Gestes amb amazones i cavallers

Individual del Francesc Artigau a la galeria EspaiGdart de Terrassa amb pintures i obra sobre paper dels últims sis anys

Terrassa/ Centelles. Tot l’estiu ens hem esperat per poder dedicar un article al Francesc Artigau, atents a la inauguració d’una exposició a la tardor. Amb projectes “pintorescos” al taller i material disponible en aquarel·la i altres tècniques que domina. El que havia de ser una exposició a una galeria barcelonina, un malentès l’ha posposat una temporada. Però, paral·lelament hi havia en camí una altra individual a una galeria de Terrassa.

L’espaiGd’art és un galeria amb vint-i-cinc anys d’història. Ha exposat en alguna altra ocasió a l’Artigau i ho volien repatir. Així que després de la pandèmia ho van tornar a concretar amb el pintor barceloní. L’exposició “Que la sang no arribi al riu…” ja és a la galeria del carrer de la Palla, 10. Terrassa. No Barcelona.

La proposta agrupa obra des del 2016 fins l’actualitat. Entre les peces més “antigues” em fixo amb la tinta del “xiringito”, en que recrea l’ambient d’una platja, crec recordar de Creta. Amb poques línies l’Artigau ens presenta l’espai i la relació entre la clientela, inserint al mig “personatges”, de la seva imaginació. L’Artigau dibuixa models, normalment noies. I sovint en els seus quadres hi trobem noies i noi o homes amb actituds variades i amb anatomies i rostres bells. A aquella època -2016- recreava sovint fisonomies picassianes. Però també treballava amb composicions centrades per una mena de maternitat lactant que aquí reapareix, en mig del bullici de noies ensenyant cuixa i el gat disfrutant del “xiringito” amb un peix, sota la taula. En altres obres encara trobem el rostre inconfundible de Max Beckmann. I en d’altres referències als dansaires de Matisse. Però sempre són reinterpretacions al servei d’una missió artística i pacificadora.

Reptes i models

Aquesta obra és una tinta. Blanc i negre. Dimensions bastant grans. A traços. Però l’obra de l’Artigau si per alguna cosa també crida l’atenció, és pel colorit. El contrapunt són unes obres sobre paper amb caseïna, dedicades a gestes i “aparicions” i a la vida de les amazones i cavallers al campament. Mai la sang arriba al riu. Les trobades sempre vesen cavallerositat i galanteria.

La peça més important és un paper gran, amb una trobada de dos “exercits”, a un rierol. Tots dos armat amb llances – a l’estil Paolo Uccello – i preparats per repartir llenya. Però dintre la tensió, al mig guerrer i guerrera creuen llança i semblen resoldre un pacte tàcit. Per això, potser la resta de casaïnes exposades expliquen la vida dintre el campament. Moltes d’aquestes peces “guerreres” corresponen als dies limitats per la pandèmia (2020).

Francesc Artigau ens recorda que la caseïna li permet treballar amb pigments molt purs i pujats de to que l’obliguen a compensar-ho amb la resta de tons o aigualir-ho amb aigua. Com a expert en aquarel·la les obres combinen aquesta intensitat de colors –els seus vermells, granates, blaus-, amb pinzellades més suaus on intuïm el gest de la mà. En algunes obres també hi trobem dibuix amb punta de plata.

La peça més recent és d’ara, del 2022. I descriu una tempesta que porta a l’aparició d’una mena de nimfa a un bufó. Qui poden ser els personatges que comparteixen aquesta màgia?

L’exposició reuneix per tant obra dels darrers sis anys. Hi ha dos temes dedicats als Sandwichez, una cafeteria dominical on l’Artigau va a esmorzar i dibuix a dibuix, pintura a pintura, es va entretenint a recrear: espai i ambient, especialment femení. Noies distraient-se i d’altres portant plats, per unes escales laberíntiques. Els diumenges!