que es diu “El Camp dels Pastors”: un ambient més de natura i que ens diu que és “molt bonic”, situat a la població veïna de Betsahour. En aquest indret és on segons la tradició s’hauria esdevingut, ni més ni menys que l’Anunciació als Pastors. Terra Santa no és un conte de fades. Tot està localitzat.

Des de Centelles tot això ens queda una mica lluny. Per posar xifres, segons el mapa de Google dista 4762 km. Hi ha avions, però si ho féssim per carretera, tardaríem 49 hores per arribar-hi. Tampoc sembla tant. Passant per la Provença francesa, Itàlia (Gènova, Brescia, Verona, Venècia), Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Bulgària, Turquia: es travessa l’estret del Bòsfor, per Istanbul (l’antiga Constantinoble), i es travessa el país passant per Ankara, cap a Síria (es passa per Damasc), Cisjordània i finalment Palestina. És bonic veure que per una història dels segles dels segles hi ha llegats i tradicions que compartim. Bon Nadal!

One thought on “Missa del Gall a Betlem

  1. Bon Nadal Aleix, jo hi he estat a Betlem i hem va agradar molt. Has fer una bona descripció del lloc.
    Felicitats per les bones informacions que sempre fas.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: