El MNAC reuneix les pintures de la Capella Herrera de Roma
Centelles. Al segle XVII, a la piazza Navona de Roma, hi havia l’església de San Giacomo degli Spagnoli, que era l’església nacional del regne de Castella. En aquella època rebia tota mena d’atencions i favors. Entre 1602 i 1606 el banquer Juan Enríquez de Herrera s’hi va fer construir una capella dedicada al franciscà San Diego de Alcalá, la capella Herrera.
En mig de bastides i mentre els paletes avançaven, també van començar a treballar-hi Annibale Carracci (1560-1609), assistit pel seu taller, que es van ocupar dels frescs de parets i també de l’oli de l’altar. Els frescs estan dedicats a temes evangèlics i també a episodis de la vida del San Diego, santificat el 1588. L’oli de l’altar mostra la intercessió del sant per la salvació del fill d’Herrera. En general, per a tot el conjunt, els experts consideren que Carracci tenia com a model Rafael.
Annibale comptava amb diversos col·laboradors, com Francesco Albani (1578-1660) o Giovanni Lanfranco. El primer va assumir cada cop més paper, sobretot quan cap el 1604-05 va empitjorar la salut del mestre. Els Carracci venien de fer la decoració del Palazzo Farnese i la Capella Herrera es considera el seu darrer gran projecte.
Els segles avancen i ens trobem a començaments del XIX, que l’església de San Giacomo no rep cap mena de suport econòmic i es troba deteriorada. Es decideix treure i arrancar les pintures de Carracci. L’oli de l’altar quedarà dipositat a Roma, a l’església de Santa Maria di Montserrato. L’antiga “església nacional” de la Corona d’Aragó assumirà, des d’aleshores, el rol de representar tota la corona espanyola. San Giacomo acabarà abandonat, amb la capella destruïda i, més endavant, venut als Missioners del Sagrat Cor.
Tresors amb pols
En quan a les pintures al fresc, convenientment traslladades sobre tela, el 1850, seran embarcades cap a Barcelona. I aquí es reparteixen: 9 es queden al que actualment és la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi; I les altres 6 van anar cap al Museo del Prado, a Madrid. Quan es va organitzar el futur Museu d’Art de Catalunya, l’Acadèmia hi va aportar els seus nou Carracci, entre altres peces que ha dipositat.
Del total del conjunt s’ha perdut la pista d’alguns petits fragments. Però amb el que es conserva, que és prou important, s’ha organitzat un gran projecte, per donar-ho a conèixer tal i com pertoca després de tantes dècades: 7 dels frescos han estat restaurats. I els 17 fragments (frescs i l’oli de Montserrato), ara ben estudiats i revisats s’han reunit excepcionalment per ser exposats. Primer va passar pel Prado, acabarà al Palazzo Barberini de Roma i aquest divendres, 8 de juliol, inaugura durant quatre mesos, a les sales de Renaixement i Barroc del MNAC.
Quan coneguem millor les obres, us prometem un altre article. La consigna és clara: ens esperen els Carracci de la Capella Herrera, així com dibuixos preparatoris, que permetran revisar com aquest taller liderat per Annibale, feia créixer la “inventio”. També hi haurà gravats –els Carracci es divulgaven molt a través d’estampes- i material per acabar d’explicar el context. Annibale era el més destacat d’una família d’artistes bolonyesos, que van ser els primers en organitzar unes acadèmies per formar artistes, amb la pràctica de l’ofici i també amb una part teòrica. Veurem l’exposició fins on ens permet anar. Roma encara queda lluny.
badaluc 