Artistes amb mercat (VII)
Anna Puigdomènech, urbex
Centelles. Falten poques hores, perquè els responsables de Promoció Econòmica i interessats en el “Mercat artesanal” –sigui com es digui- reprenguin les reunions per mirar d’engegar el projecte. Segurament la voluntat de l’administració municipal és fomentar el mercat dominical afegint l’incentiu d’oferta artística “local”, al menys, mensualment. I durant l’any. No puntualment, només per les fires o cites senyalades. Si bé, suposo que semblarà raonable que també en aquestes dates surtin parades d’arts (Nadal, Tòfona, etc). Locals o amb vincles amb Centelles, seria lògic.
El monogràfic que hem intentat formar en aquest blog en prou feines ha superat la desena. Però tot indica que seria possible sumar si es superen algunes situacions o males impressions, per part dels artistes que no ho acaben de veure clar.
No obstant, abans de la reunió del dimarts, afegirem un setè capítol. Aquesta una de disposada. Centellenca, fotògrafa, viu des de fa uns mesos a Monistrol. Però torna cada dia a la comarca i al poble. Pares i la feina, en l’àmbit terapèutic la tenen per aquí.
Anna Puigdomènech (@annapuigdo_photography) va ser una de les primeres artistes locals a exposar al Niu del Palau. Aquells dies de la pandèmia. El seu treball més important són fotografies de cases i edificis abandonats. Llocs propers i d’altres ben allunyat, inclús dintre països complicats, social o políticament.
Uns anys després de l’exposició amb la que va donar-se a conèixer al poble, l’Anna també pensa amb el mercat amb la idea de poder difondre les seves captures, que són com joies, entre persones interessades, col·leccionistes i gent del dia a dia, que després de comprar la fruita, quedarà atrapada per la contundència d’una foto amb els seus “verdets”.
Un te i un cafè
Dijous passat, fora al Portal, bar, vam tenir l’ocasió de conèixer millor el seu treball fotogràfic. Sempre amateur. I inscrit dintre d’una mena de “tribu urbana” –com els urban sketchers-, que en el seu cas van a la recerca de “llocs especials”: cases, hotels, balneari, estacions de busos, llocs… humans “abandonats”. Molts cops “residus” d’herències mal tancades o posposades. Que per no se sap què, queden per dintre, aturades, a mans només del Temps i la Natura. L’Anna parla, per exemple, d’un hotel gal, a punt d’inaugurar, amb tot a punt i disposat. Però com per art de màgia, es va quedar aturat. I abandonat. En aquella aventura de l’Àsterix, els arbres acabaven naixent ràpid_dintre el complex hoteler. Però en aquest cas del segle XX o XXI, el complex estava immaculat.
Així que ella, i com ella, la tribu dels “Urbex”, es dedica a cercar sigilosament aquest tipus d’arquitectures i capturar el seu interior. Però seguint unes normes que entre altres coses, exigeixen no entrar si no es pot. Entren si la porta està oberta. Sinó, miren per la finestra. Però no poden forçar res, ni trencar res. No tocar res. No robar res. Disparar l’objectiu i guillar.
Amb aquesta mena d’aventures fotogràfiques, sense tocar, l’Anna Puigdomènech ha viatjat per mig món. Molts cops sola, perquè quan sap d’algun lloc no dubte de perdre l’oportunitat, per si altres o les circumstàncies ho capgiren. Un cas. El cas: ens explica que va voler anar a Chernobil. I a Kiev. Ningú hi volia anar. Ella sí. A la tornada, les notícies ho van fer parlar entre la gent: “Ai, mira, un lloc xulo. Quan hi tornes, Anna?” –li deien. Una de les fotos que va fer a la capital era d’una mena de garatge amb centenars d’autobusos. La guerra imperdonable els ha desplaçat al mig dels carrers, per fer-los servir de barricades.
L’Anna, fent tàndem amb la Raquel, es pategen territori amb aquest hobby de passió. Cada una té la seva mirada i normalment es difonen via xarxes (com Instagram). Els hi cal cautela. Discreció. Però confiem que tenen sentit de respecte per la bellesa rara dels llocs abandonats. L’Anna, per exemple, entre les fotos que fa, l’hi agrada “capturar” verd, verdet. Exactament: fongs, les fulles, les herbes i la natura que amb la seva vivacitat s’ha imposat a la petjada dels homes deixats. Cuba, Tailàndia, França, Itàlia, Catalunya. A Centelles, va fer fotos del Palau dels Comtes. Però aquest immoble patrimonial esperem que ja li espera un millor futur. Crec que esperàvem la grua, per sobre les canyes.
-.
badaluc 