Més tons del vermell

Repassem propostes i endinsem en l’obra de Ferran Selvaggio

Centelles. Podríem dir que el curs artístic es torna a posar en marxa. Aquest cap de setmana a Barcelona, les galeries d’art engeguen amb la BGW –Barcelona Gallery Weekend-, en horaris inusuals, més o menys des de les 10 matí fins a les 8 vespre, inclús diumenge. Repassem per alt, les galeries que normalment seguim des de Badaluc: fotografia d’Irving Penn, a la Marlborough; Ana Peters, a la Marc Domènech; i Susana Solano a l’Artur Ramon. El Museu del Disseny també inaugura dijous vinent, exposició de joieria d’Enric Majoral. Al MNAC també ja deuen haver despenjat Turner.

Fa poc, parlàvem d’artistes de Colòmbia, en motiu de l’intercanvi “Intersecció” (Bucaramanga/Sant Pere de Vilamajor). Justament hem tingut notícia d’un altre colombià, que exposa a la Tasneem Gallery, Barcelona: Santiago Vélez, presenta un “Atlas de un continente que no existe”. Fixeu-vos que citem noms de perfil internacional.

Però també podem fer l’exercici a la inversa: artistes d’aquí cap a fora. N’hi ha per a històrics. Tenim dades d’una tercera exposició d’artistes del 1900, a la Colnaghi de Londres. Un altre combinat orquestrat en trio amb la Parés i l’Artur Ramon. La setmana vinent, entre el 22 i el 25, es fa un avançament a la seu de Colnaghi a Brussel·les. A Londres, es farà a partir del 6 d’octubre. Aquest cop la selecció delimita entre 1860 i 1936, amb artistes de Barcelona, que van fer el viatge a París: Marià Andreu, Ramon Casas, Pau Roig, Joaquim Sunyer, Olga Sacharoff. I altres que segurament tindreu a la punta de la boca.

També hi ha exposicions d’artistes locals en actiu. Sergi Barnils ens explicava ahir, que juntament amb uns altres artistes “fitxats” per la galeria Atelier, participen a la fira Estampa, Madrid, el mes vinent. Encara podem saltar més lluny.

Barcelona-Osaka

Ferran Selvaggio és de Barcelona, però des de fa uns deu anys resideix al Japó. A Barna, els pares regenten una llibreria de vell, al carrer dels Comtes. El col·lega i professor que ens ha posat en contacte, ens explica que el Ferran treballa en reconstruccions virtuals. Però no l’hi hem pas demanat per això. Sinó per una exposició que fa per, primer cop, al país insular, a la ciutat on resideix: Osaka. El protagonista, un color.

Totes les obres estan dominades per un to vermellós, aplicat sense ombres, ni matisos, un to pla; Que recorda el del vi. Però el Ferran ens diu que és el color al que es converteix la tela vermellosa amb la que tapava o cobreix la parada pels llibres, a les fires de carrer. Aquest vermell, que anomena “Nihon Red”, a part d’un vincle personal, també l’hi serveix per connectar amb la cultura i la gent que l’ha acollit. “Vermell nihon” és el to vistós i agradable de les noves obres que es poden veure fins el 24 de setembre, a la Galerie Popelier (un nom una mica afrancesat, no?).   

Selvaggio ens comenta que de fet, al Japó, els mercats artesanals són una cosa bastant important, per donar-se a conèixer i obrir-se camí econòmicament. Són imprescindibles pels artistes –ceràmica, bijuteria, ell llibres antics- , ja que és bastant difícil accedir a galeries professionals i viure de l’art.

Selvaggio viu a Osaka, amb la seva parella.  Ja seguia una carrera artística i s’havia especialitzat per l’ofici familiar, en “el peritatge d’art i llibre antic” (Univ. Pompeu Fabra, prof. Bill Cole).

La cura amb les coses, l’amor pels petits detalls dels bibliòfils, s’han adaptat als nous fusos. L’artista venia d’unes formes entrellaçades –potser sí, amb un aire celta-. I ara planteja una mena de neoexpressionisme, jugant amb el color nihon i el blanc i el negre com a delimitador. Però amb un referent formal clarament arquitectònic. Ell s’inspira en els habitatges tradicionals nipons, que poc a poc, van sent esborrats del mapa. És per això, que el Ferran aplica a la quadrícula altres formes geomètriques –corbes, cercles- i és fàcil evocar plànols o alçats, finestres, espais, etc.

Treballa amb temperes sobre paper i la sèrie es presenta exposada. Però realment, tots els papers els ha extreta d’una caixa de fusta, amb tapa. Una enquadernació, amb la beta de la senyera i un kanji que vol dir “Nihon”, que també significa “Japó”. Per l’artista, la caixa protegirà els dibuixos i per ell uneix terra natal i la d’acollida.  Al contactar amb ell va deixar anar que allà les inauguracions tenen un altre concepte o filosofia. Però igualment es mostrava sorprès pel ritme de les visites a la galeria en un dia feiner. Si a fora el mercat de l’art funciona, perquè aquí ha de costar més?