Un amic que coneixerà a Chopin

Obituari: Pedro Sánchez García (1976-2022)

Centelles. Hi ha drames que toquen de molt a prop. Amb el Pedro Sánchez García, “Pedrito”, no és que hi hagués cap relació freqüent, però quan ens trobàvem –especialment al bosc, per la Festa del Pi-, eren petits moments de cordialitat: ben bé per repassar per on passàvem de la vida i comprovar que tot ens anava bé. Ens portàvem un any de diferència. Avui hem sabut del seu traspàs, totalment inesperat.   

És per això que surten els bons records: uns mesos abans del setembre del 1996, vam quedar unes setmanes per rebre classes de solfeig i inclús de quatre tecles de piano. Ell sabia d’aquestes matèries i estudiava musicologia. Pel que he anat sabent, desprès s’hi ha dedicat des de la docència.  Les classes amb ell, eren interessants i hi havia química. Música i Història.

Tot plegat, es va acabar de cop, perquè vaig marxar a la UIB a estudiar (Història de l’Art). I no es podia pas compaginar.  Amb el temps, moltes coses les he oblidat, excepte unes petites nocions de com es van “identificar” les notes musicals i es van anar anomenant en el món llatí i l’anglès. Això i la seva estima i observació de la música de Chopin. Per això l’hi vaig donar un exemplar d”‘Un hivern a Mallorca” de George Sand, l’amiga de Chopin durant el viatge a l’illa (1838-39).

Realment els camins han seguit per vies divergents, però sempre ha quedat la idea que havia estat una bona coneixença. Sembla que ens ha deixat quan la vida l’hi donava senyals d’augmentar la família. És una pena que les coses puguin capgirar-se tant de cop. Desitgem tots els ànims i reconforts als pares i a la seva parella i amics.