Una exposició a Canet de Mar revisa la pintura de marines amb teles de Martí Alsina, Graner, Raurich o Vancells, entre altres
Centelles. Quant temps fa que no veieu pintures de marines? De fet, quant temps fa, que no veieu pintura de paisatges catalans?
El paisatgisme no és que hagi desaparegut. Segurament la competència visual de tota mena de possibilitats artístiques ho ha com minimitzat. I ens passa més desapercebut. Però a Catalunya es pot trobar de tot: Turner era al MNAC? Doncs, tenim encara una exposició de marines catalanes a la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner, a Canet de Mar (Maresme). I aquesta encara es pot visitar fins el 13 de novembre.
La mostra es centra en el període 1850-1936 i compte amb olis de pintors destacats com Ramon Martí Alsina, Lluís Graner, Ramon Pichot, Tomàs Moragas, Dionís Baixeras, Nicolau Raurich, Alexandre de Riquer o Joaquim Vancells.
Cada quadre permet disfrutar de la riquesa de la pinzellada de l’artista, i de cada un d’ells, per representar el mar. La selecció de pintures, a càrrec d’Anna Renau i Artur Ramon, reflecteix aquesta variabilitat i capacitats. Representar el mar, no és fàcil, ens diuen. I cada pintor –o pintora- si fixa per un motiu diferent. Marines més topogràfiques, altres que emfatitzen les llums, l’atmosfera o testimonien l’activitat humana o la força de les onades. La selecció de “Vistes del mar”, títol de l’exposició, parla d’aquestes qualitats de la pintura d’aquí, relacionant-la amb les inquietuds de París o altres capitals.
Poemes i arts
El títol de l’exposició s’inspira en el poemari de Joan Maragall, que fa cent anys, també va inspirar el quartet de corda d’Eduard Toldrà. A Canet de Mar, al xamfrà de dues rieres més cèntriques, hi ha la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner. L’arquitecte de l’hospital de Sant Pau o del Palau de la Música Catalana, la va arreglar com a casa d’estiueig, quan es va casar amb Maria Roura, propietaria del que a Canet era la Masia Rocosa. Actualment la casa pairal dels Roura exhibeix els testimonis mobles i immobles que la vinculen amb el prestigiós arquitecte modernista i amb el que ell i el període van significar per les arts i la cultura catalana.
La Casa-Museu disposa d’un espai de col·lecció permanent (ceràmica, escultura, pintures, mobles, etc). També ha incorporat un espai dedicat al fototògraf Eugeni Forcano (Canet de Mar, 1926-2018). I als baixos s’hi fan exposicions temporals relacionades amb el patrimoni museïtzat. Fa uns anys van dedicar una exposició a Lluïsa Vidal, la pintora col·lega de Ramon Casas i Santiago Rusiñol. I de fet l’any passat, aquest museu de Canet, va presentar una exposició de pintores que al voltant del 1900, havien exposat a la Sala Parés, temes florals.
De mica en mica anem traient la pols del passat. Qui perd els origens… Pel que observem, el que dintre Barcelona serien espais rivals, a fora van trobant fòrmules i espais de col·laboració per resituar el patrimoni artístic comú: l’art català. Sala Parés i Artur Ramon segur es coneixen de tota la vida; Són dels negocis en actiu, més antics de la Ciutat Comtal. I ja hem parlat dels projectes a tres bandes, amb la Colnaghi de Londres (ara ja hi ha una altra mostra en marxa). La seva empremta a un museu local abona la idea de que conèixer els artistes del país és patrimoni de tothom, igual com ens estimem la llengua o els nostres músics.
badaluc 